Les parets de les venes són molt més dilatables que les de les artèries. Així, doncs, les venes poden mantenir-se dilatades i acollir a l’interior una gran quantitat de sang. De fet, tant el sistema venós pulmonar com el sistèmic constitueixen la reserva de sang més important de l’organisme. En casos de necessitat, com per exemple quan es presenta una hemorràgia intensa, la sang continguda en aquesta reserva s’incorpora a la circulació sanguínia i contribueix a la normalització del volum de sang que corre per les artèries per tal de garantir que una quantitat suficient de sang oxigenada arribi a tots els teixits.
D’altra banda, la sang torna a l’aurícula dreta bàsicament gràcies a dues circumstàncies. En primer lloc, la diferència de pressió que hi ha entre l’arbre venós perifèric i l’aurícula dreta, és a dir, l’anomenada pressió venosa. En segon lloc, l’existència d’un mecanisme que impulsa la sang en direcció al cor, anomenat bomba venosa.
La pressió que hi ha a l’interior de l’aurícula dreta dificulta el drenatge de la sang venosa en aquesta cavitat; com que dels seus valors depèn la pressió de les venes, és anomenada pressió venosa central. La pressió interna de l’aurícula dreta experimenta modificacions al llarg del cicle cardíac, de manera que en condicions normals oscil·la entre 0 i 5 mm Hg. Aquests valors són prou baixos per atreure a l’aurícula dreta la sang procedent de les venes cava inferior i cava superior, les pressions interiors de les quals són una mica més elevades. Tanmateix, els valors de la pressió venosa central no són prou marcats per atreure cap a la vena cava inferior la sang acumulada en les venes de la part inferior del cos que, per pujar fins al cor quan hom s’està dret, ha de vèncer la força de gravetat.
El mecanisme que permet que la sang venosa, des dels membres inferiors, atenyi el cor, especialment quan es manté la posició erecta i cal vèncer la força de gravetat, és anomenat bomba venosa. Aquest mecanisme és degut a la compressió que exerceixen les masses musculars dels membres inferiors sobre les venes que se situen entre elles. Aquesta compressió s’origina pel to muscular i les contraccions musculars que es desenvolupen rítmicament durant la marxa i que actuen com a bomba impulsora, gràcies a la qual la sang continguda en els membres inferiors es desplaça en direcció al cor. Aquest mecanisme rep el suport dels plecs de les parets venoses, les vàlvules venoses, que, després que la sang ha atès un segment venós, n’impedeixen el retrocés. Així, quan la columna de sang venosa puja, el seu mateix pes genera el tancament de la vàlvula que ha travessat i ja no pot tornar enrere.