Resultats de la cerca
Es mostren 2324 resultats
Porfiri
Filosofia
Filòsof neoplatònic.
Deixeble de Plotí i especialment preocupat per la temàtica eticoreligiosa, amb els seus quinze llibres Contra els cristians , que Teodosi II féu cremar el 435, volgué apartar la intellectualitat pagana d’una religió que considerava irracional Influí sobre l’Occident medieval, sobretot amb l' Isagoge , o introducció a les Categories d’Aristòtil, que Boeci traduí al llatí i on era plantejat el problema dels universals un dels temes abordats en l’obra i que ha estat més tradicionalment conegut és el tipificat en l' arbre de Porfiri
Ǧarmānūs Farhāt
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lexicògraf, gramàtic i poeta àrab.
És un precursor de la renaixença literària del s XIX Fou arquebisbe maronita d’Alep 1725-32 Bon coneixedor del siríac, del llatí i de l’italià, ultra de l’àrab, escriví manuals per a l’estudi de la llengua Baḥt al-maṭālib, 1705 etc i un diccionari Iḥkām bāb al-i'rāb min luǧat al-A'rāb, 1718, on inclou lèxic usat pels cristians En el camp de la poesia assajà, amb èxit, l’aplicació de les formes clàssiques àrabs a temes específicament cristians
Josep Francesc Clavera
Cristianisme
Jesuïta i cirurgià.
Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca Ingressà a l’orde com a germà coadjutor En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica Venècia 1775 i una edició crítica Ferrara 1774, Bolonya 1786 d' Opera omnia publicada a Madrid el 1738, del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet
François Raynouard
Literatura francesa
Escriptor occità en llengua francesa.
Diputat el 1791, féu causa comuna amb els girondins i arribà a ésser condemnat a mort En teatre assolí un gran èxit amb Les Templiers 1805 Però és conegut sobretot pel seu Choix des poésies originales des Troubadours 1816-21, sis volums, que contribuí fortament a restituir a la llengua d’oc la seva dignitat El primer volum del Choix és una Grammaire de la langue romane , llengua que serví, segons l’autor, d’intermediària entre el llatí vulgar i les llengües que en deriven
Joan de Socarrats
Història del dret
Jurisconsult.
El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, a les Commemoracions de Pere Albert, indispensables per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, sota el títol d' In tractatum Petri Alberti de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos commentaria , que fou publicat a Barcelona i a Lió el 1551 Dóna la visió d’un pràctic del seu temps de postguerra s’esforça a limitar els privilegis feudals reforçant les facultats del príncep, reflex tanmateix tènue del vigorós corrent romanista que dominava Europa
Hilari de Poitiers
Cristianisme
Pare i doctor de l’Església.
Bisbe de Poitiers ~353, fou desterrat pel sínode arià de Besiers a Frígia 356-360, on conegué la teologia oriental, compongué el llarg tractat De trinitate i prengué part activa en la lluita pronicena és el representant principal, a Occident, de la teologia nicena Fou mestre de sant Martí de Tours Escriptor polemista, exegeta i poeta, escriví un cèlebre tractat, De mysteriis , i compongué himnes litúrgics n'és l’autor més antic conegut, en llatí La seva festa se celebra el 13 de gener
Agustí Torres
Literatura
Cristianisme
Literat i eclesiàstic.
Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805 Durant la guerra del Francès fou redactor de la Gaceta de la Junta Superior de Catalunya el 1814 obtingué una canongia a Vic El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat
Bartomeu Josep Pasqual
Filosofia
Filòsof.
Fill de Miquel Joan Pasqual Estudià humanitats a València i, mestre en arts, obtingué la càtedra de filosofia 1565 Mestre en teologia, fou també catedràtic de teologia expositiva El 1587 era rector de la universitat Deixeble de Pere Joan Nunyes, fou un representant de l’escola valenciana de peripatètics clàssics, que llegia Aristòtil directament en grec Publicà el tractat De optimo genere explicandi Aristotelem et de vi et usu Logicae artis 1566, precedit de la traducció del grec al llatí de la lògica de Geórgios Paquimeres
Johannes Amerbach
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Estudià a París i s’establí a Basilea entre el 1475 i el 1480, on treballà associat als seus tres fills, als quals havia fet aprendre llatí, grec i hebreu Es relacionà amb els humanistes i, ajudat per Johannes Froben, edità per primera vegada les obres d’Agustí d’Hipona 1506 amb aquesta edició fou un dels primers a emprar els caràcters llatins Imprimí, també, les obres d’Ambròs de Milà 1492 i de Jeroni 1516-26 aquestes foren continuades, conjuntament, pels seus fills i Johannes Froben
Giunti
Família de tipògrafs i d’editors florentins.
Filippo Giunti 1450-1517 edità llibres en grec, en llatí i en italià El seu fill, Bernardo Giunti 1487-1551, imprimí la famosa edició del 1527 del Decameró Luca Antonio Giunti 1457-1538, germà de Filippo, s’establí a Venècia el 1503, i el succeí el seu fill Tommaso Giunti 1494-1566 Un membre d’aquesta família, Juan de Junta , s’establí a Castella, castellanitzà el cognom i tingué impremta a Burgos i a Salamanca La marca dels Giunti era una flor de lis heràldica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina