Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
balena franca atlàntica

Balena franca atlàntica
NOAA (cc-by-3.0)
Zoologia
Balena franca, de la família dels balènids, d’un color negre intens, que té una berruga característica damunt el cap, sempre infestada de paràsits.
Viu a tot l’Atlàntic septentrional, en aigües més temperades que l’anterior, i hom li ha donat diversos noms locals té una àrea de distribució molt ampla
base de comparació
Fonètica i fonologia
Característica comuna que hom pot considerar en dos termes d’una oposició, i que constitueix la base de comparació per als dos termes considerats.
Així, per exemple, en l’oposició t/d hom troba una base de comparació en el fet que tots dos termes tenen de comú d’ésser interdentals i oclusius
cadència de Landini
Música
Fórmula cadencial, característica de la part o veu superior, que consisteix a intercalar el 6è grau entre el 7è (paenultima) i el 1r (ultima).
Es tracta d’una variant ornamental de la típica cadència conclusiva medieval en la qual les dues veus extremes passen d’un interval de 6a a un de 8a J per moviment contrari i conjunt Al final del segle XIX, AG Ritter atribuí a Francesco Landini ~1325-1397 la paternitat d’aquesta fórmula, molt present també al llarg del segle XV i primera meitat del XVI F Landini Amor c’al tuo suggetto © Fototecacat/ Jesús Alises
monts de Toledo
Serralada
Sistema muntanyós, situat a la Submeseta meridional ibèrica.
S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…
màquina virtual
Electrònica i informàtica
Programari que emula un ordinador i permet executar programes com si fos un computador real.
El terme inclou màquines virtuals que no tenen cap equivalència directa amb el maquinari real utilitzat Una característica essencial de les màquines virtuals és que els processos que s’executen estan limitats pels recursos i les abstraccions que proporcionen Les màquines virtuals es poden classificar en dues categories La primera, que comprèn les anomenades màquines virtuals de sistema o de maquinari, permet a la màquina física subjacent multiplexar entre diverses màquines virtuals, cadascuna executant el seu propi sistema operatiu Aquesta opció permet, per exemple, la virtualització de…
lonsdaleïta
Química
Carboni pur cristal·litzat en el sistema hexagonal.
És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una duresa en l’escala de Mohs…
vall de Valldarques
Vall
Fondalada drenada pel riu de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant nord de la serra d’Aubenç, i orientada de ponent a llevant.
La seva fesomia és molt característica a causa, fonamentalment, de la doble cinglera que forma a banda i banda del riu En conjunt es tracta d’una vall ben delimitada al N per la carena, gairebé uniforme, del tossal de Prat Sobirà i de la muntanya del Bosc de Sallent a l’W per un seguit de carenes, difícilment destriables, que formen divisòria d’aigües amb la vall de Rialb al S i a l’E, finalment, pels contraforts de la serra d’Aubenç —molt moderats per aquesta banda—, estesos des del pla de Tolustre fins a la carena que fa partió d’aigües amb el barranc de les Masies La vall,…
vallombrosà | vallombrosana
Cristianisme
Membre de la congregació benedictina fundada per sant Joan Gualbert entorn del monestir de Vallombrosa.
La congregació tingué com a característica la interpretació rígida i estricta de la regla de sant Benet, amb la particularitat que deslliurava els monjos del treball manual, que fou confiat als conversos o llecs També tenia un únic abat general, vitalici, del qual depenien directament totes les cases de la congregació Fou aprovada pels papes el 1055 i el 1070 i protegida com un dels moviments de la reforma romana o gregoriana Al segle XII tenia 23 monestirs a la Toscana i l’Emília, i el 1253, 79 abadies, 29 priorats, 17 hospicis i 7 monestirs de monges Les monges foren fundades el 1050 per…
mostra
Matemàtiques
Porció finita d’una població que és utilitzada per a extrapolar conclusions sobre diverses característiques de la població total.
En general, l’elecció d’una mostra estadística és duta a terme amb bases aleatòries, puix que tots els elements de la població han de gaudir de la mateixa probabilitat de formar part de la mostra, les dimensions de la qual són molt variables i depenen de les característiques pròpies del poblema que estadísticament hom vol estimar En mesurar una característica en una mostra hom obté els valors mostrals o distribució empírica de la mostra, de la qual hom extreu els paràmetres estadístics essencials, és a dir, la mitjana, la variància, la mediana, etc, que són els que permeten d’extreure…
artiodàctils
Mastologia
Ordre de la classe dels mamífers, integrat per individus ungulats i ungulígrads.
Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual L’eix de l’extremitat passa entre el tercer i el quart dits Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera El crani té forma especial allargada en general moltes espècies tenen dues…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina