Resultats de la cerca

La capital és Quios 24070 h 1981 Situada prop de la costa de l’Àsia Menor de la qual resta separada pel canal de Quios, té conreus importants de vinya i de fruita Colonitzada pels jonis al II millenni, es mantingué independent fins al segle VI aC Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima 378 aC Possessió romana, tingué una gran importància comercial sobretot pels seus vins i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen Al segle XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista hellènic i passà…

Aquesta tradició ha arribat sobretot a través de Plató, que hi fa referència als diàlegs Timeu i Críties Ho donà com un fet històric i explicà que durant un viatge de Soló d’Atenes a Egipte, els sacerdots de Sais li narraren la història de l’Atlàntida Era un imperi sobirà de “tota l’illa de l’Atlàntida i d’altres illes i part del continent” la situà en un cas “al nord”, i en un altre “davant les columnes d’Hèrcules”, o sigui, de l’estret de Gibraltar Els atlants intentaren de sotmetre els grecs i els egipcis, però Atenes aconseguí la victòria Tot això…

Ocupa la zona meridional compresa entre els termes de Ciutadella, es Castell i Sant Lluís S'oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l’illa són anomenades sa Mitjania

És contingut en un llibre que sembla haver estat redactat el 1232 per l’escrivà Pere de Santmelió, però conté també la transcripció d’acords del 1230, i continua amb d’altres fins el 1273 És guardat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona i n'hi havia un altre exemplar a Mallorca, en part en llatí i en part en àrab, del qual es conserva una còpia de 1267-69 a l’Arxiu Històric És un text del més gran interès per al coneixement de l’illa immediatament abans i després de la seva incorporació als dominis de Jaume I Pròsper de Bofarull el publicà el 1856, però Josep MQuadrado ja l…

El nom deriva de Mírtil, auriga d’Enomau, o potser de la petita illa de Mirto, situada prop de l’extremitat meridional d’Eubea

És una illa plana, de clima equatorial i d’economia agrària cocoters, cafè, palmera d’oli

És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir

Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…

Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella El 1385 es casà amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda El 1392 fou nomenat vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet Fou el darrer de la línia primogènita del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren 1424 a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren 1424 a…

De forma allargada en direcció N-S fins a Tòquio aproximadament, on fa una corba i pren la direcció NE-SW Les seves costes són banyades a l’E per l’oceà Pacífic i a l’W per la mar del Japó L’estret de Tsugaru la separa, al N, de l’illa de Hokkaidō, el de Shimonoseki, de la de Kyūshū, al S, i la petita mar de Seto-naikai, de la de Sikoku És molt muntanyosa i té un gran nombre de volcans, amb erupcions i terratrèmols molt freqüents És dividida en cinc regions Tohoku, Kanto, Chubu, Kinki i Chugoku Tohoku és una de les més endarrerides, a causa del seu complicat relleu, de la distància que la…