Resultats de la cerca
Es mostren 3282 resultats
Sant Martí de Vilarig (Cistella)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur És l’església parroquial del poble de Vilarig, situat a l’extrem septentrional del terme, al cim d’un tossal a la capçalera de la riera del mateix nom El nucli de població és format pel castell, l’església i el reduït agrupament de masies a la banda de tramuntana Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal seguir el camí apuntat per al castell de Vilarig L’església es troba al costat del castell, a la banda de tramuntana JBH-…
Els paleòpters o insectes alats primitius
La presència de quatre ales membranoses que no poden moure’s cap enrere és una característica pròpia dels paleòpters, els més primitius dels insectes alats Aquesta disposició alar, com també la configuració de les corresponents nervadures, són ben patents en aquest espiadimonis de la família dels èsnids Aeshna cyanea , un mascle, una espècie de les més comunes del seu gènere, que vola entre juny i octubre bastant lluny del medi aquàtic on ha nascut Les femelles ponen els ous a la ribera dels rierols Ramon Dolç/Sebastià Hernandis La secció dels paleòpters ha estat creada per a…
flux lluminós
Electrònica i informàtica
Física
Magnitud característica d’un flux radiant que expressa l’aptitud de produir una sensació lluminosa, avaluada segons els valors de l’eficàcia lluminosa relativa.
El flux lluminós és el flux radiant afectat d’un factor que té en compte la sensibilitat de l’ull humà mitjà a les distintes longituds d’ona per a una visió fotòpica El símbol del flux és Φ, i la unitat de mesura en el sistema SI, el lumen
balena franca atlàntica

Balena franca atlàntica
NOAA (cc-by-3.0)
Zoologia
Balena franca, de la família dels balènids, d’un color negre intens, que té una berruga característica damunt el cap, sempre infestada de paràsits.
Viu a tot l’Atlàntic septentrional, en aigües més temperades que l’anterior, i hom li ha donat diversos noms locals té una àrea de distribució molt ampla
uadi
Geomorfologia
Vall gairebé sempre seca, característica de les zones desèrtiques i semidesèrtiques d’Aràbia i de l’Àfrica del nord, limitades normalment per parets abruptes.
En ocasió de fortes pluges, però, poden tenir crescudes molt ràpides i, en conseqüència, perilloses L’alt nivell de les seves aigües subterrànies permet l’establiment d’oasis i de pous
compatibilitat
Electrònica i informàtica
Característica d’un sistema de radiodifusió en freqüència modulada que permet que les emissions estereofòniques puguin ésser rebudes per un receptor monofònic, i viceversa.
Això és possible perquè en una transmissió estereofònica són transmeses la suma i la diferència dels senyals corresponents als canals dret i esquerre Els receptors monofònics només en reben la suma i, doncs, la recepció és monofònica Per contra, els estereofònics reben ambdós senyals de suma i diferència i, a partir d’aquests, separen les informacions corresponents als canals dret i esquerre
temps
Religió
Dimensió de l’existència, pròpia de l’home, en contraposició a l’eternitat, en tant que és característica dels déus i dels homes divinitzats.
Totes les religions estableixen una distinció entre el temps profà , que respon a la definició anterior, i el temps sagrat , constituït per moments temporals determinats hores, dies, anys que hom considera vinculats amb l’eternitat divina, és a dir, santificats per mitjà de ritus específics, normalment acompanyats de l’abstenció de les activitats profanes
cadència de Landini
Música
Fórmula cadencial, característica de la part o veu superior, que consisteix a intercalar el 6è grau entre el 7è (paenultima) i el 1r (ultima).
Es tracta d’una variant ornamental de la típica cadència conclusiva medieval en la qual les dues veus extremes passen d’un interval de 6a a un de 8a J per moviment contrari i conjunt Al final del segle XIX, AG Ritter atribuí a Francesco Landini ~1325-1397 la paternitat d’aquesta fórmula, molt present també al llarg del segle XV i primera meitat del XVI F Landini Amor c’al tuo suggetto © Fototecacat/ Jesús Alises
base de comparació
Fonètica i fonologia
Característica comuna que hom pot considerar en dos termes d’una oposició, i que constitueix la base de comparació per als dos termes considerats.
Així, per exemple, en l’oposició t/d hom troba una base de comparació en el fet que tots dos termes tenen de comú d’ésser interdentals i oclusius
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina