Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
vall de Conangles
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al terme de Viella (Vall d’Aran), drenada pel barranc de Conangles o d’Ospitau, que, unit amb el Molierès sota d’Er Ospitau de Vielha, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel tuc de Conangles 2 785 m alt i pel coll de Conangles obert damunt el circ de capçalera de Valarties, al tossal d’Es Estanhets 2 882 m alt, que domina el petit grup d' estanyets de Conangles , a l’oest Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redon i de Rius, separats per la tuca d’Estanh Redon 2 540 m alt, i al sud, el tuc de Comtessa 2 775 m alt A l’obaga s’estén el bosc de Conangles
Civit
Vista de l'església de Santa Maria de Civit
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (711 m alt.) del municipi de Talavera (Segarra), al vessant septentrional de Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l’alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d’Ondara o de Cervera.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria
agent de transferència de fase
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, generalment sals d’amoni o fosfoni quaternaris, que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.
L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una transferència sòlid-…
principi del terç exclòs
Lògica
Principi segons el qual, en el cas de dues proposicions contradictòries, mai no poden ésser alhora falses ambdues, és a dir, només pot ésser falsa l’una o l’altra, i no és admissible una tercera alternativa.
Aquest principi ve a ésser complement del de no-contradicció pricipi de contradicció, del qual deriva la impossibilitat que dues proposicions contradictòries siguin veritables alhora
marginat | marginada
Sociologia
Que per diverses causes (inadaptació, conducta desviada, rebel·lió envers el sistema de valors acceptats, immigració, educació, raça, llengua, etc) no es troba plenament integrat dins una comunitat social i en rep un tracte discriminatori, excloent o repressiu.
lauràcies
Botànica
Família de magnolials constituïda per unes 1.000 espècies de plantes llenyoses aromàtiques pròpies de les zones càlides, amb fulles simples alternes, coriàcies i perennes, amb flors homoclamídies, actinomorfes i sovint trímeres, i amb fruits bacciformes o drupacis.
Lauràcies més destacades Cinnamomum camphora camforer Cinnamomum cassia canyeller de la Xina Cinnamomum zeylandicum canyeller Laurus nobilis llorer , llor Ocotea rodiaei corverd Persea americana alvocater Sassafras albidum sassafràs
junta
Història
Al regne d’Aragó, des del segle XII, associació de caràcter transitori i voluntari de diverses poblacions o municipis per a la defensa mútua, regida per un sobrejunter, que des del segle XIII esdevingué un funcionari reial.
Ferran II de Catalunya-Aragó decretà que fossin organitzades en tot el regne, obligatòriament, per al manteniment de la pau pública, fet que dóna lloc a unes noves demarcacions que comprenien els termes municipals de les poblacions que integraven la junta, la qual esdevingué, així, un òrgan de l’administració reial
sedentari | sedentària
Zoologia
Dit de l’ordre, l’espècie, etc, els individus del qual són d’hàbitat fix o romanen fixos sobre un substrat, plantes, roques, closques d’altres animals, etc, tals com les esponges, molts hidrozous, els coralls, etc.
salvió
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de 50 a 120 cm d’alt, amb fulles estretament deltoides, crenulades, d’un verd d’oliva a l’anvers i llanoses al revers, i amb flors purpúries o rosades.
Habita llocs secs i pedregosos, a la península Ibèrica meridional
rodet
Tecnologia
Peça cilíndrica, cònica o, en general, de revolució, per exemple en forma de bota, d’una gran duresa i una gran resistència al desgast, emprada com a element de rodolament en els coixinets anomenats, precisament, de rodets.
Els rodets cilíndrics de diàmetre no superior a 5 millímetres i d’una llargada almenys dues vegades i mitja el diàmetre són anomenats específicament agulles