Resultats de la cerca
Es mostren 4389 resultats
Friedrich Christian Diez
Friedrich Christian Diez
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Interessat per l’antiga literatura provençal, escriví Über die Minnehöfe ‘Sobre les corts d’amor’, 1825, Die Poesie der Troubadours ‘La poesia dels trobadors’, 1826 i Leben und Werke der Troubadours ‘Vida i obres dels trobadors’, 1829 Estudià també els antics romanços castellans i en traduí uns quants a l’alemany Considerat el fundador de la filologia romànica, escriví dues grans obres Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42, amb la qual posà les bases de la gramàtica comparada de les llengües neollatines, i Etymologisches Wörterbuch der romanischen…
Receptari de Can Arquer de Goscons
Gastronomia
Receptari de cuina dels Arquer de Goscons (Arenys de Munt).
Les receptes més antigues sembla que daten de mitjan segle XVII, mentre que les més recents són del final del segle XIX En general contenia receptes casolanes d’un cert nivell culinari algunes d’autòctones de Catalunya i altres d’importades i adaptades als gustos del moment històric, segons els estudis de l’historiador arenyenc Pons i Guri El receptari ha estat font d’inspiració de un bon nombre de cuines així, per exemple, sabem que la cuinera Carme Ruscalleda, en inaugurar un restaurant a Tòquio, posà com a plat estrella el “pollastre amb cireres” provinent d’aquest receptari del Maresme
horitzó artificial
Transports
Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres amb un sextant (o un altre instrument de reflexió) quan hom no pot veure l’horitzó de la mar.
Hi ha dues classes d’horitzons artificials els de fluid , constituïts per la superfície lliure d’un líquid en repòs que reflecteix bé els objectes, com l’argent viu o l’oli, posat en un receptacle, i els de cristall , que consisteixen en un mirallet circular que hom posa horitzontal servint-se d’un nivell d’aire L’angle que hom mesura amb el sextant fent servir un horitzó artificial és el que forma l’astre observat amb la seva imatge reflectida en el dit horitzó artificial, o sigui el doble de l’altura de l’astre sobre l’horitzó de la mar
Museu de la Conca Dellà-Parc Cretaci
Museu
Institució museística d’Isona (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà).
Inaugurada el 8 d’abril de 1995, constitueix el punt de partida d’un projecte de dinamització cultural i turística d’una àrea rural, basat en la museïtzació de restes de dinosaures del Cretaci superior, la recuperació de la ciutat romana d’ Aeso i la potenciació de la resta de recursos culturals i naturals de la Conca Dellà El museu és el centre d’acollida del Parc Cretaci, que inclou els jaciments paleontològics de la Posa i d’ Orcau , on es poden veure icnites Tancat des del setembre del 2020, el març del 2023 s’inaugurà la remodelació i ampliació de les installacions
Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola
Economia
Conjunt de recursos destinats a les activitats relacionades amb l’agricultura.
Es posà en marxa el 1962, i des del 1964 està format per dues seccions permanents la Secció Orientació , que destina els recursos a la millora estructural de les explotacions, i la Secció Garantia , que els destina al sosteniment dels preus i que funciona d’acord amb els reglaments de la política agrària comuna PAC El FEOGA és la partida més gran del pressupost comunitari, de manera que durant la dècada dels vuitanta representà un 65% de les despeses globals i, tot i que els darrers anys aquest percentatge ha disminuït, en el pressupost del 1997 encara n'absorbia un 45%
Canal 9
Canal de televisió de Radiotelevisió Valenciana.
Començà les emissions en proves el 5 de setembre de 1989 i les emissions oficials el 9 d’octubre del mateix any El 1990 arribà a les Illes Balears a través dels repetidors de les associacions Voltor i Obra Cultural Balear OCB Durant l’etapa més polèmica, l’emissora fou acusada de fomentar la teleporqueria en alguns dels seus programes El canvi de direcció 2004 no posà fi a les crítiques, que ressorgiren en ocasió del tractament de l’accident del metro de València 2012 L’any 2013 fou afectat per l’ERO i el tancament de RTVV decretat per la Generalitat Valenciana
Valentín Lamas Carvajal
Literatura
Escriptor gallec.
A la seva poesia — Saudades galegas 1880, A musa das aldeas 1890— conreà un costumisme d’arrel rural on abunda la nota sentimental i de denúncia social Fou un dels iniciadors del periodisme en gallec La seva obra en prosa O catecismo do labrego 1889, publicada sota el pseudònim de FrMarcos da Portela, és una paròdia del Catecismo cristiano de GAstete, on, per mitjà de preguntes i respostes, hom posa en relleu la dramàtica situació dels camperols gallecs És l’obra en prosa gallega més àmpliament difosa, fins i tot avui, i una de les peces més importants de la literatura social…
desarenatge
Tecnologia
Operació d’eliminar la terra o sorra que resta adherida a les peces de fosa després de desemmotllar-les.
Hom l’acostuma a fer de tres maneres diferents fent-les voltejar dins un bombo rotatiu , per sorrejament, granallatge o perdigonatge, o bé sotmetent llur superfície als efectes d’un doll d’aigua o vapor d’aigua a gran pressió El sistema de bombo rotatiu, emprat per a peces petites, consisteix a introduir-les en un cilindre horitzontal gairebé sempre de secció octagonal a l’interior del qual hom hi posa granalla de ferro blanc en voltar el cilindre de 60 a 70 voltes per minut es produeix, entre les peces i la granalla, un fregament que les neteja
Fígaro
Personatge literari.
És el protagonista de tres peces de Beaumarchais les comèdies La précaution inutile ou Le Barbier de Séville 1775, on és el típic criat de comèdia clàssica, La folle journée ou Le Mariage de Figaro 1778, on el personatge, enginyós i ple de sentit pràctic, ateny una significació crítica enfront de la noblesa, com una premonició revolucionària, i el drama La mère coupable 1792, on hom posa en relleu la dimensió psicològica del personatge més que no pas la dimensió sociopolítica Sobre llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué Les noces de Fígaro i Rossini El Barber de…
Jan Sluyters
Pintura
Pintor holandès.
Adaptador eclèctic dels moviments del seu temps Entre el 1904 i el 1906 viatjà per Itàlia i la península Ibèrica Acabà installant-se a París Després d’una influència del Modernisme s’acostà fortament a PCézanne El 1913 es trobà dins el cubisme i més tard s’inclinà cap al fauvisme, prop de la línia de Van Dongen i Vlaminck Pintant la dura realitat del camperol d’Holanda Els camperols de Staphorst , 1931, Museu Municipal d’Amsterdam, Sluyters té un realisme expressionista de colors foscs i contrastats que posa les bases de l’art populista de l’escola belga
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina