Resultats de la cerca

Marquès de Velada i de San Román Fou governador d’Orà i de Milà 1643-46, on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia 1645 En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València

Noble milanès, fou cardenal el 1182, i bisbe de Milà el 1185 Per qüestions familiars s’enfrontà en una lluita obstinada amb Frederic I Barba-roja, el qual no pogué arribar a excomunicar, sorprès per la mort

Era constituït per sis regents, tres d’Espanya i tres d’italians, tots ells lletrats, i pel tresorer general de la corona d’Aragó Tenia jurisdicció sobre els regnes de Nàpols i de Sicília, l’estat de Milà i els presidis de Toscana i les relacions amb els estats veïns Assessorava el rei en problemes locals, nomenament de càrrecs, manteniment de tropes i forces navals, i actuà com a suprem tribunal d’apellació en el seu àmbit Fou un eficaç auxiliar del Consell d’Estat El 1707, durant la guerra de Successió, el Consell d’Itàlia borbònic passà a ocupar-se també dels afers de Sardenya…

Debutà a Olot el 1906 amb Marina , d’Arrieta, i el 1910 es presentà al Teatre Novetats de Barcelona amb La favorita , de Donizetti Els seus estudis foren precaris, per manca de recursos passà a Milà 1910, on perfeccionà els seus coneixements Aviat es destacà, i assolí èxits a Itàlia, al Caire i a Anglaterra Rigoletto , 1912 L’òpera Isabeau el féu decantar cap al repertori verista, especialment de Mascagni, del qual féu les estrenes mundials de Parisina Teatro alla Scala de Milà, 1913 i Il piccolo Marat Roma, 1921, així com de La cena delle beffe 1924, de Giordano Les seves facultats vocals…

Vida Estudià al seminari de Tortosa i fou ordenat el 1956 La seva afició per la música el portà a estudiar harmonia a l’Escola Superior de Música Sagrada de Madrid i a prendre lliçons de cant amb C Badia, C Sàbat i A Capella Feu la llicenciatura i el doctorat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, ciutat on fou canonge de la catedral i investigador titular emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques i del departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals La seva tesi doctoral, La música a la Catedral de Barcelona durant el segle XVII 1986 i…

Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan…

Fill de Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer Tercer duc de Feria i segon marquès de Villalba Fou ambaixador de Felip III de Castella a Roma i a París 1610, on atragué Maria de Mèdici, vídua d’Enric IV de França, a la política castellana i hi gestionà les noces del futur Felip IV amb Isabel de Borbó, i les de Lluís XIII de França amb Anna d’Àustria En 1615-18 fou lloctinent de València, d’on féu expulsar els gitanos 1615 i on intentà de palliar els efectes de l’expulsió dels moriscs El 1618 fou nomenat governador de Milà intervingué en l’afer de la Valtellina , que declarà sota la…

Estudià a Bolonya A partir de l’any 1920 féu estades a França i Itàlia, i creà una obra pictòrica d’inspiració metafísica, com els frescs que realitzà per a la decoració del palau de justícia de Milà 1938

Representant de la tendència racionalista desenvolupada a Itàlia els anys seixanta, s’ocupà en diverses publicacions dels problemes de l’habitatge plantejats els anys 1920-30 Entre les seves obres cal assenyalar el complex d’habitatges de Gallaratese, a Milà

Defensa format a l’AC Milan, la temporada 2001-02 jugà cedit al Futbol Club Barcelona per rellevar Sergi Barjuan Fou el primer jugador italià que vestí la samarreta barcelonista Disputà 23 partits i en acabar la temporada tornà a Milà