Resultats de la cerca
Es mostren 9350 resultats
pictorialisme
Art
Tendència fotogràfica sorgida a la darreria del segle XIX i desenvolupada durant les primeres dècades del segle XX.
Constitueix, de fet, el primer intent reeixit d’elevar la tècnica fotogràfica a la categoria artística Es caracteritza, doncs, per l’ús de la fotografia com a recurs expressiu i per un llenguatge amb continguts i punts de vista anàlegs als de l’art realista El pictorialisme també implicà una certa preocupació per la qualitat dels materials i la depuració dels processos tècnics Entre els seus representants hi ha PH Emerson, H Kühn, FH Evans, A Stieglitz i E Steichen A l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, destaquen J Ortiz-Echagüe, J Pla-Janini, A Campañà, J Massana, etc
western
Cinematografia
Gènere cinematogràfic l’acció del qual se situa al Far West, durant la segona meitat del segle XIX.
El gènere aprofita l’esperit d’aventura, les condicions atzaroses i el caràcter violent que acompanyaren la colonització d’aquests territoris A partir d’una visió romàntica, un conjunt d’arquetips el xèrif , els fora de la llei, el cow-boy , els indis, les caravanes, el ferrocarril, la diligència, el foraster, etc i d’arguments el viatge, la transhumància, la rivalitat ramaders-agricultors, la guerra contra els indis, la febre de l’or, etc es repeteixen amb variacions i superposicions, acompanyades d’una estètica inconfusible el barret vaquer, les pistoles, el saloon , el paisatge dels…
Arxiu de l’Ajuntament de Palma
Historiografia catalana
Dipòsit documental creat el 1715 que conserva, bàsicament, la documentació generada per l’Ajuntament de Palma.
Els documents relatius a la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca passaren, durant el s XIX, al nou Arxiu del Regne de Mallorca en diferents fases Amb tot, restaren a l’arxiu municipal algunes sèries documentals de l’antiga universitat com les relatives a gremis i a la taula nummular També conserva una quantitat considerable de pergamins de la Universal Consignació Les sèries de documentació administrativa del municipi són molt completes a partir del 1920 Amb el temps, ha anat incorporant diversos fons, entre els quals cal destacar els arxius familiars dels Desbrull s XVIII-XIX, els…
Art, geografia i societat
La ciutat d’Olot s’ha caracteritzat des del segle XIX per la importància donada a les fàbriques de sants, sobretot de guix pintat, en les quals treballaven molts aprenents d’artista, com en aquesta vista del segle XIX / MUSEU DELS SANTS
calvari
Art
Cristianisme
Representació de la Crucifixió feta durant la setmana santa, amb tècnica pessebrista, introduïda als Països Catalans, especialment a Barcelona, al s XVIII.
Els calvaris eren installats en esglésies o cases particulars, i eren visitats pel públic Sobresortiren a Barcelona els construïts per Ramon Amadeu s XVIII, Domènec Talarn s XIX i Miquel Tusquelles començament del s XX, i a Mallorca, els de Pere Joan Riera s XIX
Enric Cassany i Cels
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en narrativa del segle XIX i especialment en costumisme, tema sobre el qual publicà El costumisme en la prosa catalana del segle XIX 1992 —referent ineludible—, edicions de Robert Robert i Emili Vilanova, a més de l’antologia Quadres de costums urbans del vuit-cents 1987 o els capítols sobre el tema de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas vol 7, 1986 També ha estudiat altres autors del segle XIX, com Víctor Balaguer, Narcís Oller, Josep Yxart…
,
la Canyada dels Pins
Barri
Barri del municipi de Paterna (Horta del Nord), 5 km al nord-oest de la vila, a la zona de petits turons coberts de pinedes, a l’esquerra del Túria, que separa l’Horta del Camp de Llíria.
Des del segle XIX s’hi construïren cases d’estiu fou promogut per l’escriptor Vicent Miquel i Carceller al tombant del segle XIX adquirí impuls amb la installació d’un baixador del ferrocarril de València a Llíria Ha esdevingut un dels més importants centres residencials i d’estiueig de la ciutat de València
Sils
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…
hutterita
Sociologia
Individu d’un grup religiós anabaptista que s’instal·là a final del s XIX als EUA i al Canadà.
És el grup humà que té un nivell de fecunditat més elevat les dones, casades als 20 anys, tenien com a mitjana entre 10 i 11 fills El demògraf AJCoale dissenyà els seus índexs de fecunditat basant-se en aquest grup índexs de fecunditat de Coale
squatter
Història
A Austràlia, pastor d’ovelles que al començament del segle XIX ocupava terres públiques per pasturar-hi el bestiar.
El creixement de la indústria llanera va convertir els squatters en un grup poderós, i el govern acabà cedint-los les terres Però, a mitjan segle, una immigració nova i més nombrosa forçà el govern a replantejar el problema de la propietat de les terres públiques, que foren posades a la venda Els squatters hagueren de comprar les terres que ja controlaven, i, bé que pogueren conservar les millors, els calgué abandonar les que no pogueren o no volgueren comprar Llurs descendents formen actualment una mena d’aristocràcia conservadora
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina