Resultats de la cerca
Es mostren 1794 resultats
Òpera de Viena
Música
Principal teatre d’òpera de Viena, inaugurat el 1869 -amb Don Giovanni, de W. A. Mozart, en alemany- sota el nom de Hofoper o Oper am Ring.
Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E von der Nüll i AS von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater 1708, a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el…
Hans Glinz
Lingüista suís.
Graduat 1946 a Zuric, el 1949 hi obtingué el títol de docent Habilitation Fou professor a l’Acadèmia Pedagògica de Kettwig 1957-65 i catedràtic de filologia germànica a l’Escola Tècnica Superior d’Aquisgrà 1965-78 Membre del consell científic de l’Institut de la Llengua Alemanya de Mannheim 1965-78 i 1984-97 i president de la comissió per a la reforma ortogràfica 1970-78, feu aportacions a la teoria i a la didàctica del llenguatge, a la gramàtica comparada i contribuí a l’elaboració d’una gramàtica alemanya allunyada dels models llatins Die innere Form des Deutschen Eine neue deutsche…
Ernst Jünger
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
El 1913 s’allistà a la Legió Estrangera, experiència que reflectiria més tard a Afrikanische Spiele ‘Jocs africans’, 1936 Destacat combatent durant la Primera Guerra Mundial, relatà les seves experiències i les seves idees sobre la guerra en diverses obres, com ara In Stahlgewitter ‘En tempestes d’acer’, 1920 i Auf den Marmorklippen ‘En els espadats de marbre’ 1939, en les quals palesa una concepció aristocràtica de la vida i una inclinació pels valors militaristes El 1923 abandonà l’exèrcit per a cursar estudis de filosofia i zoologia, i posteriorment es dedicà a la literatura Integrat…
Rudolf Hermann Lotze
Filosofia
Filòsof alemany.
Autor, entre altres obres, dels tractats Metaphysik 1841 i Logik 1843, als quals corresponen els dos volums del System der Philosophie 1874-79, es proposà, bé que començà com a fisiòleg, d’establir una filosofia que combinés la tradició idealista alemanya amb una sòlida visió de les ciències de la natura Introduí el concepte de “valor” en ètica
brutalisme
Arquitectura
Corrent arquitectònic iniciat pels arquitectes anglesos Alison i Peter Smithson, creadors de l’escola Hunstanton, construïda amb totxos i acer, a Norfolk (Anglaterra) (1954).
En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric
Robert Remak
Biologia
Històleg alemany.
Els seus estudis sobre els embrions d’ocells i mamífers el portaren a distingir i a batejar amb els mots universalment acceptats d’ectoderma, mesoderma i endoderma les tres capes germinatives Untersuchungen über die Entwicklung der Wirbelthiere , 1845 Són conegudes amb el seu nom fibres de Remak les fibres nervioses sense mielina que prolonguen els ganglis simpàtics
Friedrich Konrad Beilstein
Química
Químic rus d’origen alemany.
Són importants els seus treballs sobre l’estructura dels hidrocarburs clorats, i és conegut pel seu assaig per al reconeixement d’halògens en composts orgànics És autor del Handbuch der organischen Chemie 1880, que, per la seva importància, és periòdicament revisat i posat al dia i que constitueix una obra bàsica de consulta en els treballs de química orgànica
Theodor Boveri
Biologia
Biòleg alemany.
Professor de zoologia a la Universitat de Würzburg Fou autor d’importants treballs sobre l’estructura del nucli, que el portaren a demostrar la individualitat dels cromosomes Estudià també l’aparell excretor de l’amfiox És autor de Zellenstudien ‘Estudis sobre les cèllules’, 1887-1907 i de Das Problem der Befruchtung ‘El problema de la fecundació’, 1902
Hermann Paul
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Deixeble a Leipzig de Georg Curtius i de Leskien Fou el membre principal del grup dels neogramàtics i en sintetitzà l’ideari Una bona part de la seva obra, tant en germanística Deutsches Wörterbuch , ‘Diccionari alemany’, 1896 Deutsche Grammatik , ‘Gramàtica alemanya’, 1916-20 com en lingüística general Principien der Sprachgeschichte , ‘Principis d’història de la llengua’, 1880, continua vigent
Arthur van Schendel
Literatura
Escriptor holandès, considerat el creador de l’escola novel·lística neoromàntica neerlandesa.
Autor pessimista i malenconiós, els seus personatges viuen en un estat conscient d’impotència i de tragèdia Es destaquen Een Zwerver verliefd ‘Un rodamon enamorat’, 1904, Der liefde bloesems ‘Flors d’amor’, 1921 i la trilogia Een Hollands drama, De rijke man, De Grauwe vogels ‘Un drama holandès’, ‘L’home ric’, ‘Els ocells terrosos’, 1935-37
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina