Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
Vittorio Alfieri
Teatre
Dramaturg italià.
De família noble, esmerçà els anys de joventut viatjant per tot Europa El 1772 s’installà a Torí El 1775 decidí de continuar una tragèdia que tenia començada, Cleopatra , que més tard rebutjà S'adonà que no dominava l’idioma italià —el francès era la llengua de l’aristocràcia piemontesa— i es reclogué per dedicar-se a la lectura dels clàssics renaixentistes Petrarca, Dant, Tasso i Ariosto Decidí de donar a Itàlia una tragèdia comparable a la francesa, i es dedicà per complet a escriure les dinou tragèdies que el convertirien no solament en el més gran dramaturg del neoclassicisme italià, sinó…
Baltasar Gracián
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta des del 1619, residí un quant temps a Osca, on es relacionà amb Juan de Lastanosa, que animava l’ambient intellectual de la ciutat Fou vicerector del collegi dels jesuïtes de Tarragona 1642-44 i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida 1646 L’esperit normatiu de l’orde apareix a El héroe 1637, breu tractat, influït per Sèneca, Aristòtil i Castiglione, sobre les condicions que ha de reunir un capitost el seu complement és El político 1640, apologia de Ferran el Catòlic A l' Agudeza o Arte de ingenio 1642, veritable manifest del conceptisme barroc, formulà el seu ideari…
Helios Gómez
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i caricaturista polític.
Estudià a l’Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla Les seves primeres illustracions aparegueren al diari anarquista Páginas Libres Adherit a grups anarquistes, el 1928 s’hagué d’exiliar a París i posteriorment a Brusselles i Berlín 1929 El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de Treball i a la Federació Comunista Catalanobalear Fou empresonat l’octubre del 1930 Collaborà com a dibuixant a L’Hora i La Rambla de Catalunya i fou el principal illustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes Expulsat de la Federació Comunista l’agost…
timbre
Música
Qualitat dels sons musicals que permet diferenciar una mateixa nota produïda per instruments diferents.
Des del punt de vista físic, el timbre d’un so musical es pot caracteritzar de manera objectiva mitjançant l’espectre corresponent En efecte, qualsevol so musical és un cas particular de vibració complexa que pot ser descomposta en vibracions simples o elementals El conjunt de freqüències i intensitats d’aquestes vibracions simples constitueix l’espectre del so Per a una nota concreta i un instrument concret, el timbre no és una qualitat fixa No tan sols depèn de la forma en què s’inicia el so, sinó que a més evoluciona durant la seva emissió Per a tots els instruments en general, el punt d’…
Oleguer
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la L’Escanyapobres, de Narcís Oller.
És una reinterpretació positivista i local, de gran intensitat poètica, de l’estereotip literari de l’avar Caracteritzat en el físic i el temperament amb les fórmules de la bête humaine de Zola rata, fura, aranya, felí, d’orígens obscurs, coquí, miserable i misteriós en els costums i en la seva fosca intimitat, viu obsessionat per la possessió física de diners —per la riquesa en ella mateixa— i per la por de ser robat La seva despietada usura i la insociabilitat extrema li donen una reputació negativa i en fan un marginat a Pratbell Inserit en el marc històric de la industrialització a mitjan…
Francis Bacon

Francis Bacon
Filosofia
Història
Filòsof i home d’estat anglès, baró de Verulam i vescomte de Saint Albans.
Filòsof i home d’estat anglès Estudià lleis a Cambridge i exercí diversos càrrecs polítics sota el regnat de Jaume I, entre ells el de lord chancellor El 1621, acusat de concussió, abandonà la vida política Fou un dels primers a prendre consciència de la significació històrica de les ciències i de com aquestes havien de transformar no solament la filosofia, sinó també la vida dels homes Per Bacon el saber ha de permetre a l’home de dominar la natura Bacon tractà, per això, d’unir les tradicions sàvia i menestral, fins aleshores separades La seva filosofia és basada, essencialment, en la…
lluentó
Indumentària
Trosset lenticular d’argent o un altre metall que hom fixa a la roba amb puntades que cal passar per un foradet que té al mig.
curricà
Pesca
Ormeig de pesca que consisteix en una simple corda resistent i llarga (uns 200 m) en un extrem de la qual hom fixa un ham gros.
Era molt emprat pels sardinalers, a fi de capturar les tonyines que rondaven les xarxes
calcificació
Geologia
Saturació del sòl en carbonat de calci que es produeix als horitzons d’acumulació, on substitueix diverses substàncies, o bé es fixa sobre el complex adsorbent.
castra
Història
Campament militar que l’exèrcit romà construïa ocasionalment per pernoctar-hi, o de forma fixa, per hivernar-hi ( hibernacula
), a diferència dels establiments permanents o stativa
.
Hom hi traçava dues vies perpendiculars —el decumanus de nord a sud i el cardo d’est a oest—, les quals eren enquadrades dins d’un recinte quadrangular protegit per un fossat i una estacada Dins el recinte, i després d’un espai mort intervallum , s’aixecaven les tendes, l’ara, un petit fòrum a l’encreuament de les dues vies i la residència del general pretori Els castra donaren lloc a la formació d’un gran nombre de nuclis urbans dins l’àrea de colonització romana, especialment als sectors fronterers Rin, Danubi, Britània, nord d’Àfrica, NW de la península Ibèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina