Resultats de la cerca
Es mostren 1189 resultats
cova

Pintures rupestres a la cova de Nerja
© Agapito Sanchidrián
Prehistòria
Cavitat natural aprofitada com a lloc d’habitatge per moltes civilitzacions primitives i per l’home prehistòric, especialment durant el Paleolític mitjà i superior.
Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats com a la cova d'Altamira D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis collectives A partir de l’època ibèrica la…
gordioïdeus
Helmintologia
Ordre de cucs de la classe dels gordiacis que presenten un cordó epidèrmic ventral i la cavitat del cos plena d’un teixit parenquimàtic.
Comprèn tots els gordiacis d’aigua dolça Els gèneres més comuns són Gordius , Paragordius i Parachordodes
caprimulgiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn pocs individus, caracteritzats pel fet de tenir el cap ample, el bec curt i la cavitat bucal molt grossa.
Les potes són curtes, i el plomatge abundant i d’una coloració que els confon fàcilment amb l’ambient Són insectívors Els principals representants d’aquest ordre són l’enganyapastors Caprimulgus europaeus i el siboc Caprimulgus ruficollis
endostil
Anatomia
Solc estret del centre de la paret ventral de la faringe dels tunicats i cefalocordats, des de la cavitat bucal fins a l’esòfag.
Les parets laterals són ciliades, i el fons, revestit de cèllules secretores de mucositat i una filera de cèllules flagellades al mig Aquesta estructura permet de capturar partícules alimentàries de l’aigua i de fer-les progressar cap a l’esòfag, facilitant la nutrició micròfaga
cova del Castillo
Prehistòria
Gran cavitat situada al puig del mateix nom a Puente Viesgo (Santander), que conté algunes de les més notables mostres d’art rupestre francocantàbric.
Descobertes el 1903, les pintures presenten fauna quaternària, mans en negatiu, figures tectiformes i puntuacions, com també nombrosos animals El vestíbul mostra una successió completa d’indústries, de l’Acheulià al Neolític L’any 2008 les pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, juntament amb tretze coves més d’Astúries, Cantàbria i el País Basc
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’…
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
Sant Feliu de Cabrera de Mar
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera s’alça en el centre del poble És esmentada per primera vegada en un document del 1025 pel qual els comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i Guisla i la comtessa mare Ermessendia venen a Guadall els feus i les franqueses de Sant Vicenç exclòs el castell, incloent-hi sancti felici simul cum subienctis suis ecclesiis idem sancti Cipriani sanctique Johannis Pel que fa al topònim Capraria terra de cabres, apareix per primera vegada en un document del 1037, en la venda d’un alou, consistent en casa i terres dins la vila de Cabrera i altres termes…
Ratpenat de Natterer
El ratpenat de Natterer Myotis nattereri és una espècie d’àmplia àrea de distribució, a la qual darrerament s’han afegit nombroses citacions noves referents a Catalunya Jordi Muntaner És un quiròpter de dimensions mitjanes, fàcilment recognoscible perquè té la franja externa de l’uropatagi recoberta de pèls rígids i corbats Té les orelles i el tragus relativament més llargs que qualsevol altre Myotis les primeres excedeixen de 2 a 4 mm el musell i el segon, la meitat de l’orella El peu també és, en comparació, llarg i estret La dentició és la mateixa que la del ratpenat de musell llarg M…
Pressió venosa i bomba venosa
Fisiologia humana
Les parets de les venes són molt més dilatables que les de les artèries Així, doncs, les venes poden mantenir-se dilatades i acollir a l’interior una gran quantitat de sang De fet, tant el sistema venós pulmonar com el sistèmic constitueixen la reserva de sang més important de l’organisme En casos de necessitat, com per exemple quan es presenta una hemorràgia intensa, la sang continguda en aquesta reserva s’incorpora a la circulació sanguínia i contribueix a la normalització del volum de sang que corre per les artèries per tal de garantir que una quantitat suficient de sang oxigenada arribi a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina