Resultats de la cerca

La seva mare li donà la satrapia de Lídia, la Gran Frígia i Capadòcia, amb el càrrec de general en cap de l’exèrcit d’Àsia Menor El dia de la coronació del seu germà Artaxerxes II , provà d’apunyalar-lo, sense èxit Havent estat indultat, creà un cos d’exèrcit de grecs mercenaris —els Deu Mil— que l’ajudaren a portar la guerra contra el seu germà Fou vençut i mort a la batalla de Cunaxa , fets narrats a l’ Anàbasi

Fill de Gualter I d’Atenes Expulsat del ducat pels almogàvers, s’installà a Nàpols amb els Anjou Els seus intents de recuperar el ducat 1330, 1335, amb l’ajut del papat, fracassaren El 1341 els florentins, en guerra amb Lucca, li oferiren la senyoria de la ciutat, però el partit popular acabà foragitant-lo 1343 Participà en la primera part de la guerra dels Cent Anys, al costat de França, on fou nomenat conestable 1356, i morí a la batalla de Poitiers

Fill del comte Hug I de Brienne Succeí a Atenes el duc Guiu II, del llinatge de La Roche Enemistat amb la princesa de l’Epir i amb el sebastocràtor de Tessàlia, cercà l’ajut dels almogàvers i l’obtingué Però les pressions de Venècia el portaren a incomplir les condicions estipulades amb els catalans Aquests es giraren contra ell i el derrotaren a la batalla del Cefís 1311, que comprometé la influència francesa a Grècia, i on Gualter trobà la mort

Intentà en va d’arribar al consolat Se li atribueix una primera conspiració contra la república el 65 aC El 63 aC, essent cònsol Ciceró, planejà una insurrecció armada, ajudat per partidaris de Sulla i nobles descontents, de Roma, de l’Etrúria i de Campània Ciceró denuncià la conjura i llançà contra ell les famoses Catilinàries , i Catilina fugí a Etrúria, on, amb les tropes del seu lloctinent Manli, fou vençut gener del 62 aC a la batalla de Pistoia

Succeí el seu pare Géza com a cap de les tribus magiars Emprengué la cristianització d’Hongria amb l’ajut dels benedictins, i vencé la insurrecció dels capitosts rebels a la batalla de Veszprém 998 Per recompensar la seva obra, el papa Silvestre II el proclamà rei fou coronat l’any 1000 Sota la influència germànica, dividí en comtats i bisbats el regne, que restà estructurat com a estat feudal Fou canonitzat el 1083 La seva festa és el 16 d’agost

Construït al s II aC, fou modificat al s XV i, després de l’escomesa dels garibaldins, restaurat el 1850 per Pius IX Al seu entorn tingué lloc, el 312, la batalla del pont Milvi entre les forces de Constantí el Gran i de Maxenci Aquest morí ofegat al riu Amb el triomf que havia anat precedit d’una visió profètica que ja el prenunciava la famosa frase In hoc signo vinces , ‘venceràs amb el signe de la creu’, Constantí afermà el seu domini

L’any 1541, per tal de venjar la mort del seu pare, i amb motiu d’una estada de Francisco Pizarro a Lima, preparà un complot contra el conqueridor del Perú, que fou assassinat Aclamat com a governador, exercí el càrrec gairebé dos anys 1541-42 l’arribada, però, del visitador Vaca de Castro, que es nomenà ell mateix governador i es coalitzà amb els pizarristes, determinà la derrota dels “xilens” a la batalla de Chupas Diego de Almagro fou condemnat a mort i executat

Fill d’Albert II, de la família Habsburg Compartí el govern amb el seu germà Leopold III les divergències sorgides conduïren a la divisió de Neuberg 1379, origen de les branques albertina i leopoldina dels Habsburg Albert conservà l’Alta i la Baixa Àustria Mort Leopold 1386 a la batalla de Sempach cantó de Lucerna, Suïssa, Albert, tutor dels seus nebots, ajustà una treva amb els suïssos Decretà la igualtat de nobles i plebeus davant la llei i dictà ordenances de tipus econòmic i comercial

Obtingué els èxits més grans en temps de Valentinià III Aspirava a l’imperi, i com a capità general dels exèrcits romans tingué una poderosa influència a la cort per tal de consolidar aquesta influència, intentà de casar el seu fill amb la filla de l’emperador, el qual estava en pugna amb Àtila i Genseric, que també ho volien Derrotà Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, i morí assassinat el 454 en una conjura de la cort, per ordre de l’emperador Valentinià

Cap d’estat major de l’exèrcit de la Manxa durant la guerra contra Napoleó, el 1808 es destacà durant la batalla de Bailèn L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia A la tornada de Ferran VII al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana