Resultats de la cerca

Fou professor de dret romà a la Universitat de Barcelona, assessor togat del tribunal de la capitania general, assessor del mestre racional, membre de la sala tercera del consell reial, jutge del reial consell en matèria criminal, fiscal de l’audiència i consultor del tribunal del Sant Ofici El 1704, contra les instruccions del virrei borbònic, sostingué en un dictamen el dret al secret de les sessions del Consell de Cent El 1706, trobant-se a Madrid, fou empresonat per ordre de Felip V fou traslladat a Pamplona per complir-hi reclusió perpètua, on morí Posà al dia i illustrà amb…

Canonge de Barcelona, ordenat el 1802 El 1811 era jutge del Breu Apostòlic i vocal de la junta superior de Catalunya fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s’oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nación española 1811 que suscità escrits polèmics Governador de la mitra el 1820, topà aviat amb els constitucionals, que l’exiliaren dues vegades retornà a Barcelona amb l’exèrcit francès el 1823 i es convertí en un dels caps de la reacció Perseguí i castigà els clergues liberals i fou home de…

Participà en el segon viatge de Colom a Amèrica setembre del 1493 — juny del 1496 Fou alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a l’illa de l’Espanyola, on fundà el primer ingenio , precursor de la producció de canya de sucre Durant la revolta de Francisco Roldán, cap del moviment sediciós octubre del 1498 contra l’administració del descobridor, tot fent costat a l’almirall, aconseguí una concòrdia provisional entre els dos A l’octubre del 1499 Colom l’envià a la cort amb un memorial sobre la situació a l’illa Aquest memorial, ensems amb el que envià Roldán, determinaren l’anada del…

Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia  i a El Liceo Valenciano  quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar…

El conveni, per a poder ser eficaç, ha de ser aprovat judicialment, sempre que no perjudiqui l’interès dels fills Els aspectes que han de ser objecte de regulació són determinació de la persona amb qui han de conviure els fills, el règim de visites, d’estada i comunicació amb el progenitor amb qui no convisquin, l’exercici de la pàtria potestat, la quantitat que hagi de satisfer el pare o mare en concepte d’aliments als fills i la seva actualització Així mateix assenyalarà l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar amb el seu parament, la pensió compensatòria o els aliments a què tingui dret…

Estudià música de petit, disciplina per a la qual estava molt dotat Malgrat aquesta inclinació musical, però, entre els anys 1825 i 1830 estudià dret a París, i es dedicà professionalment a la magistratura exercint com a jutge en diverses ciutats franceses No obstant això, mai no va deixar del tot la música, i s’interessà especialment per l’arqueologia i la història de la música antiga Es destacà per les recerques que realitzà en el camp de la música medieval, i publicà tota mena de treballs relacionats amb aquesta especialització estudis i edicions musicals de cant litúrgic i…

S’inicià l’any 1928 al Club de Mar del CADCI i, posteriorment, s’incorporà al Club de Rem de Barcelona 1931-33 i al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Entre el 1933 i el 1951 assolí quinze Campionats de Catalunya i onze d’Espanya, tant en outrigger com en iol de quatre amb timoner Guanyà onze regates internacionals en representació del RCMB i formà part de la selecció espanyola Es retirà el 1952, però continuà vinculat al rem com a àrbitre, entrenador i dirigent L’any 1959 fundà el Collegi d’Àrbitres de Rem de Catalunya, juntament amb Leopold Vives i Joan Torta, i el 1962 aconseguí el títol…

Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d'…

Participà en la prova de pistola de velocitat i pistola lliure en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Posteriorment, es traslladà a Catalunya i es feu membre del Tiro Nacional de Barcelona Guanyà la medalla de plata en la prova de 50 m amb pistola lliure en dues edicions dels Jocs Mediterranis 1951, 1955 i fou membre del comitè organitzador de l’edició de Barcelona 1955 Participà en la prova de pistola de guerra i precisió al Campionat del Món 1954, competició en què rebé el distintiu de mestre tirador medalla d’or També participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en la prova de pistola de…

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, rep la suspensió del Tribunal Constitucional TC sobre la Comissió d’estudi del Procés Constituent La suspensió adverteix que qualsevol actuació encaminada a l’activació de la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya, que avala l’exercici del dret a decidir per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi, atesa la inexistència d’un marc legal espanyol que ho faci possible, contravé la sentència del TC i el faculta per a impedir-ne l’acompliment El lliurament de la suspensió va ser precedit, el 6 d’octubre,…