Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
Terranova
Divisió administrativa
Província del Canadà, formada per l’illa de Terranova i les illes adjacents i el sector oriental de la península del Labrador.
La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…
Tamaulipas
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els EUA, a l’E amb el golf de Mèxic, al S amb els estats de Veracruz i San Luis Potosí i a l’W amb aquest i amb el de Nuevo León.
La capital és Ciudad Victoria Compost per una immensa plana inclinada suaument cap a l’E, interrompuda per algunes muntanyes de tipus volcànic i vorejada a l’W per la Sierra Madre Oriental La costa és baixa, amb esteros i restingues Els rius més importants són el Río Bravo, el Soto, la Marina i el Pánuco Clima temperat i plujós a la part alta i calorós i amb escasses precipitacions a la plana Vegetació de tipus xeròfil Conreus de cereals, canya de sucre, cotó, blat de moro, arròs, cafè, tabac i llegums Ramaderia La seva font de riquesa principal és el petroli i els seus derivats, i des dels…
Nova Jersey
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, a la costa atlàntica.
Limita amb l’estat i la badia de Delaware al S, Pennsilvània a l’W i Nova York al N La capital és Trenton Als extrems N i W té les muntanyes de Kittatinny, amb nombrosos llacs, mentre que la resta forma part de la plana costanera El clima és temperat humit temperatura mitjana d’11°C, i 1 147 mm de pluviositat anual El riu Delaware, a l’W, i el Hudson, al NE, li serveixen de frontera estatal És l’estat de més densitat demogràfica dels EUA 390 h/km 2 est 1993 i el vuitè pel nombre d’habitants El 90% de la població és urbana Les ciutats més importants són Newark, Atlantic City i la capital L’…
Minnesota

Vista del llac Superior a la riba de l’estat de Minnesota
© Maria Galí i Cabana
Estat dels EUA, que limita al N amb les províncies canadenques de Manitoba i Ontario, a l’E amb Wisconsin i el llac Superior, al S amb Iowa i a l’W amb Dakota del Nord i amb Dakota del Sud; la capital és Saint Paul.
La part septentrional, continuació de l’escut canadenc, conté nombrosos llacs d’origen glacial Al sud de la confluència dels rius Minnesota i Mississipí s’inicia la gran àrea bladera que travessa tot el continent de N a S Una zona de transició amb conreus de farratge la separa d’una altra regió ja pertanyent al cinturó També hi ha conreus d’ordi, bleda-rave i patates La ramaderia, molt desenvolupada, colloca l’estat com a primer productor nord-americà de llet i mantega Una activitat econòmica de primer ordre és la mineria, amb una extracció de ferro jaciments a cel obert de la regió de…
Idaho

Vista del sector àrid (d'aspecte lunar) de l'estat d'Idaho
© Corel
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Boise Limita al N amb el Canadà, a l'E amb Montana i Wyoming, al S amb Utah i Nevada i a l'E amb Oregon i Washington El N i el centre formen part del vessant occidental de les Rocalloses Northern Rocky Mountains El SW és format per àrides planes de la regió de la Gran Conca El SE és constituït per la Snake River Plain, que separa la Gran Conca i les Middle Rocky Mountains, al S i al SE, de les Northern Rocky Mountains, al N La xarxa hidrogràfica és formada per afluents del Columbia els principals són el Salmon i el Snake Al N hi ha els llacs de Coeurs d'Alene, Pend Oreille i…
mantell

Zonificació en profunditat de la Terra amb el mantell i les seves diferents parts
© Fototeca.cat
Geologia
Capa de la Terra compresa entre la discontinuïtat de Mohorovičić, que la separa de l’escorça, i la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del nucli.
S'estén des d’una fondària mitjana de 40 km fins als 2900 km i representa el 83% del volum i el 68% de la massa terrestre La densitat del mantell augmenta amb la fondària de 3,4 a 5,6 i la velocitat de propagació de les ones primàries P o longitudinals creix des de 8 a 14 km/s Dins el mantell hi ha dues discontinuïtats sísmiques secundàries situades a 200 i 700 km de fondària entre les quals es produeix un ràpid augment de la velocitat de propagació de les ones sísmiques La discontinuïtat dels 700 km separa un mantell inferior d’un mantell superior Des del punt de vista de la…
sac aeri
Anatomia animal
Cadascuna de les cambres de parets fines que tenen, en el cos dels ocells, un paper essencialment respiratori, però tenen també altres missions.
Hom distingeix dos conjunts de sacs aeris els anteriors i els posteriors El conjunt de sacs aeris anteriors és format per un sac interclavicular que s’introdueix en els ossos, un parell de sacs cervicals , un a cada costat del coll, i un parell de sacs toràcics anteriors El conjunt posterior és constituït per un parell de sacs toràcics posteriors , un a cada costat de la punta d’ambdós pulmons, i els sacs abdominals , que s’estenen per l’abdomen Els sacs aeris posteriors són els encarregats de la inspiració, la qual omple els pulmons i els mateixos sacs gràcies a un conducte que, sortint de…
Rio Grande do Norte
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Natal Limita al N amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Paraíba i a l’W amb el de Ceará A la zona marítima, poc accidentada, s’hi troba el cap de São Roque, la punta més oriental de l’Amèrica del Sud El terreny ascendeix suaument cap a l’interior, constituït per una sèrie d’altiplans chapadas i serralades de materials metamòrfics La serra Borborema divideix l’estat en dos vessants oriental i occidental El clima és el propi del sertão pluges escasses i insegures i temperatures elevades Això fa que hi visqui una vegetació molt característica la caatinga , de tipus xeròfil,…
alúmina
Química
Sòlid de duresa molt elevada (núm 9 de l’escala d’Homs), soluble amb més o menys dificultat en els àcids minerals i en els àlcalis, que es fon a 2 030° i bull a 2 250°.
Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’estructura…
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina