Sant Martí de Tentellatge (Navès)

Situació

Mur exterior de llevant del temple, amb un arc de ferradura tapiat. Potser es tracta de l’arc triomfal que obria l’absis d’una església preromànica.

L. Prat

Formant part del poblet de Tentellatge, al cantó de llevant del terme de Navès, a frec amb els de l’Espunyola i Montmajor, del Berguedà, s’aixeca l’església parroquial de Sant Martí, prop del collet de Correà, al costat de la carretera de Solsona a Berga, vora la riera de Tentellatge, que neix sota els cingles del Capolat i desguassa a l’aigua d’Ora.

Mapa: 292M781. Situació: 31TCG907546.

S’hi va per la carretera de Solsona a Berga fins al punt quilomètric 22,200, on hi ha un trencall, a mà esquerra, que aproximadament amb 500 m hi porta. L’antiga església parroquial de Sant Martí, després sufragània de Sant Feliu, és de propietat eclesiàstica. En l’actualitat no s’hi celebra culte. (CRP)

Història

Entre els anys 872 i 878, el comte de Barcelona-Urgell, Guifré I el Pelós, dugué a terme la reorganització de la vall de Lord; això permeté al bisbe Galderic refer-hi l’organització parroquial i obtenir, a les esglésies novament establertes, entre les quals hi havia “Tentellagine”, certs drets que després usurpà el comte Sunifred II d’Urgell i que més tard, l’any 947, el bisbe Guisad II reclamà novament.

Vers l’any 947 sorgiren discrepàncies entre el comte Sunifred d’Urgell, fill de Guifré el Pelós, i el bisbe d’Urgell. Aquell reivindicava, per dret d’herència, les parròquies fundades pel seu pare, mentre el bisbe demostrava l’ús continuat dels nomenaments dels rectors que originàriament foren de la mitra.

Aquesta església figura en una relació d’esglésies del final del segle X o del començament de l’XI, continguda a l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell (“Tentellagine”). També figura en una relació de béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, de vers l’any 1050.

L’any 1046 aquesta parròquia es trobava infeudada a Arnau Mir de Tost pel bisbe d’Urgell. (CRP-ABC)

Església

L’edifici que resta dempeus és una gran construcció barroca, la qual té adossada al mur de ponent una sagristia. La nova construcció té aprofitat al mur de llevant, una part del mur anterior, on és visible un arc de ferradura molt malmès i tapiat, amb els seus muntants més tancats que el diàmetre del semicercle.

Tot i el seu caràcter fragmentari, i no explorat, és molt probable que, d’acord amb X. Barral i X. Sitjes, es tracti d’un arc triomfal d’obertura d’un absis d’una església preromànica, que podríem situar dins el segle X. (CRP)

Bibliografia

  • Antonio Guerrero Uriarte: “Sant Pere de Grau d’Escales” en la valle de Lord, “Ilerda”, XXXI, Lleida 1971.
  • Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàg. 175.
  • Cebrià Baraut i Obiols: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, I, 1978, pàgs. 11-182.
  • Cebrià Baraut i Obiols: Els documents, dels segles IX i X, conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, II, 1979, pàgs. 7-145.
  • Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 237. (CRP)