Resultats de la cerca

Hi ha ports importants, com Niça, Gènova, La Spezia i Liorna Comprèn part de la Costa Blava i la Riviera italiana

Una platja es localitza normalment entre el nivell superior de les altes aigües plenamar i el més inferior de les baixes baixamar Els materials que la constitueixen són, a més de la sorra, blocs, palets, graves, i també elements encara més fins que la sorra mateixa Els materials detrítics provenen de les aportacions fluvials, o de l’acció de les aigües marines que ataquen sense treva la zona costanera els elements detrítics, d’una o altra procedència, són arrossegats i, en certa manera, distribuïts al llarg de la costa platges de fons de badia, fletxes litorals, etc per l’acció de corrents…

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392…

Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es…

Estudià música a Toló i posteriorment ho feu a París, on el 1911 debutà a l’Òpera Còmica amb Richard Coeur-de-lion AEM Grétry Contractat per aquest teatre, hi cantà regularment fins el 1914, any en què l’abandonà a causa de diverses desavinences amb la direcció A partir d’aleshores intervingué en diversos espectacles operístics arreu de França, a més de teatres lírics de Bèlgica i Suïssa De retorn a França, centrà la seva carrera a Toló fins el 1948, any de la seva retirada dels escenaris Destacat intèrpret d’òpera francesa, fou un artista de referència per a òperes de G Bizet Carmen , E…

Estudià musicologia a les universitats de Heidelberg, Munic -amb A Sandberger- i Leipzig, centre aquest darrer on fou alumne de Th Kroyer i es doctorà el 1927 amb una dissertació sobre la música antiga per a orgue També estudià història de la música i de la literatura, filosofia i economia Fou professor al seminari de musicologia de la Universitat de Königsberg, on obtingué un postdoctorat el 1929, i també impartí classes a les universitats de Bonn 1932-38, Yale 1938-58 i Basilea 1958-64 Fundà 1947 i edità 1947-58 The Yale Studies in the History of Music i la sèrie de partitures Yale…

Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera

El 1299 els ducs de Saxònia atorgaren a Hamburg el dret d’establir a l’illa una fortalesa per a protegir la navegació a l’Elba dels pirates El 1310 es completà una gran torre, que és l’edifici més antic d’Hamburg i de la costa alemanya l’any 1814 es convertí en un far Des del 1905, Neuwerk és una zona lúdica i balneària El 1937 la llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg transferí l’illa a la província de Hannover i posteriorment, el 1969, després del pacte de Cuxhaven entre Hamburg i la Baixa Saxònia, l’illa tornà a l’estat d’Hamburg Neuwerk forma part del parc nacional Hamburgisches…

És una zona bastant planera inclinada suaument des de la costa al límit abans esmentat Es troba limitada cap a la mar per l’anomenat talús continental, escarpament acusat que dóna pas a profunditats molt més grans Pot presentar de vegades una sèrie de graons, fins arribar a la veritable ruptura de pendent L’amplària de la plataforma es calcula aproximadament en uns 50 km de mitjana, i és inversament proporcional a l’altitud del relleu litoral En conseqüència, les regions litorals baixes tenen sovint una àmplia plataforma continental Segons la hipòtesi més admesa, seria una zona continental —…