El ratpenat de Natterer (Myotis nattereri) és una espècie d’àmplia àrea de distribució, a la qual darrerament s’han afegit nombroses citacions noves referents a Catalunya.
Jordi Muntaner
És un quiròpter de dimensions mitjanes, fàcilment recognoscible perquè té la franja externa de l’uropatagi recoberta de pèls rígids i corbats. Té les orelles i el tragus relativament més llargs que qualsevol altre Myotis; les primeres excedeixen de 2 a 4 mm el musell i el segon, la meitat de l’orella. El peu també és, en comparació, llarg i estret. La dentició és la mateixa que la del ratpenat de musell llarg (M. myotis).
Les dades biomètriques són: avantbraç de 35 a 42,8 mm, cua de 32 a 44 mm, peu de 7,5 a 9 mm, cap i cos de 42 a 52 mm, envergadura aproximada de 280 mm, amplada del crani de 8 mm, longitud condilobasal 14,4 mm, fila dentària superior (C-M3) de 5,5 a 6,4 mm, i pes aproximat de 5 a 9,5 g.
Àrea de distribució del ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii, punts vermells), del ratpenat de Natterer (M. nattereri, punts blaus) i del ratpenat d’orelles dentades (M. emarginata, punísnegres) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
L’hora en què surt a caçar és variable i, en algunes ocasions, se l’ha vist volar, fins i tot, de dia. L’alimentació consisteix en una dieta basada en dípters, que cacen mentre volen a mitja alçada o sobre la vegetació. En el decurs de la primavera i l’estiu, té tendència al gregarisme; a Catalunya, s’han trobat agrupacions de més de cent individus, que poden coexistir amb altres espècies, com, per exemple: el ratpenat de cova (Miniopterus schreibersi), el ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale) i el ratpenat d’orelles dentades (Myotis emarginata). A l’hivern, té menys tendència a constituir colònies. La còpula és a la tardor i el part entre maig i juliol. Quan s’aproxima l’època del naixement de les cries, les femelles s’aïllen dels mascles.
Se’l considera dins del grup biogeogràfic d’espècies centreeuropees. És un dels ratpenats amb més àmplia distribució a Europa, però no se’l troba a Escandinàvia ni a la part SE europea. Se l’ha localitzat fins a quasi 2000 m d’altitud. Cal fer esment d’una colònia de cria que hi havia a l’avenc del Castellet de Dalt, a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), i que malauradament ja no existeix, segurament per causa de les nombroses visites que es realitzen a aquesta cavitat. Viu també a València, Castelló, Mallorca i Eivissa.