Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Albert Bonet i Marrugat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona es doctorà en teologia 1917 i en filosofia 1930 Canonge de Barcelona 1948 Fundador, el 1931, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou consiliari general fins el 1936 Refugiat a Roma i després a Pamplona, hagué d’abandonar un quant temps la zona de la Junta de Burgos El 1945 fou nomenat secretari de la direcció central de la Junta Nacional d’Acció Catòlica Espanyola Fou expert en la comissió pontifícia de l’apostolat seglar en la preparació del concili II del Vaticà i collaborà en les primeres reaccions de…
cànon dogmàtic
Dret canònic
Proposició doctrinal establerta per un concili ecumènic amb un contingut molt precís i tan important que és imposat sota pena d’excomunió.
legat ‘a latere’
Cristianisme
Cardenal enviat extraordinàriament pel papa, amb amplíssimes facultats, perquè el representi prop d’un príncep, d’un govern o en un concili.
patriarcat de Jerusalem
El darrer dels quatre antics patriarcats orientals, creat al concili de Calcedònia (451), que sostragué la Palestina a la jurisdicció d’Antioquia.
Restà sempre dins l’òrbita religiosa de Constantinoble i, per tant, tingué sempre patriarques ortodoxos, que s’han succeït fins avui Amb la unió dels melquites a Roma s XVIII, fou instituït un patriarcat catòlic de ritu bizantí melquita El 1847 Roma creà un patriarcat llatí a Jerusalem, que encara perdura, malgrat l’anacronisme i el contrasentit
Vulgata
Versió llatina de la Bíblia adoptada, no sense resistències, per l’Església llatina al segle V i oficialitzada pel concili de Trento.
Llevat d’alguns llibres deuterocànonics i els Salms , la versió és de sant Jeroni a partir del text hebreu Quant al Nou Testament, únicament en revisà els evangelis Ultra l’edició oficial de Sixt V, publicada per Climent VIII 1592, se n'han fet diverses edicions crítiques, la més important de les quals —iniciada el 1926— és la de l’abadia de San Girolamo de Roma
sotsdiaconat
De l’església hispana a l’església carolíngia i el canvi de litúrgia
Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…
Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros
© ECSA, SAU
Periodisme
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals,…
Agostino Agazzari
Música
Compositor, teòric i organista italià.
Fou mestre de capella al Collegio Germanico de Roma 1602-03 i al seminari jesuïta de la mateixa ciutat 1606 A partir del 1607 actuà, com a organista primer i com a mestre de capella després, a la catedral de Siena, on restà fins a la seva mort Fou un dels primers a utilitzar i divulgar les noves tècniques del baix continu i el primer que publicà un tractat sobre el tema Del sonare sopra’l basso con tutti li stromenti e dell’uso loro nel conserto 1607, on donà instruccions concretes de caràcter interpretatiu i tractà en profunditat les funcions dels diversos instruments L’obra tingué una…
Giovanni Animuccia
Música
Compositor italià.
La seva carrera es desenvolupà a Roma, on el 1555 es feu càrrec de la direcció de la Cappella Giulia i succeí Palestrina, qui en morir Animuccia recuperà el lloc La major part de la seva producció musical està vinculada a la litúrgia i, en certa manera, les seves darreres misses publicades l’any 1567 són un dels millors reflexos dels postulats del concili de Trento pel que fa a l’atenció al text sense pèrdua dels valors musicals Amb tot, els seus orígens florentins es deixen entreveure en les primeres publicacions diversos llibres de madrigals publicats entre els anys 1547 i 1565…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina