Resultats de la cerca

Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en collaboració amb…

Probablement descendent de la família noble dels Ponce de León, estudià amb l’humanista sicilià Lucio Marineo a la Universitat de Salamanca Fou cantor de la capella reial aragonesa de Ferran el Catòlic i quan el monarca morí, l’any 1516, ingressà a la capella de Carles V, on restà almenys fins el 1521 La major part de les seves composicions es troben recollides en el Cancionero Musical de Palacio Fou l’autor d’una çançó satírica en llatí, Ave color vini clari , i d’onze villancicos També se li coneix una obra sacra, un Salve regina a tres veus

Fou deixeble del compositor i organista José Lidón Ingressà a l’orde dels carmelitans calçats i exercí d’organista al convent de l’orde a Madrid S’encarregà de l’edició d’un Ritual carmelitano en dos volums Madrid, 1788-89, on tractà sobre el cant pla de tradició hispànica i sobre la intervenció de l’orgue en l’acompanyament de la litúrgia A més d’altres publicacions de teoria musical o dedicades al cant litúrgic, creà algunes obres per a orgue, especialment els versets recollits a Salmodia orgánica Madrid, 1792 i Adiciones a la salmodia orgánica Madrid, 1814

Començà la seva formació musical a Algemesí i el 1833 ingressà en l’orde dels jerònims Amb l’exclaustració del 1835, segons la major part de les fonts, es traslladà a Montserrat, on actuà d’organista De fet, però, el monestir montserratí també fou exclaustrat en el mateix període, de manera que és difícil de corroborar aquesta dada Més tard entrà com a músic de batalló a València i d’aquí passà a ser organista, mestre de capella i mestre de música a Xella i a Xiva Amb posterioritat a aquests càrrecs, ja no hi ha notícies sobre la seva activitat

Anà becat a Itàlia 1782-85, on amplià estudis i ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya 1785 De nou a Rússia, compongué la seva obra operística, que s’inscriu en el nacionalisme musical i comprèn, entre d’altres, Orfej i Evridika 'Orfeu i Eurídice', 1792, l' opéra-comique Amerikantsij 'Els americans', 1800 i Zolotoje Jabloko 'La poma d’or', estrenada pòstumament el 1803 El 1797 fou nomenat inspector dels teatres imperials Supervisà l' opéra-comique de Mikhail Sokolovskij Mel’nik-koldun, obmanšcik 'El moliner mag, estafador i matrimonier', que gaudí d’una gran popularitat i…

De família d’escriptors, era nebot del compositor Jacques-Fromental Halévy Membre dels cenacles literaris de París, als quals accedí de molt jove, es convertí en habitual dels salons del Segon Imperi i de la Tercera República, i reflectí en la seva obra la frivolitat i l’enginy d’aquests ambients, sobretot amb novelles de costums El 1884 ingressà a l’Académie Française En el camp musical és recordat sobretot com a autor -en collaboració amb Henri Meilhac- dels textos de les operetes de Jacques Offenbach La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866 i La Périchole 1868

El 1938 ingressà al Conservatori de París, i prosseguí els estudis musicals a Princeton en traslladar-se la família als EUA, a conseqüència de la Segona Guerra Mundial El 1946 guanyà el concurs de solistes joves de l’Orquestra Filharmonia i feu els seus primers recitals sota la direcció d’Eugene Ormandy Un any més tard guanyà a Ginebra el Concurs Internacional de Música, i de seguida inicià una trajectòria professional en què combinà la docència amb la carrera concertística Impartí cursos al Conservatori Americà de Fontainebleau i després ho feu a la Universitat de l’Estat de…

Vinculat al Club Natació Atlètic, la seva etapa activa transcorregué abans de la Guerra Civil Espanyola El 1939 esdevingué membre de la junta directiva del club i el 1941, àrbitre de natació i de salts del collegi català El 1948 ingressà al comitè estatal Fou pioner en l’arbitratge de la natació sincronitzada i assumí la vocalia d’aquesta especialitat al collegi català 1986-89 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1966, el diploma d’honor del comitè estatal d’àrbitres 1972 i és membre d’honor del collegi català 1991

Format al planter del RCD Espanyol, la temporada 2002-03 debutà amb el primer equip però una greu lesió al primer partit de Lliga només el deixà jugar cinc partits al llarg del Campionat Després jugà una temporada amb el Rayo Vallecano, una amb el Lleida i la temporada 2005-06 ingressà a l’Almeria, amb el qual ascendí a primera l’edició 2006-07 i on marcà 18 gols en 67 partits L’estiu del 2011 fitxà pel Wigan Athletic de la Premier League Ha estat internacional amb Espanya en categories inferiors i ha jugat dos partits amb la selecció catalana

Davanter centre i extrem dret Començà destacant en el Terrassa, al final dels anys quaranta, a tercera divisió La temporada 1951-52 ingressà a l’Espanyol i s’hi mantingué fins a la temporada 1956-57, jugà 60 partits de Lliga i marcà 22 gols Disputà la final de Copa del 1957 Després jugà a segona divisió amb el Còrdova 1957-59 i el Terrassa 1959-61, i a tercera amb l’Europa 1961-62, l’Igualada 1962-63 i el Vilafranca 1963-64 Després entrenà diversos equips catalans Jugà un partit amistós amb la selecció espanyola B