Resultats de la cerca
Es mostren 836 resultats
Joaquim Ventalló i Vergés

Joaquim Ventalló Vergés
ARXIU PAU VINYES
Literatura catalana
Comunicació
Escriptor i publicista.
Vida i obra Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador , La Nau dels Esports , Imatges , i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Des de Ràdio…
, ,
Gabriel Canyelles
Historiografia catalana
Escrivà.
Vida i obra Notari públic de Barcelona 1399-1448, fou nomenat escrivà del capítol de la catedral 1423-31 També serví el Consell de Cent, primer com a escrivà del racional 1423-35 i després com a escrivà major 1435-44 A causa de la seva edat avançada, al novembre del 1444 tornà a l’escrivania del racional perquè hi havia menys feina que a l’escrivania major i el 1446 deixà el càrrec definitivament Canyelles fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona – text manuscrit destinat a recollir les pràctiques emprades en ocasió de cerimònies especials i…
La Nostra Revista
Publicacions periòdiques
Revista cultural i política fundada a Mèxic (1946-54) per Avel·lí Artís i Balaguer.
Al principi fou publicada mensualment, però des del 1951 fou molt irregular N’aparegueren setanta-cinc números el número 1 es publicà el gener de 1946 i el darrer correspon al maig-setembre de 1954 Avellí Artís n’era director i el redactor en cap i el secretari fou Vicenç Riera i Llorca i, els darrers anys, Joan Rossinyol Estava dividida en seccions, entre les quals cal destacar Panorama polític, Teatre, Música i els músics, Les arts i els artistes, Revistes i periòdics i L’economia ultradirigida Fou illustrada pels artistes Francesc Domingo, Emili Grau-Sala, Gausachs, Carles…
Josep Faulí i Olivella

Josep Faulí i Olivella
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i crític literari.
Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or i al setmanari Tele/estel durant la seva curta existència…
,
Francesc Puigpelat i Valls
Literatura
Escriptor i periodista.
Llicenciat en filosofia, es dedicà al periodisme, com a redactor dels diaris El País i La Vanguardia i collaborador d’ El Periódico i l’ Avui , entre molts altres mitjans Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Ramon Llull, ha estat també formador en oratòria Inicià la seva trajectòria narrativa amb els contes Abracadabra 1990, premi Ciutat d’Ascó i El moment d’abans 1990, premi Ciutat de Mollerussa 1989, gènere que continuà a L’obaga de la nit 1993, El país del fum i altres narracions 1995, La caça i l’amor 1995, premi Valldaura i L’harmonia…
,
Josep Maria Casas i Homs
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i historiador.
Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma, i es doctorà a Madrid Exercí com a catedràtic d’ensenyament secundari, i fou auxiliar de les oficines lexicogràfiques i assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, des d’on intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló i collaborà a l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya Fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, redactor literari de La Veu de Catalunya i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les…
, ,
Deutero-Isaïes
Nom donat al redactor bíblic desconegut dels capítols 40-55 del llibre d’Isaïes, el conjunt dels quals és anomenat també Llibre de la Consolació d’Israel, amb inclusió dels quatre cants del servent de Jahvè.
Fins al s XVIII foren atribuïts al mateix Isaïes, però raons d’ordre històric i literari imposaren a la crítica la tesi de la duplicitat d’autors Hom situa llur composició a la darreria de l’exili babilònic Sobre el tema de la restauració de Sió, el Deutero-Isaïes elabora una concepció rigorosa del monoteisme i de l’universalisme religiós
Societat Filodramàtica
Associació literària creada el 15 de juliol de 1837 a Barcelona pel grup redactor d’El Propagador de la Libertad a partir d’una idea de Covert-Spring i Pere Felip Monlau, probablement la mateixa persona.
La seva finalitat era la d’impulsar el progrés de l’art dramàtic a Barcelona En conseqüència, a l’adscripció dels seus membres al Romanticisme liberal, Alexandre Dumas en fou nomenat president honorari perpetu, i els principals càrrecs foren ocupats per M González president, A Fontcuberta i J Llausàs secretaris i M Milà arxiver JM Bover en fou soci corresponent Sembla que l’actuació de la societat no fou gaire llarga
Homero Alsina Thevenet
Cinematografia
Periodista, crític i historiador.
Vida Net dels catalans Josep Alsina i Adelaida Suárez, que emigraren a Montevideo, es formà en un ambient teatral i cinematogràfic El seu pare Eugenio 1890 - 1970 fou crític i traductor de teatre, director del suplement dominical d’"El Día", responsable municipal d’espectacles públics i membre del Casal Català de Montevideo El 1936, Homero que sempre signà amb el nom de HAT s’inicià en la ràdio com a comentarista de cinema, i collaborà en la revista de l’emissora "Cine Radio Actualidad" A la dècada del 1940 dirigí la pàgina de cinema de "Marcha" i inicià la publicació de la prestigiosa…
Robert Alexander Schumann
Robert Alexander Schumann
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Deixeble de piano de FWieck i de composició d’HDorn L’any 1833 començà a experimentar els primers símptomes de la malaltia mental, que s’havia d’agreujar els últims anys de la seva vida Fundador de la revista Neue Zeitschrift für Musik 1834, en fou redactor i hi publicà treballs de crítica i d’anàlisi musical Casat amb la pianista CWieck 1840, s’installaren a Dresden 1844 Fou nomenat director de concerts a Düsseldorf 1854, i després d’un intent de suïcidi passà els seus dos últims anys de vida reclòs en un sanatori mental La seva producció presenta tres períodes molt definits El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina