Resultats de la cerca

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…

Comprèn la major part de la vall del riu de Cortes , que neix al sector muntanyós del nord del terme, al vessant meridional del tossal de Las Cruces 1 709 m alt, i desemboca al Millars, per la dreta, dins el terme d’Aranyuel Una gran part del territori és coberta per pins i carrasques i extensions de garrigues i pasturatges, aprofitats pel bestiar oví i cabrum L’agricultura és destinada principalment als cereals 1 769 ha, a la vinya 249 ha i a l’olivera 64 ha el regadiu hortalisses ocupa 112 ha Hi és tradicional la indústria tèxtil de llana al s XVIII hom produïa anualment 25 000 vares de…

Aquesta reorganització administrativa aspirava a assolir que Napoleó abandonés el projecte d’incorporar a l’imperi francès el Principat i potser altres terres de l’Estat espanyol La divisió en prefectures en creava set als Països Catalans subdividides en tres sotsprefectures cadascuna quatre al Principat Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida dues al País Valencià València i Alacant i una a les Illes Al Principat eren respectats els límits històrics i lingüístics en incloure, en les prefectures de Lleida i Tarragona, les zones de llengua catalana administrativament aragoneses El territori de…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la serra d’Almudaina 971 m, i és ocupat per una vegetació natural degradada pinedes i garrigues Hom conrea el 43% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu els conreus més estesos són el de cereals i d’oliveres el d’ametllers i la vinya són subsidiaris La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa Hi ha ramaderia d’ovins, que aprofiten les pastures comunals La població ha minvat en un 43% del 1900 al 1965 A partir del 1975 s’ha estancat El poble 136 h 2006,…

A la mort del pare 1328, rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d’Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d’Illa, participà en la segona campanya del Rosselló 1343 i s’enfrontà repetidament a Jaume III, el…

Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd  o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de llargada i és de…

Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren eixamplar la…

Fundat l’any 1921, és un dels clubs més antics de les terres de Lleida Alternà la primera i la segona divisió territorial, tot i que la temporada 2009-10 descendí a tercera territorial Juga al camp municipal de futbol i el 2010 tenia uns 150 socis