Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Amosis
Història
Primer faraó de la dinastia XVIII (1570 — 1546 aC).
Fill de Seqenenre Tao II, portà a terme l’expulsió dels hikses, iniciada pel seu germà Kamosis La presa d’ Avaris , capital dels hikses, significà la fi del domini estranger a Egipte i la fundació del Regne Nou 1567-1085 aC Marxà més tard a Àsia, on prengué als hikses la ciutat palestina de Šaruhen Tall al-Far’a 1565 o 1564, amb la qual cosa inicià la política expansionista del Regne Nou Sembla que penetrà, encara, més profundament a Djahy part de Palestina i Fenícia Pel que fa al S, recuperà la Baixa Núbia en el decurs de tres campanyes, en la primera de les quals posà fi al…
Josep Grahit i Grau
Literatura
Periodisme
Història del dret
Advocat, escriptor i periodista.
Fill de l’historiador Emili Grahit Estudià dret i exercí com a historiador Fou secretari del Jutjat municipal de Girona, posteriorment del de Barcelona i, també, de la Comissió provincial de monuments de Barcelona, de la qual publicà la Memòria de la labor de la Comisión Provincial de Monumentos de Barcelona en el primer siglo de su existència 1844-1894 1897 Collaborà amb temes literaris i històrics al Diari de Girona i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando 1906-35 Fou corresponsal de La Vanguardia a Girona Entre les seves obres…
Martín García Puyazuelo
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg, bisbe de Barcelona (1512-21).
Pastor, fill de llauradors, estudià a Saragossa El 1473 figura com a reboster de cambra de la casa de Ferran II de Catalunya-Aragó Becat al collegi de Sant Climent de Bolonya 1476, hi obtingué el títol de mestre en teologia 1480 De nou a Saragossa, fou nomenat canonge de la seu Fou amic i confessor de Pedro de Arbués Fou vicari general del tribunal que jutjà els responsables de l’assassinat d’aquest 1485 Predicador reial i confessor de la reina 1487, fou ardiaca de Daroca i inquisidor de Saragossa i de Tarassona el 1493 el rei el nomenà reformador de religioses, i el 1500 fou…
Alfons de Gandia i de Foix
Història
Literatura catalana
Duc de Gandia, marquès de Villena, comte de Ribagorça i de Dénia, conestable de Castella.
Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de…
,
Josep Fontserè i Mestre
Cascada del parc de la Ciutadella, obra de Josep Fontserè i Mestre
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, titulat el 1853.
Era fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d’obres Eduard Fontserè Guanyà 1870 el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà” La seva actuació fou molt discutida, puix que com a mestre d’obres la seva competència acadèmica era sovint negada Tingué com a ajudants els escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala i els estudiants d’arquitectura Cristòfor Cascante i Antoni Gaudí Féu el mercat del Born de Barcelona 1876, en collaboració amb l’enginyer Josep MCornet, i al parc suara…
Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa
Història
Baró de Savassona, senyor d’Esparreguera (que vengué als Montserrat), d’Olost i de Cererols.
Fill hereu d’Antoni Ferrer de Llupià i Brossa Restaurà el palau de la família a Barcelona, actual seu de l’ Ateneu Barcelonès Fou un illustrat acadèmic honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid 1779, vocal de la junta particular de comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i de nàutica inspector de les obres de la casa de la Llotja, treballà per a l’erecció d’una escola de química i una d’arquitectura i en un projecte de nou port Fou encarregat pel comte de La Unión 1795 de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic El 1808 els francesos li ocuparen…
Lluís Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1652-58) i de Plasència (1658-63).
Fill del poeta Francesc Crespí de Valldaura i de Borja i germà de Cristòfor i Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela Es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu…
Joan Martí Cordero i Oliver
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Humanista i traductor.
Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines…
,
Edmon Colomer i Soler
Música
Director d’orquestra.
Fill d’ Àngel Colomer i del Romero i de Montserrat Soler Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de X Montsalvatge i A Ros Marbà Amplià estudis amb H Swarowsky Viena, G Hurst Anglaterra i S Celibidache Alemanya Com a compositor ha rebut el primer premi en les Rencontres Internationales de Chant Choral Tours, el premi Joaquim Rodrigo Sagunt i el premi Enric Morera Sant Just Desvern Ha estat director titular de l’Orquestra del Conservatori de Barcelona, de la Coral Cantiga de Barcelona i del Conservatori Professional de Manresa El 1981…
,
Cir II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (559-529 aC).
Fill de Cambises I, fou el creador de l’imperi aquemènida, ampliat després per Cambises II i Darius I Com en el cas d’altres personatges de l’Orient antic, els seus propagandistes generaren una llegenda sobre el seu naixement que intentava provar el destí privilegiat del nounat condemnat a mort pel seu avi Astíages, rei de Mèdia, hauria estat salvat per un matrimoni de pastors i hauria estat perdonat després per Astíages Governador d’Ansham, Cir s’uní als súbdits del seu avi, que s’havien revoltat, i entrà victoriós 554 a Ecbàtana, capital de Mèdia Sotmesa aquesta, emprengué des…