Resultats de la cerca

Es doctorà en física teòrica el 1963 a la Universitat d’Utrecht, on fou professor de física a la Universitat d’Utrecht des de l’any 1966 fins al 1981, i a partir d’aquest any, ho fou a la Universitat de Michigan EUA, d’on fou professor emèrit 1997 L’any 1999 rebé el premi Nobel de física, conjuntament amb Gerardus’t Hooft , pels seus treballs sobre l’estructura quàntica de la interacció electrofeble Desenvoluparen el mètode de renormalització proposat per S Tomonga, J Scwinger i RP Feynman premi Nobel de física 1965, del qual milloraren la precisió dels càlculs mitjançant les…

Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona 1944, on es llicencià en medicina, i, més tard, es doctorà a la Universitat Central de Madrid L’any 1951 emigrà a Brasil, on muntà una farmàcia S’ integrà posteriorment a l’empresa Esteve Irmâos e Cia Ltdaen la qual exercí diferents càrrecs directius Fou vicepresident de la Cambra de Comerç Espanyola Dins de les activitats culturals catalanes, es destacà com a animador de la vida catalana al Centre Català de São Paulo participà en l’organització i promoció dels Jocs Florals de l’any 1954 També Fundà el Grup Montserratí de São Paulo i…

Naturalitzat francès el 1946, es graduà com a enginyer de mines 1948 i es doctorà en física nuclear el 1955 al Collège de France Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquest país des del 1985 El 1948 inicià la seva carrera científica al Centre National de la Recherche Scientifique , on treballà fins el 1958, quan passà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear de Ginebra Dedicat a la física de partícules, concebí els detectors de partícules que el feren conegut dins de la seva disciplina El 1968 inventà la cambra proporcional multifils, de gran importància per a l’estudi del…

Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana  o La Veu de Catalunya , en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies 1919 i Esclats de llum 1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili i l’assaig La perpetuidad del primado Participà en la campanya…

Llicenciada a Barcelona 1927, es doctorà a Madrid 1931, amb l’estudi Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 S'especialitzà en la corona catalanoaragonesa a la baixa edat mitjana, tema sobre el qual publicà articles a Hispania , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Anuario de Historia del Derecho Español , Boletín de la Real Academia de Buenas Letras i Analecta Sacra Tarraconensia Destaquen els llibres La Corona de Aragón y los estados del norte de África 1951, sobre la política de Jaume II i Alfons III al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell 1956, en…

Estudià dret a Barcelona, i es doctorà a Madrid Milità en el partit d’E Castelar, però més tard s’afilià al Partido Reformista i en fou cap a Catalunya Fou diputat a les corts per Vilafranca del Penedès vint anys seguits 1903-23 Autor d’estudis tècnics de tema agrícola canals de reg, la filloxera, la rabassa morta, etc, fou president de la Lliga de Productors de Catalunya i de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, i fomentà les exportacions comercials catalanes a l’Amèrica del Sud Collaborà en la revista Cataluña Agrícola , i publicà opuscles de tema agrari Fou fundador…

Graduat en zoologia a la Universitat de Florida 1952, es doctorà en bioquímica el 1957a la Universitat Ann Arbor de Michigan En 1957-59 féu recerca postdoctoral per a l’American Cancer Society, i el 1960 fou investigador del National Intitute of Health, d’on el 1962 fou nomenat cap de la secció de bioquímica genètica Els seus treballs han contribuït decisivament a la interpretació del codi genètic, del qual deriva la formació de les proteïnes de l’organisme El 1961 aconseguí d’aïllar ribosomes i de conjugar-los amb un ARN artificial amb triplets que contenien exclusivament uracil…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Pavia i s’installà després a Nuremberg El 1484 anà de nou a Itàlia i, deu anys després, tornà a Nuremberg amb uns amics, amb els quals viatjà per Alemanya, Suïssa, França i la península Ibèrica 1494-95 Intervingué, a Nuremberg, en la construcció del globus terraqüi de Martin Behaim Amic de Schedel, collaborà en el Liber Chronicarum Escriví una relació del seu viatge, Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam , publicada en part Itinerarium Hispaniarum , 1920 per Pfandl, i traduïda al castellà Viaje por España…

L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb Thomas John…

Graduat en física a la Universitat d’Arizona l’any 1989, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1993 Féu estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics fins el 1995, que s’incorporà al Mount Stromlo Observatory de Canberra Austràlia El 1994 creà el programa High-Z SN Search, que dirigí, per a l’estudi i el mesurament de l’expansió de l’univers L’any 1998, conjuntament amb el Supernova Cosmology Project, liderat per Saul Perlmutter , el seu equip identificà evidències d’una acceleració en l’expansió de l’univers, a partir d’un estudi dirigit per Adam Guy…