Resultats de la cerca
Es mostren 4597 resultats
Llibre verd
Militar
Llibre de matrícula del braç militar de Catalunya iniciat el 1602 arran de l’aprovació dels estatuts i les ordinacions del braç.
A la primera meitat hom transcrivia les ordinacions i les modificacions, i a la segona les signatures de tots els membres que entraven al braç militar i les anotacions de nous privilegis i títols nobiliaris Era conservat a l’arxiu del braç militar, al palau de la generalitat, i fou dut al dia fins el 1713 Actualment és a l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Ramon de Caldes
Dret
Degà de la seu de Barcelona (1162-99) i jurista.
Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya-Aragó ordenà l’arxiu reial, n'escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l’ordenació intelligent de les gairebé mil escriptures que aplegà
Robert III d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1390-1406).
Fill i successor de Robert II Comte de Carrick, canvià el seu nom Joan en accedir a la corona El seu regnat fou presidit per les lluites entre el seu germà Robert, comte de Fife i duc d’Albany, i el seu fill, el príncep hereu David, duc de Rothesay, que morí jove La captura del seu nou fill hereu, Jaume, pels anglesos precipità la seva mort
James Andrew Broun Ramsay
Història
Política
Polític escocès.
Primer marquès de Dalhousie Membre dels Comuns 1837 i dels Lords 1838, fou partidari de les doctrines del lliure canvi Governador general de l’Índia, durant el seu mandat 1848-56 augmentà la dominació britànica, que s’annexà el Panjab, part de Birmània i finalment el reialme d’Audh Impulsà la construcció de nombroses obres públiques i excellí en les relacions entre els indígenes i la corona
Guillem Fava
Economia
Comerciant.
Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285 Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis 1291 Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans
brillador
Altres esports
Àrbitre dels campionats ocellaires, en les quatre modalitats existents: cant educat, cant silvestre, rapidesa i resistència.
La seva funció és controlar el cant dels ocells i puntuar-lo El conjunt de gàbies que es jutja a la vegada es denomina remesa Els brilladors o jutges de taula puntuen els ocells de totes les remeses, fins a arribar als finalistes en la denominada corona El cap de taula s’encarrega de controlar els temps marcats per la competició i d’atendre les possibles reclamacions
Semíramis
Història
Reina d’Assíria.
Muller de Šamši-Adad V , exercí la regència 809-806 aC durant la minoria del seu fill Adad-nirari III 809-782 aC Una llegenda, recollida pels autors clàssics, la fa muller de Ninos, li atribueix els famosos jardins penjants de Babilònia i la considera una gran guerrera, vençuda, però, a l’Índia després de quaranta-dos anys de regnat, deixà la corona al seu fill Ninia
Juan Francisco Andrés de Uztárroz
Historiografia
Historiador aragonès.
Fou arxiver municipal, dedicat a estudis històrics, bibliogràfics i arqueològics És autor, amb Diego José de Dormer, de Progresos de la Historia en el reino de Aragón y elogios de Jerónimo Zurita, su primer cronista 1680 única obra, fins ara, per a un estudi biogràfic de Zurita i per una crítica historiogràfica, bé que no prou completa, dels seus Anales de la Corona de Aragón
Simeone Contarini
Història
Política
Diplomàtic venecià.
Fou ambaixador 1602-04 a la cort de Felip III de Castella En els seus reports al senat venecià publicats el 1868 comentà que les limitacions que les lleis privatives de la corona catalanoaragonesa imposaven a l’autoritat reial hi produïren una prosperitat que contrastava amb la decadència castellana Posteriorment fou ambaixador a les corts de Lluís XIII de França i del soldà otomà Mehmet III
Constança d’Aragó
Història
Filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1256 en fou concertat el matrimoni amb l’infant Manuel, fill menor de Ferran III de Castella.
Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina