Resultats de la cerca

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

Bé que aquests dos darrers foren condemnats a mort en un juí de prohoms 1520, Joan Arinyó se salvà gràcies a la intervenció del batlle de Barcelona Macià Julià, cosa que li costà el càrrec

Les restes d’aquest temple es troben al nord del poble de Rubió del Mig La primera referència sobre aquesta església és de l’any 1132, en què el comte Ermengol VI d’Urgell cedí a Pere Bernat i a Bernat Berenguer el mont de Mania, i la roca i la serra des del coll de Negra fins a Foradada Entre les afrontacions es fa esment de l’església de Sancti luliani Actualment, Sant Julià de la Portella es troba en estat totalment ruïnós, de manera que només en resten algunes filades, que permeten entreveure la seva planta, d’una sola nau capçada a llevant per un absis…

Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca Aquesta raó impediria que l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238 Obtingué moltes butlles…

Aparegué a mitjan segle XIII amb Bernat de Cabrera , fill de Laureta El seu descedent Berenguer de Cabrera i de Castelló heretà, a més de la castlania de Cabrera, la de Castelló d’En Bas, la Bastida de l’Infern, el castell de Voltregà en feu dels Montcada, la quadra de Conanglell, Sant Miquel d’Ordeig i la domus dels Soler i altres béns a Osona La seva muller fou Guillema de Cabrera , i la seva nora Sibilla de Saga La família agnatícia s’extingí amb llurs fills, i la successió passà a llur neta Elisabet de Cabrera , muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava…

El lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII El 1228 el castell d’Hortons el document explicita que era de construcció recent fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278 La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble Tanmateix, hi ha diverses cases amb…

Tot i que no hi ha restes segures de la construcció, el castell de Bescaran és ben documentat La vila de Bescaran, esmentada ja el 953, fou una possessió del bisbe i de la canònica de la Seu d’Urgell des del 988 La primera menció del castell data del 1161, en una convinença signada entre el bisbe Bernat Sanç i el vescomte Ramon de Castellbò el bisbe cedia al comte Ermengol VII la possessió del castell de Bescaran Quaranta anys més tard, el 1201, el bisbe, llavors Bernat de Vilamur, va fer renunciar a Arnau de Castellbò, Arnalda Caboet i la seva filla Ermessenda als…

Savartès fou una quadra del castell de Banyeres Savartès com a topònim apareix esmentat per primera vegada l’any 936 en la permuta del castell de Castellví de la Marca pel castell de la Guàrdia de Montserrat entre el comte Sunyer i els germans Calabuig í Guadamir En la capbrevacíó del terme i el castell de Banyeres de l’any 1432, en la confessió de Miquel Llagostera, aquest declara que té una casa o alberg al lloc de Savartès, i presenta una carta feta a Bernat Llagostera, en poder de Bernat, clergue, rector de Banyeres, amb data de 25 de juliol de 1250 En una de les…

El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies…