Resultats de la cerca

Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès Era doctor en dret canònic i civil El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616 D’aquí passà a bisbe d’Elna 1621, bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623 Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar

Joaquim Parellada i Borràs, conjuntament amb el seu germà, establí una fàbrica de torçats de seda a Rubí el 1859 Era un negoci modest, en el qual treballaven vuit dones La fàbrica tenia 190 aranyes mecàniques i la inversió era de 80 000 rals —4 000 duros— Nou anys més tard, Joaquim Parellada era l’únic titular de l’empresa La fàbrica de torçats s’amplià amb la filatura de seda —30 peroles destinades a produir-la— L’energia era proporcionada per una màquina de vapor de 6 cavalls La producció era de 50 quilograms de seda filada i 200 de torçada,…

Encara que ordinàriament coincidia amb la filiació, també era agnat l’adoptat, ja que la seva essència era únicament el vincle civil de la submissió a la pàtria potestat

Era elegit per sufragi directe com el diputat del comú i a Barcelona era votat per compromissaris El càrrec fou suprimit al s XIX, en ésser creats els ajuntaments constitucionals

Les seves formalitats eren l' encomanda de mans el súbdit, agenollat, posava les mans juntes, i les hi agafava el senyor, que romania assegut, el bes mutu i el jurament de fidelitat , tocant el vassall els Evangelis Aquest cerimonial era emprat tant en els reconeixements de relacions de vassallatge existents com en la creació de noves en determinats casos de successió de feus i beneficis, capbrevacions o confessió d’aquella dependència, la prestació de l’homenatge era obligatòria era emprada també en els casos d’encomanda, o submissió voluntària a un nou senyor A vegades l’homenatge també era…

El poble de Cassovall, situat al vessant de Roca Redona, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò El primer esment del lloc, i alhora de la seva església, és de l’any 1080, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, on Sant Pere de Cassovall figura entre les donacions fetes a aquest cenobi El lloc de Cassovall, com a lloc de la vall de Santa Cecília o d’Elins, era possessió del vescomtat de Castellbò, i dins de la divisió d’aquest, era integrat al primer quarter La seva…

Aquesta església fou la primitiva parròquia de Cornudella Era un temple de reduïdes dimensions —avui totalment desaparegut—, situat a l’angle sud-oest de l’actual Plaça Major del poble Dedicat a sant Julià, va restar obert al culte almenys fins al final del segle XIV, que es va bastir un nou temple als afores de la vila, a l’indret actual La parròquia actual, dedicada a la Nativitat, fou construïda a l’inici del segle XVII L’església de Sant Julià es devia enderrocar en aquest mateix segle Entorn del 1950, en obrir el sòl de la plaça per a obres de clavegueram, van aparèixer part…

No es tenen notícies dels primers temps d’aquest castell És molt possible que hagués sorgit als segles XI o XIIcom a desmembració d’algun dels termes veïns Durant els primers anys després de la repoblació aquest indret era dels Cervera Estenen notícies del lloc des del 1120, any en què Bernat féu testament i llegà a la seva filla Maria els drets que tenia a Móra, que el seu pare bescanvià pels que tenia a Granyanella L’any 1172 el terme de la Móra és esmentat com una de les afrontacions, a ponent, del terme del castell de Granyanella El 1372 era senyor del lloc Joan…

Era conegut també per terraemarita , i, generalment, consistia en la cinquena part dels fruits, després de deduït el delme, si hom no podia demostrar documentalment que era pagat d’altra manera

Es proposà “mejorar la situación económica y cultural del ciudadano español” El president era Juan Montané Sabaté, que fou substituït per Manuel Estremera Estella Al febrer de 1936 encara era actiu