La vila d’Alins, situada a 1048 m d’altitud a l’esquerra de la Noguera de Vallferrera, ha estat la capital tradicional de la vall des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. En bona part, la història de la Vall Ferrera ha estat indestriable de la de la vila d’Alins i la seva força, enderrocada des del segle XVI.
A mitjan segle XI la Vall Ferrera es trobava sota la dominació de Guitard Isarn i dels seus fills, Ficapal i Tedball, feudataris del comte de Pallars Jussà. En una convinença datada l’any 1076, Ramon V infeudà la Vall Ferrera i el castell de Gilareny a Ficapal. L’any 1088 Ramon V ja havia perdut el domini eminent sobre les viles i els castells de la Vall Ferrera. Ficapal, en oberta rebel·lió contra Ramon V, s’havia fet home d’Artau I de Pallars Sobirà. Però la seva muller Sibil·la, en absència seva, renovà amb el comte Pere de Pallars Jussà els pactes anteriors sobre la Vall Ferrera i el castell de Gilareny. L’any 1113 el comte Artau II infeudà la Vall Ferrera al vescomte Pere de Vilamur. L’any 1120 Tedball, germà de Ficapal, deixà a Santa Maria de la Seu tot el que tenia en alou a la Vall Ferrera amb la condició que fos infeudat al seu fill Tedball.
A la segona meitat del segle XII i primera del XIII, la Vall Ferrera fou detinguda pels Galliner, feudataris de l’església d’Urgell. L’any 1166 Guillem de Galliner, fill de Guillem Ramon, establí una convinença amb el bisbe d’Urgell. El 1201 Ramon i Guillem de Galliners juraren observar els pactes anteriors i respectar els drets de l’església d’Urgell a la Vall Ferrera davant del bisbe Bernat de Vilamur. L’any 1227 Ramon de Galliner vengué la Vall Ferrera amb tots els seus drets al seu germà Arnau. Aquest testà el 1231 i llegà a Santa Maria de la Seu el castell de Mur amb tota la terra que tenia a la Vall Ferrera.
En el decurs del segle XIII els drets de l’església d’Urgell a la Vall Ferrera estigueren doblement amenaçats pels comtes de Foix i vescomtes de Castellbò i pels feudataris dels Pallars (Galliners, Toralla).
Pel pariatge del 1265, el comte Roger Bernat III de Foix i Bernat de Toralla, feudatari del comte de Pallars, acordaren posseir la vall en condomini indivís i percebre cada un d’ells la meitat dels rèdits. Quatre anys més tard, Bernat de Toralla entrà al lloc d’Alins i obligà els veïns a prestar-li homenatge. Davant les reclamacions del bisbe i del capítol d’Urgell per haver procedit injustament, va haver de cedir-los els drets que tenia sobre la vila.
L’any 1272 el comte Roger Bernat III de Foix cedí al comte de Pallars l’usdefruit vitalici de la Vall Ferrera per tal d’obtenir ajut en la guerra contra el rei de França. Recuperat el domini, l’any 1278 atorgà als habitants d’Alins un privilegi de protecció, defensa i guiatge contra la deposició de 320 sous melgoresos. El rei Pere el Gran infeudà l’any 1280 a Bernat de Toralla les viles i els castells de la Vall Ferrera, amb els seus homes i dones, tot retenint, però, el mer imperi i les justícies criminals.
L’any 1302 els procuradors i comissaris de la comtessa Margarida de Foix reconegueren que en altre temps els habitants d’Alins havien hagut de suportar contribucions i servituds injustes i contràries als drets i al domini de l’església d’Urgell, i ordenaren que, en l’esdevenidor, en fossin alliberats. L’any 1306 el comte Gastó i de Foix i vescomte de Castellbò confirmà als habitants de Vallferrera les llibertats, els usos i els costums que el seu pare, Roger Bernat III, i els seus predecessors els havien concedit, i els autoritzà a elegir cònsols i procuradors, renovables cada any, amb poder per a judicar i sentenciar les causes civils i criminals de la vall. Els eximí, a més, de pagar lleuda, passatge i gabella en tots els seus dominis d’un i altre vessant dels Pirineus, especialment pels productes importats del comtat de Foix i destinats exclusivament al seu ús i consum. L’any 1333 el comte Roger Bernat III de Foix concedí un nou privilegi de protecció i salvaguarda al poble d’Alins, als seus habitants i als seus béns, pel preu de 2 500 sous d’entrada i 10 lliures de cens anual; a més, s’obligava a participar en la defensa de la Vall Ferrera i de l’Urgellet sense perjudici de l’església de la Seu.
La pau idíl·lica de la qual el comte de Foix s’havia erigit en garant es trencà, però, a la segona meitat del segle XIV. El mateix vescomte de Castellbò incendià la vila d’Alins l’any 1369, en un clima de disputa dels drets jurisdiccionals entre els Foix, el bisbe i el capítol de la Seu d’Urgell que no es resolgué fins a la signatura del pariatge del 1428. Aquest any, Joan I de Foix i el bisbe d’Urgell pactaren que per espai de deu anys hi hagués pau entre els habitants del vescomtat de Castellbò, incloent-hi la Vall Ferrera, que els homes del bisbe poguessin entrar-hi i sortir-ne lliurement amb mercaderies, i que els malfactors fossin processats pels oficials del senyor jurisdiccional del lloc on fossin detinguts.
La invasió gascona de l’any 1513 motivà l’enderrocament de les fortaleses rurals de Tor, Araós, Alins i Àreu. Heus ací la descripció que Pere Tragó feia de la vila d’Alins l’any 1519: “La vila d’Alins té dues parts: una és la vila de baix, al pla, prop la Noguera, és formada de cases sense muralla; l’altra és la fortalesa, la qual està dalt de tot d’un tossalet, situada sobre la roca. Era fortalesa molt bona i les cases d’aquella muralla, que fou desportalada i la torre i la muralla tirades a terra per manament del duc de Cardona, qui vingué a assaltar la fortalesa i la recobrà de poder dels gascons”.