Resultats de la cerca
Es mostren 21837 resultats
collada Verda
Pas (2 282 m alt) que comunica les altes valls de la Secallosa i del Solà del Pomar, entre el pla Guillem i el pla de Calm-agra, dins els termes de Pi (Conflent) i de Prats de Molló i la Presta (Vallespir).
És dominat pel puig de la collada Verda 2 403 m alt, a la mateixa línia de crestes
tir a l’aire lliure
Esports de tir
Modalitat de tir amb arc practicada a camp obert que consisteix a efectuar llançaments contra blancs situats a una distància de 90 m, 70 m, 50 m, i 30 m, en categoria femenina.
vall de Sarradé
Coma de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), estesa des del vessant meridional del pic de Contraix (2.957 m) fins a l’estany de la Llebreta, a la ribera de Sant Nicolau.
És drenada pel barranc de Sarradé , al curs del qual hi ha l' estany de Sarradé d’Amunt dominat per la pala alta de Sarradé , 2 944 m alt i l' estany de Sarradé
la Serra d’en Galceran
la Serra d’en Galceran
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès als vessants de la serra del seu nom, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports; de NE a SW se subdivideix en la serra de Sant Joan, el tossal de Saragossa (1078 m alt.), el tossal de la Vila (950 m alt.) i la serra del Castellar.
El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució…
Cortsaví
Cortsaví
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al vessant meridional del massís de Canigó, des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (puig dels Tretzevents, 2 731 m) fins els altiplans que dominen el vessant esquerre de la vall del Tec, entre el torrent de la Fou i el riu Ferrer.
Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita colònia El…
canoa
Canoes al riu Tarn al seu pas per Millau
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…
Ciutat de Mèxic
La catedral de la ciutat de Mèxic, iniciada al segle XVI i finalitzada al segle XIX
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’altitud.
S’estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…
niccolat
Química
Sal complexa de fórmula general M2NiO4, on M és un metall monovalent.
L’espoliació
L’espoliació
Pintura
Oli (2,85 m × 1,73 m) d’El Greco (1577-79; catedral de Toledo).
La composició gira entorn del poderós eix de la figura de Crist, el rostre serè del qual contrasta amb el compacte volum de caps, ben realistes, d’enemics que l’aclaparen A sota, les tres Maries i el soldat que prepara la creu creen, a base de plans intersecats, un inquiet espai manierista que encara accentua més la serena esplendor de la figura del Salvador
piscina de l’Escullera
La piscina de l’Escullera durant un campionat
CN Barcelona
Natació
Nom amb el qual es coneix la piscina coberta de 33,33 m que el Club Natació Barcelona construí en el període 1921-24, atès que el seu emplaçament és just al començament de l’escullera del moll de Llevant, al port de Barcelona.
El 2003 se’n construí una altra, de costat, de 50 m, que hom anomena Nova Escullera