Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
Santa Maria de Tornabous
Art romànic
Situació Interior de l’antiga església parroquial, ara al peu de l’actual, amb la volta de la nau reforçada per fermes pilastres i arcs torals ECSA-M Catalán Els vestigis de la primitiva església parroquial de Tornabous estan integrats dins la nova parròquia que presideix el poble Mapa 33-14 360 Situació 31TCG382186 Tornabous és situat al peu de la carretera de Vilagrassa a Balaguer C-148 També creua el poble la carretera d’Agramunt a Bellpuig LV-3 341 JNB Història Bé que del lloc i el castell de Tornabous hi ha referències des del segle XII, de l’església parroquial de Santa Maria de…
Santa Cecília de la Fabregada (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Façana de ponent del temple, que té com a obertura una finestra amb forma de creu ECSA - JA Adell L’església de Santa Cecília és al cim d’un turó, totalment isolat, als vessants que davallen del coll de Cabesses cap a Lavansa Mapa 33-12290 Situació 31TCG397525 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig a uns 4 km hi ha una desviació que porta cap a un punt de llançament de parapent, passant pel coll de Cabesses, que cal creuar per baixar cap a la casa de la Fabregada Just abans d’arribar a aquesta casa, en un revolt, cal prendre una pista que acaba,…
Sant Donat de Puigverd (Benavarri)
Art romànic
Situació Vista del sector nord de l'església, amb l’absis romànic primitiu esdevingut paret de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Donat són al costat del gran casal de Puigverd, situat entre el barranc del seu nom i el de la Figuera En una part de la nau de l’església enrunada es bastí el temple actual, sota la mateixa advocació Mapa 31-12 288 Situació 31TBG865673 Per a arribar-hi cal agafar la carretera N-1311 de Benavarri a Barbastre Un cop passat Aler s’ha d’agafar un camí a mà dreta que surt de l’altra banda del pont que creua el barranc de Puigverd JBP…
Sant Martí de Tentellatge (Navès)
Art romànic
Situació Mur exterior de llevant del temple, amb un arc de ferradura tapiat Potser es tracta de l’arc triomfal que obria l’absis d’una església preromànica L Prat Formant part del poblet de Tentellatge, al cantó de llevant del terme de Navès, a frec amb els de l’Espunyola i Montmajor, del Berguedà, s’aixeca l’església parroquial de Sant Martí, prop del collet de Correà, al costat de la carretera de Solsona a Berga, vora la riera de Tentellatge, que neix sota els cingles del Capolat i desguassa a l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG907546 S’hi va per la carretera de Solsona a Berga fins…
Clément Janequin
Música
Compositor francès.
Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva…
Hugo Distler
Música
Compositor alemany.
Vida Fou instruït en l’art de la música des dels primers anys de la seva formació escolar i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on estudià direcció orquestral En aquest centre, però, decidí de reconduir la seva carrera cap a la composició i l’orgue També a Leipzig, conegué un grup de músics pertanyents al moviment de l’Orgelbewegung, que li transmeteren el seu interès per la recuperació del so de l’orgue dels segles XVI i XVII Distler es convertí així en un estudiós del contrapunt, del coral luterà i de les grans figures de la música alemanya, com ara H Schütz, D Buxtehude…
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Institució que, a l’entorn dels arxius eclesiàstics del bisbat de Vic i de la biblioteca episcopal de Vic, agrupa un conjunt molt divers i ric de fons arxivístics i bibliogràfics de procedència diversa.
És situada al sobreclaustre de la catedral de Vic i als pisos superiors del Palau Episcopal La part de fons documentals, coneguda tradicionalment com Arxiu Episcopal de Vic, comprèn, a banda de l’Arxiu Episcopal pròpiament dit o Mensa Episcopal amb documentació des del segle X, l’Arxiu Capitular de Vic documentació des de l’any 872, els arxius de més de 150 parròquies del bisbat, els arxius de diferents comunitats de beneficiats i de convents i monestirs, i també diversos fons patrimonials i personals També són fons documentals de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ABEV l’Arxiu de la Cúria…
Àngel Rodamilans i Canals
Música
Compositor.
Vida S’inicià en la música a l’Escolania de la Puríssima Concepció de Sabadell amb M Ferrer El 1883 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on continuà els estudis musicals amb M Agostino i M Guzman Del 1890 al 1899 s’estigué al monestir benedictí d’El Pueyo Barbastre, on feu d’organista mentre estudiava la carrera eclesiàstica, els últims dos anys de la qual feu al Seminari de Barcelona, ciutat on aprofità per a estudiar amb Enric Granados Quan acabà la carrera, exercí a la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell de mestre de música i, posteriorment, de mestre de capella i director…
,
Xavier Albó i Corrons
Antropologia
Antropòleg i lingüista.
Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues i els aimares , i promogué…
Pere Alberc i Ferrament
Música
Cristianisme
Compositor i organista.
Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar rendibilitat al…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina