Resultats de la cerca

Era nebot de Gregori Maians i Siscar  i germà del marí i matemàtic Francesc Siscar Des del 1777 fou guàrdia marina i el 1788 esdevingué director de l’Academia de Guardias Marinas de Cartagena i catedràtic de nàutica i de matemàtiques Publicà diverses obres didàctiques i científiques, com un Tratado de cosmografía 1796, que fou reeditat diversos cops fins el 1860 En esclatar la guerra del Francès fou governador militar de Cartagena 1809-10 i alhora secretari d’estat i de marina del govern de la regència de Cadis, i membre d’aquesta en dues ocasions Marginat pel règim absolutista 1814-20,…

Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d’Esparreguera colònia Sedó i alhora inicià una intensa vida política Fou elegit diputat a corts el 1899 i secretari del Foment del Treball Nacional el 1901 el 1911 en fou president Compaginà una actuació corporativa en defensa dels interessos econòmics industrials amb una activitat política vinculada a la Lliga Regionalista Senador a partir del 1911, fou assessor econòmic de Canalejas l’any 1912, participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l’estudi de l’autonomia de Catalunya el 1913 i el 1918 i…

Fill de Ramon de Saguàrdia Pel seu matrimoni amb Timbor de Canet, esdevingué també senyor de Canet Formà part de la coalició nobiliària contra Jaume I i dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou mentre aquest acompanyava l’infant Pere a París 1275 A la mort de Jaume I passà a ésser vassall de Jaume II de Mallorca pels béns que heretà també de la seva àvia Esclarmunda de Canet castell de Llo S'alià amb el comte d’Urgell i Roger Bernat de Foix contra el bisbe d’Urgell, protegit per Pere el Gran Era governador de Mallorca quan tingué lloc l’expedició d’Alfons II el…

Era frare franciscà i ministre general de l’orde 1633 quan fou elegit bisbe de Tortosa el 1639 Prengué possessió de la diòcesi el 1641 Fou un fervent partidari de Felip IV de Castella en la guerra dels Segadors, i el seu partidisme fou causa de divisió i malestar a la diòcesi El 1642, per celebrar la victòria contra el setge francès, que ell atribuí a un miracle, féu edificar el convent de la Puríssima Concepció de la Victòria El 1648 fou desterrat per les autoritats franceses del Principat a Morella Fou un promotor de l’estudi general de Tortosa És autor de tres volums sobre la…

Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya 1668-73, càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya 1673-75 Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèllic…

Demòcrata fervent i sostenidor de la política imperialista d’Atenes, fou trierarca 411 aC, estrateg i, després d’haver lluitat sota les ordres d’Alcibíades 410 aC, participà en la batalla de les Arginuses 406 aC Quan el consell dels Trenta s’emparà del poder de la ciutat, es refugià a Tebes, i des d’allí inicià la seva lluita contra els oligarques Assaltà el Pireu i, mort Críties i pacificats els ciutadans, entrà a Atenes i intervingué en la restauració de la democràcia Partidari de l’aliança amb Beòcia en ocasió del conflicte entre Tebes i Esparta, fou després l’home que dugué a terme la…

Fou membre de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1788 Inventà una màquina de bregar cànem premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático 1788 Fet marquès d’El Palacio per Carles IV d’Espanya, fou tinent general de l’exèrcit i comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès Fou…

L’antic vilatge de Mallabecs és situat al nord-oest de la Morana La documentació constata la seva existència des de l’any 1075, quan Bernat, fill de Company, llegà a la seva muller Gerberga en el seu testament diversos béns que tenia “ in termino de Mallabechs ” i en altres termes propers De l’església d’aquest vilatge, que formà part del bisbat d’Urgell, se’n desconeix el titular En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, datada el 1098, consta que els bisbes consagrants confirmaren a l’esmentada canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els…

Aquesta església és la parròquia del poble d’Alguaire Tot i que del lloc i el castell d’Alguaire se’n tenen referències des del segle XI, quan encara era sota domini musulmà, de la parròquia de Sant Sadurní se’n sap ben poca cosa, tot i que sembla que el temple va ser aixecat entre el final del segle XII i el segle XIII a l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de 1168 encara no surt esmentada L’any 1157, el bisbe de Lleida Guillem Pere atorgà als hospitalers les esglésies del terme d’Alguaire, però la primera menció directa de l’església no apareix fins l’any 1361, en una visita…

Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les negociacions amb Florència i…