Resultats de la cerca

Malgrat que l'any 840 es menciona una vila Curtis Curtes , 860 villa Cortis , Curtis , 968 entre les possessions de l’abadia de Cuixà, que hom suposa referida a aquest lloc —on el monestir hi explotava una mina de ferro menerio in terminis de Cortz , 1280—, no és fins al segle XIV que hi ha la primera datació escrita que relaciona Corts com a dependent del monestir Al lloc, s'hi conserva l'antiga església de Sant Valentí, restaurada al principi d'aquest segle, que la gent de la contrada coneix com la torre de Corts per la seva estructura en baluard És un edifici romànic d'una nau bastit…

És a la sortida del congost dels Graus , que tanca la vall d’Engarra, a l’indret de l’antic monestir d’Eixalada

L’explotació del bosc i la ramaderia són les principals activitats econòmiques l’agricultura es limita a prats regats i a petits horts a la vora de la Tet i del riu de Balaguer i a una zona de secà localitzada principalment en un antic nivell d’erosió de la vall Els dos rius esmentats alimenten la central elèctrica de Fontpedrosa , a la dreta de la Tet, davant mateix del poble, amb un salt de 182 m d’altitud i una potència installada de 6 000 kW i una producció mitjana anual de 23 milions de kWh Té funció turística i residencial A la part de muntanya hi ha diversos refugis per a…

Antecedents del Neolític a la fi del món romà Durant el període neolític, amb l’adveniment de la ramaderia i de l’agricultura, el Rosselló té una població important El neolític antic 5500 a 4800 aC, amb la característica ceràmica cardial, és present a la cova de l’Esperit Salses, a l’abric de la coma Francesca Salses, i al jaciment subaquàtic de l’illa de la Correja estany de Salses-Leucata hom l’ha datat per radiocronologia el 4850 aC i és situat sota més de 2 m d’aigua El neolític mitjà 4800 a 3500 aC té abundants vestigis a la cova de Montou Corbera de les Cabanes la cultura anomenada de…

Tot i que la visitaren alguns romàntics com Thiers, Mérimée, Taine o Stendhal, a mitjan segle XIX el Rosselló apareixia com una província molt excèntrica Els viatgers tenien dificultats per copsar-ne tota l’originalitat geogràfica i ètnica Balneari Pujade, els Banys d’Arles, 1851 CEDACC / JLV Amb tot, no sembla que els catalans mateixos coneguessin millor les seves muntanyes Per als habitants de la plana, la Cerdanya i el Capcir eren contrades fredes i llunyanes que, a vegades, hom estava obligat a recórrer per raó de negocis, però mai per plaer Pel que fa al Canigó, creien…

Es presenta en forma de quaderns monogràfics sense periodicitat fixa Abasta una temàtica molt variada tradicions, cançó popular tradicional, àlbums fotogràfics comentats sobre localitats de Catalunya del Nord sota el comú denominador de "fa temps”, etc Fonamentalment centrada a la Catalunya del Nord, no descura la problemàtica global catalana De la revista ha sorgit una casa editorial, amb publicacions de caire més científic, com la Bibliografia rossellonesa de RNoëll, la Flora catalana de JBouchard, i el fonamental Atlas de Catalunya Nord de JBecat També ha editat discs de cançó…

La invasió àrab En el moment en què els musulmans penetraren a la Península any 711 per ajudar els fills de vitiza, una part d’Hispània estava sota el control d’un d’aquests fills, Àkila Aquesta part comprenia la zona catalana i la Septimània, a l’altra banda del Pirineu Això féu que els musulmans, que de moment actuaven com aliats dels vitizans, no fessin incursions més enllà de Saragossa, quedant, per tant, Catalunya i, doncs, Osona al marge de les primeres campanyes Després de l’any 714 quan els fills de Vitiza acudiren a Damasc on el califa al-Walid els obligà a cedir-li els seus drets…

Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament un porxo, les…