Resultats de la cerca
Es mostren 3646 resultats
Universitat Politècnica de València
Entitat docent creada el 1971.
Té els seus antecedents en l’Institut Politècnic Superior de València 1968, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms 1959 i les escoles d’Enginyers de Camins, Enginyers Industrials i la d’Arquitectura des del 1966 havia funcionat com a filial de la de Barcelona Per al curs 2005-06 oferia 59 titulacions en una quinzena de centres Des del 2002 impulsa el parc científic adscrit Ciutat Politècnica de la Innovació, situat al campus de Vera en el qual, en un espai d’uns 140 000 hom ha construït diversos centres de desenvolupament de Tecnologies de la Informació i Comunicació TIC…
Ramon Sistac i Vicén
Literatura catalana
Lingüista i assagista.
Doctor en filologia catalana, professor de dialectologia catalana a la UdL i membre de l’IEC Ha publicat diversos estudis sobre el català occidental i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació amb articles, sovint a propòsit de les actituds socials dels parlants davant la llengua, plens d’ironia, alguns dels quals foren aplegats en De la llengua a les dents 2004 Collabora habitualment com a articulista a la revista Temps de Franja i com a narrador ha publicat diversos contes, d’ambient pirinenc, en volums miscellanis o collectius És director de l’Oficina d’Estudis de…
sistema gumsa-gumlao
Antropologia
Sistema d’organització social propi de la societat katxin de l’Alta Birmània caracteritzat per l’alternança d’una forma jeràrquica -gumsa- i una altra d’igualitària i acèfala -gumlao-.
Aquest sistema fou descrit per l’antropòleg Edmund Ronald Leach a Political Systems of Highland Burma 1954, en què demostrava que aquestes dues formes socialment oposades s’inscriurien en un únic sistema social, del qual gumsa i gumlao serien els dos pols A la primera forma, només els llinatges superiors poden mantenir un contacte directe amb els avantpassats, mentre que a la segona els llinatges són igualitaris i tots poden accedir a la comunicació amb els seus propis avantpassats Arran d’aquesta etnografia, Leach rebat la noció d’unitat cultural com a entitat socialment…
Pàdua
Pàdua El Palazzo della Raggione (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al segle IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa,…
Antoni Abad
Art
Artista plàstic.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, féu estudis de gravat al Museu de Conca i més tard a l’Acadèmia de Belles Arts de Perugia Primerament la seva obra, a mig camí entre l’escultura i la installació, es basà en l’acumulació modular d’elements repetits, la integració del moviment dins l’obra mateixa sèries fotogràfiques i l’ús de materials industrials Els anys 1986 i 1987 exposà a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró, i entre les exposicions collectives destaca la seva participació al Saló de Tardor de Barcelona 1983, Actitudes Madrid, 1986-87 i Confrontaciones palau…
Lluís Bassat i Coen

Lluís Bassat i Coen
© Universidad Europea de Madrid
Comunicació
Publicitari.
Tècnic de publicitat i diplomat en ciències socials i administració d’empreses, el 1966 creà la primera empresa de publicitat, que dugué a terme una reeixida campanya de promoció de les maquinetes d’afaitar de l’empresa de la seva família El 1975 creà Bassat Associats, que s’uní a la multinacional Ogilvy & Mather i es convertí en una de les agències publicitàries capdavanteres de l’Estat espanyol, i de la qual és president des del 2007 En el curs de la seva expansió ha creat noves divisions especialitzades, entre les quals Bassat, Ogilvy & Mather Comunicación 1991, Ogilvy & Mather…
Mercè Ibarz

Mercè Ibarz
© Carme Esteve
Literatura catalana
Escriptora.
Feu estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en diferents mitjans de comunicació Avui i, sobretot, La Vanguardia i Vilaweb, entre d’altres Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991-93 i, des del 1994, imparteix classes de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra Es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Buñuel Buñuel documental Tierra sin pan i el seu temps , 1997 i es donà a conèixer com a escriptora amb un estudi sobre el nacionalisme basc Breu història d’ETA 1959-1979 1981 Ha publicat diferents…
,
Josep Faulí i Olivella

Josep Faulí i Olivella
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i crític literari.
Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or i al setmanari Tele/estel durant la seva curta existència…
,
Noves tecnologies i noves dependències
Educació
Les noves tecnologies són un signe normal d’un progrés que pot ampliar les teves possibilitats de comunicació i ajudar-te molt en els estudis No han de comportar cap problema si en fas un ús controlat, però, si n’abuses, poden tenir efectes negatius Els avantatges Els avantatges que, en general, poden comportar les noves tecnologies de la informació i la comunicació són Fàcil accés a informació necessària per als estudis o d’interès general Desenvolupament d’habilitats i capacitats Nova pràctica relacional sense necessitat de presència física El mòbil com a medi de…
Marcel Dassault
Aeronàutica
Constructor aeronàutic, empresari i polític francès, de nom de naixement Marcel Bloch.
Enginyer elèctric 1912 i diplomat per l’École Supérieure d’Aéronautique et de Construction Mécanique 1913, durant la Primera Guerra Mundial participà en el disseny i la construcció del Caudron G3 , un dels primers avions militars francesos, del qual millorà l’hèlix Després d’un intent frustrat d’impulsar la pròpia empresa d’avions de guerra a causa de la fi del conflicte, es dedicà a la fabricació de mobles fins el 1929, que aprofitant la creació d’un ministeri de l’aviació fundà la Société des Avions Marcel Bloch , nacionalitzada el 1930 en la Société Nationale des Constructions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina