Resultats de la cerca

Fundat l’any 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem III d’Aquitània, s’hi inicià una gran reforma monàstica, l’anomenat moviment cluniacenc Reflectir la grandesa de Déu a través de la celebració, amb gran esplendor, de l’ofici diví i de la missa era un dels punts principals del nou orde, que tingué un gran desenvolupament gràcies a l’obra dels seus abats, com ara Bernó 910-927, Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 L’època de màxima expansió de l’orde cluniacenc correspon al començament del segle XII, en què tenia més de mil…

Els orígens d’aquesta església es troben al final del segle XII L’any 1196 s’autoritzà la construcció de la capella de Santa Maria de Vilarnau que tingué el patrocini d’Arnau de Çableda i Anglesa, la seva muller, senyors del lloc Aquest matrimoni cedí a l’altar i la capella de Santa Maria una sèrie de cases que eren de la casa forta de Vilarnau, prop de la porta forana, tres quarteres de vinya, el mas de Calevines , la meitat del delme de tot el terme de Vilarnau i dels molins de Vilarnau, un farraginal, un hort i d’altres drets i terres S’establí també que un sacerdot residís a la casa de…

Vida i obra Ingressà com a novici l’any 1684, i fou monjo profés el 1686, a l’abadia de Montserrat, després d’haver-se format a l’ Escolania  des del 1678 o el 1679 fins al 1684 Sembla que fou deixeble de Joan Cererols  i de Joan Garcia Continuà els seus estudis al monestir de San Martín de Madrid 1686-96 Fou mestre de capella i de l’Escolania de Montserrat en un període del 1697 al 1720, que alternà com a organista de San Benito del Real de Valladolid 1705-15 El 1722 fou nomenat prior d’Alcanyís La seva producció s’emmarca en l’evolució de l’obra de Cererols i contribuí a la consolidació del…

Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre  El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera  L’último Abenzerraggio  —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera  Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…

Fou una pràctica corrent, sobretot a França, des del s XI fins al XIV, i hom en coneix nombrosos exemples, tant en llatí com en llengua vulgar A Catalunya, es conserven les epístoles de sant Esteve —text provençal, potser del s XIII, força difós a les esglésies occitanes i cantat almenys fins al s XIX a Ais de Provença— i de sant Joan Evangelista, menys aprovençalada i de caire més popular El valor literari d’aquestes epístoles és bastant migrat són curioses, però, com a mostra d’un ús molt antic de la llengua vulgar en la litúrgia

L’adscripció a una diòcesi o institut religiós és una condició essencial per a ésser ordenat de sacerdot, i és anomenada incardinació

Es tracta d’un tipus de cant, entre la declamació i el cant pròpiament dit anomenat per alguns teòrics "cantillació" o "cantilenació", que des d’antic fins a la introducció de les llengües vernacles en la litúrgia romana 1964 era la manera com els ministres del culte cantaven les oracions, les lectures, els prefacis, etc, i com encara es canten en les diverses litúrgies orientals Cal cercar-ne l’origen en la lectura "cantada" de l’Escriptura a les sinagogues, amb l’influx, pel que fa al ritu llatí, de la lectio oratoria clàssica Es tracta de melodies senzilles, gairebé rudimentàries, amb…

D’origen bíblic, era ja un himne matinal de la pregària jueva i fou aviat introduït a la litúrgia cristiana Més tard s VI hom hi afegí el versicle Benedictus qui venit in nomine Domini ‘Beneït el qui ve en nom del Senyor’