Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria, practicà l’esquí alpí i de fons Guanyà diverses proves individuals i de relleus de Catalunya, entre els anys 1947 i 1963 Participà en diverses ocasions a la travessa d’esquí de Núria a la Molina Disputà els Campionats d’Espanya d’esquí de fons formant equip amb Jordi Pons, Joan Mill, Aquilino Ubeira i Mingo Martínez

Obrer litògraf, el 24 de setembre de 1893 llançà una bomba als peus del capità general de Catalunya Arsenio Martínez de Campos quan aquest anava a passar revista a les tropes en una desfilada a Barcelona Causà la mort d’un guàrdia civil i diversos ferits, entre els quals el mateix capità general No intentà de fugir i el 5 d’octubre fou afusellat al castell de Montjuïc

Desenvolupà una gran activitat de promoció de la llengua i la cultura catalanes Collaborà en la installació de llibreries dedicades a temes autòctons, com ara Can Boïls, Concret, 3 i 4, i en la distribuïdora Brot Fou editor i director de la revista Gorg Publicà En defensa del regionalismo proceso a la revista Gorg 1976, Els xiquets i la circulació 1971 i, juntament amb Maria Àngels Martínez Castells, València 1970

S’inicià al Barcelona Boxing Club i debutà com a amateur el 1917 Fou campió d’Espanya de pes wèlter 1919-23 i pes mitjà 1921 Es traslladà a França el 1922 per participar en diversos combats Disputà combats als continents africà i americà El 1931 penjà els guants i es dedicà a entrenar púgils novells Entre els deixebles destacaren boxejadors com Segundo Bartos, Ignacio Ara o Martínez Fort

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i entrenà a les ordres de Joan Martínez Assolí la tercera posició en el Campionat d’Espanya en categoria absoluta 2008 i obtingué el quart lloc en la mateixa competició 2010 Es proclamà tres vegades campió de Catalunya en categoria absoluta 2008, 2010, 2011 i dues vegades subcampió 2010, 2011 Ostenta el rècord català sènior en la categoria de 56 kg

La revista té un consell de redacció format per JM Blasco Soriano, M Civera Gómez, M Ferri Ramírez, A Forment Romero, JC Gomis Corell, J Martín Martínez, JA Millón Villena, JM Palomar Abascal, E Rodríguez Cuadros, R Tomàs Llopis i A Vitoria Martí, i un consell assessor del qual formen part reconeguts catedràtics i investigadors com ara F Agües, C Aranegui, E Bono, M Girona, JM Iborra, R Lapiedra, J Michavila, RLl Ninyoles i VM Roselló La publicació, que inclou articles en valencià i castellà, s’estructura en les seccions Estudis, Documenta i Vària bibliogràfica, i dona a conèixer…

Els primers números es dedicaren a la recerca humanística i científica de temàtica lliure Des del principi, el director i president de l’Agrupació, Joan Garí, i un consell assessor —on destaquen noms com Lola Badia, Joan Fuster, Vicent Franch, Alfred Giner, Pierre Guichard, Francesc Michavila, Alan Yates, Tomás Martínez o Joan Manuel Verdegal—, donaren vida a aquesta publicació, que inicialment es finançà per mitjà de subscripcions A l’abril del 1992 se signà un conveni institucional amb la Universitat Jaume I de Castelló per a la seva publicació i, des de llavors, la línia…

Diputat, fou membre del partit conservador A partir del 1902 ocupà diversos ministeris El 1920 fou nomenat ministre de la governació per Eduardo Dato, per tal que dugués a terme una política de repressió contra els sindicalistes catalans nomenà Martínez Anido governador civil de Barcelona i permeté el pistolerisme dels Sindicats Lliures i l’aplicació de la “llei de fugues” Fou ministre d’economia en el govern de Juan Bautista Aznar 1931

El 1969 creà el primer grup a Madrid Inicialment, els nuclis de l’interior gaudiren de plena independència de l’exterior, fins que el 1973 Manuel Pérez Martínez Camarada Arenas imposà una estructura centralitzada i una estratègia que utilitzava la violència com a resposta al règim franquista i, a la vegada, com a mitjà per a aconseguir l’Estat socialista El 1975 esdevingué Partido Comunista de España Reconstituido Edità Bandera Roja i Antorcha

Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València