Resultats de la cerca
Es mostren 1401 resultats
Santa Creu d’Ollers (Guixers)
Art romànic
Situació L'església de Santa Creu d’Ollers L Prat Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-est F Tur Al límit entre els municipis de Guixers i de Sant Llorenç de Morunys, sortint de la vila de Sant Llorenç per la carretera de la Coma i Tuixén, a 1,5 km — aproximadament del clos de la vila i a mà dreta de la carretera esmentada, al peu d’aquesta, es troba l’ermita de Santa Creu, que s’integra dintre el terme parroquial de Morunys Mapa 292M781 Situació 31TCG834665 La clau per visitar-la cal demanar-la a la casa rectoral de Sant Llorenç de Morunys MRR Història De la seva…
John Dunstable
Música
Compositor anglès.
Vida No es coneix amb certesa la seva biografia Se suposa que degué servir durant algun temps al duc de Bedford, germà d’Enric V d’Anglaterra, com assenyala la inscripció d’un llibre que va pertànyer al compositor El duc residí a París entre els anys 1422 i 1435, i Dunstable pogué haver estat amb ell durant tot aquest temps, hipòtesi que explica el fet que la major part de les seves obres s’hagin transmès per fonts continentals i no pas per fonts angleses En algun moment tingué relació amb l’abadia benedictina de Saint Alban, al Hertfordshire, ja que els sants als quals dedicà algun dels seus…
resar
Cristianisme
Per oposició a cantar i recitar, dir el text (d’una oració, l’ofici diví, la missa o peces litúrgiques normalment cantades).
epístola farcida
Cristianisme
Epístola amplificada mitjançant un «farciment» al començ, a la fi o entremig del text llatí habitual, que hom cantava durant la missa.
Fou una pràctica corrent, sobretot a França, des del s XI fins al XIV, i hom en coneix nombrosos exemples, tant en llatí com en llengua vulgar A Catalunya, es conserven les epístoles de sant Esteve —text provençal, potser del s XIII, força difós a les esglésies occitanes i cantat almenys fins al s XIX a Ais de Provença— i de sant Joan Evangelista, menys aprovençalada i de caire més popular El valor literari d’aquestes epístoles és bastant migrat són curioses, però, com a mostra d’un ús molt antic de la llengua vulgar en la litúrgia
epístola
Cristianisme
Text del Nou Testament (generalment, d’alguna de les Epístoles) que, en la missa, és llegit o cantat abans de l’evangeli.
adscripció
Dret canònic
Vinculació d’un sacerdot a una parròquia, no derivada de cap obligació o càrrec; sol consistir a celebrar-hi habitualment la missa.
L’adscripció a una diòcesi o institut religiós és una condició essencial per a ésser ordenat de sacerdot, i és anomenada incardinació
Sanctus
Música
Himne de lloança, dit també trisagi, que clou elprefaci de la missa i que comença amb la triple aclamació sanctus (’’sant’).
D’origen bíblic, era ja un himne matinal de la pregària jueva i fou aviat introduït a la litúrgia cristiana Més tard s VI hom hi afegí el versicle Benedictus qui venit in nomine Domini ‘Beneït el qui ve en nom del Senyor’
lliçó
Música
Cadascun dels fragments de la Sagrada Escriptura o dels Sants Pares que el lector canta en la missa i l’ofici diví.
Es tracta d’un tipus de cant, entre la declamació i el cant pròpiament dit anomenat per alguns teòrics "cantillació" o "cantilenació", que des d’antic fins a la introducció de les llengües vernacles en la litúrgia romana 1964 era la manera com els ministres del culte cantaven les oracions, les lectures, els prefacis, etc, i com encara es canten en les diverses litúrgies orientals Cal cercar-ne l’origen en la lectura "cantada" de l’Escriptura a les sinagogues, amb l’influx, pel que fa al ritu llatí, de la lectio oratoria clàssica Es tracta de melodies senzilles, gairebé rudimentàries, amb…
Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabate
© Fototeca.cat
Música
Literatura catalana
Compositor, musicòleg i assagista.
Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera L’último Abenzerraggio —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…
, ,
Catalunya Cristiana
Setmanari
Religió
Setmanari d’informació i cultura religioses, editat simultàniament en català i castellà i aparegut a Barcelona pel setembre del 1979.
Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel Valls 1993-98…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina