Resultats de la cerca

Situació Una de les tombes de la necròpolis E Carreras Restes d’un conjunt de sepultures que són visibles a la vorera occidental de la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries entre la vila de Sant Pere Pescador i el quilòmetre 10, exactament al punt quilomètric 9,825 L’indret pertany al sector ponentí del paratge dit el Serradar, dins el terme municipal de Sant Pere Pescador Mapa 258M781 Situació 31TEG069738 Necròpoli Les sepultures foren posades accidentalment al descobert l’estiu de l’any 1986 en aprofundir i netejar els desguassos de les voreres de la carretera Actualment hom hi pot…

Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, mitjançant una nova carta de població, ordenà el trasllat del…

El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb…

Situació Aspecte de les dues roques on hi havia la porta per la qual s’accedia a l’interior del castell ECSA - J Bolòs El castell era al cim del turó on hi ha edificat el poble Té una bona panoràmica sobre el sector central de la comarca del Matarranya Mapa 30-19 495 Situació 31TBF538354 Podem anar al poble de Freixneda des de Vall-de-roures o des de Calaceit, passant per la Torre del Comte Pels carrers de la població podem pujar fins a l’església i fins a les restes de la fortificació JBM Història El terme de la Freixneda fou conquerit pels volts de 1157-60 pel comte de Barcelona Ramon…

L’església parroquial de Sant Vicenç és situada al poble de Vallmanya, a la seva part alta Vallmanya és a l’alta vall del riu Lentillà, a 855 m d’altitud, en els vessants orientals del massís de Canigó i en un territori accidentat i boscos Una de les primeres mencions del lloc de Vallmanya i de la seva església data de l’any 950, en una butlla del papa Agapit II atorgada en favor del monestir de Cuixà hi consta que, entre d’altres moltes propietats, el papa li ratificà la possessió de Vallemagna cum sua ecclesia Poc després, l’ ecclesiam de Valle Magna cum alodibus fou confirmada a l’…

Fou legalment reconeguda al juny del 1925, i tingué com a precedent el Comitè Regional de Catalunya de basquetbol, creat dos anys abans i que des del mateix 1923 va organitzar el primer Campionat de Catalunya Té per objectiu promocionar, ordenar, dirigir i regular la pràctica del basquetbol al nostre país Presidents de la Federació Catalana de Basquetbol El seu primer president fou Josep Espelleta La selecció catalana va jugar el seu primer partit l’any 1927, en un partit amistós contra l’Hindú Club de Buenos Aires, que es trobava de gira per Europa, i que va significar l’adaptació del…

Hom fa remuntar la filiació al segle X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de…

El colltort Jynx torquilla és un ocell emparentat amb els picots, però d’aparença i hàbits ben diferents És petit 16 cm, de cos prim i plomatge bru-grisós, ratllat pel dessota Aquest plomatge fa que sigui difícil de veure, pel fet d’ésser un ocell d’arbredes i boscos clars i perquè camina per terra, fent petits saltirons amb la cua dreta, tot cercant les formigues, que constitueixen el plat fort de la seva dieta El nom popular li ve de la seva facultat de girar el cap en un gran angle Nia en forats d’arbres, com el de la fotografia, procedent del Vallès Occidental, però també en forats fets…

Situació i presentació Limita amb els de l’Argentera W, Vilanova d’Escornalbou S, Mont-roig del Camp SE, Montbrió del Camp E, Botarell E, Riudecols N i Duesaigües NW De terreny més aviat abrupte, el municipi és situat als vessants meridionals de Puig Marí i als orientals de la serra de l’Argentera El terme, ocupat en una bona part pel pi i la garriga, oscilla entre els 649 m d’Escornalbou i els 120 m, dividit en dues parts d’una extensió similar per la riera de Riudecanyes, que recull les aigües de diversos barrancs de menor entitat Al sector de muntanya es construí el pantà de Riudecanyes El…