Resultats de la cerca

El poble de lo Vivièr és situat a 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet El castell de Lo Vivièr fou el bressol del llinatge dels Viver, que tingué un paper destacat tant a la Fenolleda com al Rosselló i el Vallespir Alhora fou l’origen del poble de lo Vivièr El 1141 n’era senyor Guillem del Viver Els seus descendents conservaren la senyoria fins a la Revolució Francesa El 1432 Pere del Viver heretà la senyoria de Calce Rosselló i fou l’iniciador d’una branca que detingué, de la fi del segle XVI a la fi del segle XVII, les senyories de Morellàs i de Sant Martí de Fonollar…

Situació Part inferior d’aquesta antiga torre medieval, refeta en època posterior ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquesta antiga torre s’emplacen prop de la ciutat de Lleida, vers el SW, sobre un esperó que domina la carretera N-II Mapa 32-15 388 Situació 31TCG004084 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II en direcció a Alcarràs, i un cop fet un recorregut d’1 km ja es veu a mà esquerra de la carretera un tossal on hi ha les ruïnes d’aquesta torre Torre Es tracta d’una construcció de planta gairebé quadrada, de 10 m × 11 m, a la qual es van afegir sengles cossos de 6 m de…

És nus de comunicacions i té fàbriques de sucre

L’economia és agrícola cereals, vinya, olivera, cotó i ramadera, amb indústries alimentàries, químiques i adoberies

És un centre de fabricació de maquinària de mines i de l’elaboració del carbó

Té l’origen en un barri de pescadors anomenat Fraga , vora l’antic port medieval El seu nom actual prové de la propietat del mestre d’aixa Manuel Antunis o Antúnez, mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l’estany de Port, on installà unes drassanes El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807 Però no fou fins el 1883, amb la dessecació definitiva de l’estany feta per una societat agrícola per tal d’installar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest El 1913 fou…

Culmina als 2 033 m en l’Itambé, i és formada per roques cristallines i travessada per nombroses falles Des del s XVIII hom n'explota els jaciments d’or, diamants, ferro i manganès és considerada com la més gran reserva mundial de cristalls de quars

És una regió eminentment agrícola conreus de blat i ordi, horta, patates, llegums i fruiters Grans extensions de bosc roures afavoreixen la indústria de la fusta La població és dispersa comprén els municipis de Baltar, Os Blancos, Calvos de Randín, Porqueira, Rairiz de Veiga, Sandiás, Sarreaus, Trasmiras, Vilar de Barrio, Vilar de Santos i Xinzo de Limia, el nucli més important

Fou habitada des de l’antiguitat, però els primers testimonis històrics parlen de la seva conquesta pels exèrcits de Cir 546 aC Unida a Pèrsia, conservà una certa autonomia, fins que fou subjugada per Alexandre Durant el període que seguí la mort d’aquest, la regió s’hellenitzà i gaudí d’una certa llibertat, sobretot en època romana Al s III aC, seguint el model de les confederacions gregues, fou organitzada una confederació lícia, que es mantingué i que contribuí al desenvolupament de diverses ciutats Xantos, Pàtara, etc L’emperador Claudi la constituí província, juntament amb la Pamfília 43…

Els corredors sinclinals permeten la comunicació entre les planes de Stif i de Hodna