Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
Matteo Renzi

Matteo Renzi (2013)
© Lucat/SGP
Política
Polític italià.
Fill d’un regidor de la Democrazia Cristiana a la seva ciutat, es graduà en dret el 1999 Posteriorment treballà en l’empresa familiar de màrqueting 1999-2002 Inicià la trajectòria política a la universitat, en el Partito Popolare Italiano i, en dissoldre’s aquest, al partit socialcristià La Margherita i, finalment, al Partito Democratico PD, el 2007 President de la província de Florència del 2004 al 2009, aquest any assolí l’alcaldia de la ciutat Perdé davant Luigi Bersani la candidatura del partit a primer ministre per a les eleccions del febrer del 2013, però al desembre fou elegit…
Mahathir Mohammad
Política
Polític de Malàisia.
De família molt humil, estudià medicina i exercí aquesta professió El 1946 ingressà a l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU, partit pel qual fou elegit diputat el 1964, però el 1969 fou expulsat del parlament i de l’ONMU per haver retret al primer ministre Tunku Abdul Rahman que menystenia els malais amb relació a altres ètnies Exposà aquesta idea en el llibre El dilema malai 1970, i la gran repercussió que obtingué propicià el seu reingrés al partit, redenominat Front Nacional Barisan Nasional, BN, del qual esdevingué líder indiscutible Elegit novament diputat el 1974, fou nomenat…
Josep Maria Prous i Vila
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç 1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc 1918-20 i Reus 1973 1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català…
,
Fossar de la Pedrera

Vista general del Fossar de la Pedrera
© Generalitat de Catalunya / Dídac Ramírez Combalia
Història
Fossa comuna, i actualment monument commemoratiu, del cementiri de Montjuïc (Barcelona), on són enterrades unes 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa comuna per a…
Leonid Kučma
Política
Enginyer i polític ucraïnès.
Llicenciat per la Universitat de Dnipropetrov’sk 1960, inicià la seva carrera com a enginyer del Partit Comunista en una empresa de d’aquesta ciutat Durant aquells anys també exercí de gestor tècnic a Bajkonyr, Kazakhstan, el centre del programa d’espai soviètic Del 1986 al 1992 fou director general de Yuzhmash, l’empresa de construcció de coets més gran del món L’octubre del 1992 fou nomenat primer ministre per Leonid Kravčuk, el primer president democràticament escollit d’Ucraïna Dimití el càrrec un any més tard per les diferències amb l’orientació de les polítiques econòmiques de Kravčuk…
Fons de les Nacions Unides per a la Població
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Organisme constituït el 1969 en el si de l’Organització de les Nacions Unides, amb l’objectiu de promoure la prestació directa d’ajuda financera i tècnica als països en desenvolupament que ho sol·licitin per a dur a terme polítiques demogràfiques.
Es nodreix, principalment, de les contribucions voluntàries dels països membres de les Nacions Unides El 1990 les donacions ascendiren a 212 milions de dòlars i el nombre de països donants fou de 106 En aquesta data, l’Estat espanyol contribuí amb un total de 317466 dòlars, mentre que el país amb una major aportació fou el Japó amb 40830000 de dòlars D’altra banda, l’organisme cerca altres vies d’ingressos, com ara projectes i programes multilaterals amb altres organismes Els ingressos que rep es canalitzen, majoritàriament, en ajudes a una sèrie de països que es consideren prioritaris segons…
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític, historiador i advocat.
Format a l’escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya El 1938 s’incorporà a l’exèrcit republicà A la postguerra fundà el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència, i milità un temps a Unió Democràtica de Catalunya Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1945, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba 1946-47, cofundador de Germinabit i un dels promotors, i collaborador, de Serra d’Or Inspirà o promogué molts dels episodis…
Reial Automòbil Club de Catalunya

Participant a la Copa Catalunya del 1909 organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya
© RACC
Automobilisme
Entitat amb seu a Barcelona dedicada al foment de l’automobilisme i a l’orientació tècnica i pedagògica del conductor.
Coneguda popularment per la sigla RACC, nasqué el 1906 amb el nom d’Automòbil Club de Barcelona gràcies a l’impuls d’un grup d’automobilistes El mateix any rebé la distinció de reial d’Alfons XIII i el 1910 adoptà la denominació actual El seu primer president fou Lluís F Baixeras En aquella època circulaven molt pocs cotxes, els carrers i les carreteres no estaven preparats per a la circulació automobilística, no existien benzineres ni tallers mecànics, ni senyals, ni reglaments i els accidents eren freqüents Amb l’objectiu de millorar aquesta situació, el RACC denuncià el mal estat de la…
,
Narcís Serra i Serra
Narcís Serra i Serra
© Fototeca.cat
Economia
Política
Polític i economista.
Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC PSC-PSOE , després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77, ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional 1977-79 Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del " Pacte del progrés” PSC, PSUC , CiU i ERC , càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de…
Josep de Calassanç Vives i Tutó
Monument al cardenal Josep de Calassanç Vives i Tutó, a Sant Andreu de Llavaneres
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal.
Arran de l’exclaustració al seu propi país, i en conseqüència, la impossibilitat d’entrar a l’orde caputxina, el 1869, acompanyat de Segimon de Mataró, també caputxí, se n'anà a Guatemala per tal d’ingressar al convent d’Antigua, on professà el 1870 i exercí de mestre Hi restà fins el 1872, any en el qual fou expulsat del país i passà a França per completar la seva formació religiosa a Tolosa i Fontenay-le-Conte Més tard, el 1877, s’ordenà sacerdot a Tolosa de Llenguadoc Fou director i guardià del seminari seràfic de Perpinyà, on publicà uns primers compendis de teologia dogmàtica, moral i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina