Resultats de la cerca

Situada als contraforts sud-occidentals del Caucas, és port a la mar Negra Centre industrial Primitiva colònia grega, Dioskuria segle V aC, fou conquerida segle I dC pels romans Sebastopolis , passà als bizantins al segle VI, i els genovesos hi tingueren una factoria Conquerida pels turcs al segle XVI, adquirí el nom actual i fou un important mercat d’esclaus El 1810 passà al domini de Rússia

És la més occidental, i fins el 1969 fou coneguda amb el nom de Westspitzbergen Coberta gairebé tota de glaç, els seus cims atenyen 1 700 m Newtontoppen, 1 712 és solcada per profunds fiords Els rics jaciments d’hulla a l’Isfjorden han donat origen als centres de Longyearbyen, capital de l’arxipèlag, de Grumantbyen i de Barentsburg els dos jaciments darrers són explotats per Rússia

L’església parroquial és dedicada a sant Pere al Museu d’Art de Catalunya es conserven les restes de les interessants pintures murals que la decoraven Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb els de Son i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d'Alt Àneu Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia

L’església era, encara al s XVI, custodiada per un ermità Abandonada el 1525 per l’assassinat de l’ermità i destruïda, fou refeta en 1541-50 En 1573-78 hi residí una comunitat de mínims, i el 1581 s’hi installaren els augustinians Fou definitivament destruïda pels francesos el 1814 Ha donat nom al barri barceloní de les Hortes de Sant Bertran, sorgit extramurs

El nom deriva de l’antic castell d’Ocelló Occilione , propietat dels bisbes de Vic 1024-1307 i després de la casa de Cardona Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà absorbint-lo L’església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840

Centre tèxtil seder, hi ha també indústries tèxtils de cotó, d’oli de sàndal, de sabó, de tabac, mecàniques, de fertilitzants i farineres Treballs artesanals de fusta de sàndal i de metall d’antiga tradició Té diversos temples i palaus dels segles XVI-XIX Fins l’1 de novembre de 2014, quan s’aprovà la nova denominació, la ciutat rebé el nom de Mysore

Situada a l’aiguabarreig del Min Jiang amb el Iang-Tsé, prop de la frontera amb el Yunnan, és un nus de comunicacions i un centre industrial fàbriques de paper, ceràmica, factories d’elaboració de te, etc Durant les dinasties Ming 1368-1644 i Qing 1644-1911 fou la prefectura superior de Suchow o Hsü-chow, coneguda pels europeus amb el nom de Suifu

Les més antigues ~500-350 aC, conegudes també amb el nom dels jaciments principals Salinar, Gallinazo, etc, es caracteritzen per una ceràmica rústica amb decoració modelada i pintada en negatiu, per la metallúrgia de l’or i l’argent i per la construcció de grans temples piràmide amb totxanes Posteriorment s’hi estengueren les cultures mochica 350-600, tihuanaca ~1000, chimú 1000-1440 i inca 1440-1532

Fou la primera de les mostres d’aquest art científicament publicada per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc Ara són conservades, en part, al Museu d’Arqueologia de Barcelona Hi ha poques figures, totes d’animals tres cérvols i alguna altra de poc clara El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatar , esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit

El municipi es constituí el 1985 per segregació de Vila-real L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, especialment el conreu de taronges i secundàriament d’hortalisses L’origen del municipi fou una partida d’uns 12km 2 , a la qual donaren nom les antigues alqueries de Bellaguarda , Bonastre i Malretorn Hi passa el ferrocarril, la carretera i l’autopista de Barcelona a València