El colltort (Jynx torquilla) és un ocell emparentat amb els picots, però d’aparença i hàbits ben diferents. És petit (16 cm), de cos prim i plomatge bru-grisós, ratllat pel dessota. Aquest plomatge fa que sigui difícil de veure, pel fet d’ésser un ocell d’arbredes i boscos clars i perquè camina per terra, fent petits saltirons amb la cua dreta, tot cercant les formigues, que constitueixen el plat fort de la seva dieta. El nom popular li ve de la seva facultat de girar el cap en un gran angle. Nia en forats d’arbres, com el de la fotografia, procedent del Vallès Occidental, però també en forats fets per altres a la fusta.
Xavier Parellada.
Per a la major part dels Països Catalans el colltort és un ocell estival, nidificador i migrador, si bé a tots els territoris, excepte a Andorra, hi ha citacions d’ocells que es queden tot l’hivern. En general és una espècie més aviat escassa, però localment comuna en alguns indrets, i molt més abundant durant els passos migratoris. A la Catalunya Nord és present, i localment comú, a les àrees situades entre els 100 i els 1000 m d’altitud. Durant l’hivern és molt rar, encara que és possible que en la realitat no ho sigui tant. A la Catalunya peninsular hi ha unes poques citacions d’exemplars hivernant a comarques litorals (Alt Empordà, Maresme, Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Ebre) durant els mesos que van del novembre al febrer. Al País Valencià també s’ha comprovat la hivernada d’alguns individus als tarongerars i a les zones costaneres, mentre que al Baix Segura l’escassa població és sedentària i, fins i tot, augmenta durant l’hivern a causa de l’arribada d’alguns exemplars procedents de més al N. A les Illes és un migrador regular i comú, més abundant en el pas postnupcial. La seva reproducció s’ha comprovat a diverses localitats de Mallorca des del 1977 i és probable que es reprodueixi a la major part de l’illa, on se’l sent cantar el maig i el juny. També és gairebé segur que cria a Eivissa, on se l’ha sentit cantant en aquests mateixos mesos i hi ha hagut una captura el juliol. No hi ha, en canvi, indicis de nidificació a Menorca, ni tampoc a Formentera. A totes les illes hi ha citacions d’hivernada i, segons Bannerman, és possible que la població nidificadora sigui sedentària.
Àrea de nidificació del colltort (Jynx torquilla) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
El pas primaveral del colltort als Països Catalans s’inicia al començament de març, però és molt notori des del final d’aquest mes fins al final de maig, i es perllonga fins a la tercera setmana de juny. El retorn postnupcial es produeix durant tot el setembre i l’octubre. A Menorca hi ha citacions d’exemplars en migració ja a final d’agost.
L’hàbitat del colltort durant la reproducció és molt variat, però es tracta sempre de zones amb arbres o a les seves proximitats. Així, ocupa límits de boscos amb camps de conreu, plantacions d’ametllers, oliverars, garroferars, tarongerars i hortes de fruiters, pinedes esclarissades amb arbres vells o on s’hagin instal·lat caixesniu, boscos de ribera i parcs i jardins a pobles i ciutats. Per a niar utilitza forats naturals d’arbres, nius abandonats de picots o, més rarament, cavitats de murs o parets de cases. Durant la migració es veuen també a màquies i garrigues amb arbusts alts. Hi ha dades de cria a 1100 m al vessant nord dels Pirineus, i fins a 1600 m al vessant sud.
Sembla que el colltort està en expansió a les Balears i alguns autors consideren que això també succeeix a diverses comarques de la Catalunya peninsular (Vallès Occidental, Maresme), encara que les seves poblacions experimenten marcades fluctuacions.