L’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera s’alça en el centre del poble. És esmentada per primera vegada en un document del 1025 pel qual els comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i Guisla i la comtessa mare Ermessendia venen a Guadall els feus i les franqueses de Sant Vicenç (exclòs el castell), incloent-hi: (...) sancti felici simul cum subienctis suis ecclesiis idem sancti Cipriani sanctique Johannis (...). Pel que fa al topònim Capraria (terra de cabres), apareix per primera vegada en un document del 1037, en la venda d’un alou, consistent en casa i terres dins la vila de Cabrera i altres termes. Sabem que l’església de Sant Feliu tenia el privilegi dels testaments sagramentals, per un que atorgà Adelaida el 19 de juny de 1103, abans de marxar a Terra Santa, i que fou jurat pels testimonis damunt l’altar de Sant Feliu el 16 d’abril de 1109. Més endavant, el 1353, trobem que Bernadó de Sant Vicenç donà l’altar i la rectoria de Cabrera al seu clergue.
Coneixem bé com va acabar el temple romànic de Sant Feliu, ja que el contracte signat el 5 de gener de 1540 per la construcció de l’església nova diu “(...) per lo enderrocar de la sglésia vella lo terme age de dar a dits mestres quatre desines (...) ”. També trobem: “(...) que los dits mestres se puguen ajudar de tota la pedra que sia bona que es en la sglésia vella per hobrar la nova y que tota la sglésia aja de anar abax, tant lo cap que es ara com tot lo restant (...)”. Això no obstant, anteriorment llegim: (...) “Item lo portalet de dita sglésia que sie lo qui es ara en la sglésia vella empero que l’agen de rapicar (...)”. Però això no es va fer, ja que els dos portals de l’actual església de Sant Feliu són contemporanis, d’estil gòtic. El contracte fou signat entre el batlle, jurats i obrers de Cabrera i els mestres de cases Antoni Matheu i Joan Vives. En aquesta època els municipis caminaven progressivament cap a la seva autonomia, deslligant-se, no sense problemes, dels vincles senyorials. El temple gòtic fou consagrat el 25 de febrer de 1570, i durant la seva construcció exercí les funcions de temple parroquial el de Sant Feliu. En l’actualitat l’edifici no conserva cap vestigi de l’obra romànica. (RIGLI)
En el pati annex a l’església es conserva una ara i un suport d’altar trobats en el decurs d’unes obres. El conjunt no presenta cap element ornamental, i a l’ara no s’observa ni un acabament llis ni cap mena de cavitat per a contenir les relíquies; per tant, la seva datació resultaria un xic arriscada. (AAR-AMS)