Resultats de la cerca
Es mostren 1974 resultats
Maria Lluïsa Güell i López
Pintura
Música
Pintora, pianista i compositora.
Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials MLG, només se’n…
Iwan Otto Armand Knorr
Música
Pedagog i compositor alemany.
La seva infantesa a la Rússia meridional li donà ocasió d’entrar en contacte amb la música popular d’aquella zona Rebé les primeres lliçons de música dins l’àmbit familiar i el 1868, quan es traslladà amb els seus pares a Leipzig, ingressà al conservatori d’aquesta ciutat Estudià piano amb I Moscheles, teoria amb H Richter i composició amb C Reinecke El 1874 ingressà a l’Institut Imperial de Senyoretes de l’Aristocràcia a Kharkiv, on fou professor de música, i el 1878 fou nomenat director d’estudis teòrics de la Societat Imperial Russa a la zona de Kharkiv Gràcies a una…
El pequeño vagabundo
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1985, Animació, 85 min., dirigida per Manuel Rodríguez Jara, Rodjara.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MRodjara Films Barcelona ARGUMENT Marcelino, pan y vino , de José María Sánchez Silva GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rodjara FOTOGRAFIA Eva María Rodríguez Eastmancolor, normal MUNTATGE Maty Rodríguez Jara MÚSICA Juan Pardo, Chispita cantant, Antonio Caparrós assessor SO Jesús Jiménez INTERPRETACIÓ Juan MCuesta narrador, Veus Amelia Jara Crispín, Teófilo Martínez Fray Camilo, Javier Franquelo Fray Benito, Rafael de Penagos el conductor, Eduardo Calvo el superior, Ángela González Violeta, Juan Carlos Ordóñez Silvestre ESTRENA Barcelona, 29071985, Madrid,…
Un enredo de familia
Cinematografia
Pel·lícula del 1943; ficció de 69 min., dirigida per Ignasi F. Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT IF Iquino, Francisco Prada GUIÓ FPrada FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Pellicer MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Mestre Serramont SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Mercedes Vecino Catalina Tontesco, Dorita, Catalina, l’àvia de Catalina, Antonio Murillo Torcuato Capiteto, Juanito, Torcuato, l’avi Torcuato, Francisco Martínez Soria Samuel, José Jaspe Domingo, Modest Cid Inocente, Mary Santpere Paz, Pedro Mascaró Epaminondas, Concha Gorge Leona, Teresa Idel…
Sever
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (615-636).
Hom en coneix històricament ben poca cosa És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona, segons que diu la carta del rei a l’arquebisbe Sisebut de Tarragona, que en volia un altre Sever no pogué assistir, per vell o per malalt, al quart concili de Toledo 633, al qual envià un representant seu, el prevere Joan Devia morir abans del 636, en què apareix el successor, Oia La llegenda, del segle XIII, n'ha fet, sense cap fonament, un màrtir que hauria sofert o bé el 290 sota Dioclecià, o bé sota Euric, el 478 La falsa passió del Sever de Barcelona…
Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach
Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pedagog.
Vida Per voluntat dels seus pares inicià la carrera de filologia, però la deixà per completar els estudis de música El 1853 ingressà al Conservatori del Liceu, on estudià composició amb Gabriel Balart La primera obra que estrenà fou Minerva El 1865 inicià la composició de l’òpera Rahabba , amb llibret del seu pare L’estrena al Liceu el 1867 fou prou bona, fet que l’animà a compondre dues òperes més, Giuseppe i La Ghironde Amplià estudis a París amb Daniel Auber 1869-71, però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels…
,
Darius Vilàs i Fernández
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Format a Llotja, completà estudis a Roma i a París Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà ja en la collectiva del 1908 a la Sala Parés Participà també en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, en la Sisena Exposició Internacional 1911 i en les municipals del 1922 i el 1923 El 1923 esdevingué vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la qual exposà el 1925 i el 1928 Obtingué un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930 i del Saló de Primavera del 1934 Emmirallat en el naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys 1918-20…
Ivan Sergejevič Turgenev
Ivan Sergejevič Turgenev
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
De família noble, començà la seva activitat literària els anys trenta, dins les tradicions postromàntiques, però es consolidà com a escriptor cap als anys quaranta, dins una línia més realista Participà en els cercles literaris de tendència europeista de Peterburg, en els quals, principalment, es gestava l’escola realista Després d’uns quants intents en prosa, aparegué el relat Khor i Kalinyč , el primer de la sèrie Zapiski okhotnika ‘Apunts d’un caçador’, 1852, que el feu famós, alhora que inicià tot un tipus de literatura sobre el poble rus, sobre les seves condicions de vida i sobre els…
Sant Pere Cercada

Sant Pere Cercada
Fototeca.cat
Poble
Poble el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), al sector sud-occidental del terme (gairebé envoltat pels de Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Sant Miquel de Cladells), a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat a l’antic monestir de Sant Pere Cercada, priorat canonical.
La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de SantPere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la…
imperi Persa

Mapa de l’imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina