Resultats de la cerca

Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts…

J Tersol Programa de mà del Teatre Català Romea 1907 Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya FF Els lexemes modernisme i modernista són de formació normal a partir de l’adjectiu modern , és a dir són derivats d’aquest adjectiu preexistent en català, el qual consta enregistrat als repertoris lexicogràfics catalans amb el significat de «propi del temps present o dels temps veïns al nostre» L’esmentat adjectiu és un manlleu medieval efectuat pel català al llatí apareix ja en l’obra de Francesc Eiximenis i en altres autors dels segles XIV i XV, on és usat ja amb el significat actual,…

L’antic comerciant en diversos gèneres, entre els quals les obres d’art, s’especialitzà al segle XIX, sovint a través d’una galeria d’art —com en el cas d’A Goupil—, que podia ésser, o no, de propietat seva La importància del marxant augmentà a la fi del segle, en aparèixer-ne a París uns quants dedicats a l’art no oficial, que aviat esdevingué el més cotitzat Hom pot considerar el primer gran marxant modern Paul Durand-Ruel, que reeixí a imposar l’impressionisme Després sobresortiren l’oncle Tanguy —que comercià en obres de Cézanne—, els germans Bernheim i Ambroise Vollard, que imposaren la…

Estudià a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, a Tortosa, i al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona, però la seva formació és també en bona part autodidàctica Ha anat completant el seu univers amb constants viatges i exposicions arreu d’Europa Creador d’una obra molt particular i personal, el seu estil ha evolucionat des del tractament més acadèmic dels paisatges i els valors plàstics evocadors de la realitat fins a la geometria de les masses, de tons severs, amb valors escultòrics, que l’entronquen amb la tradició geomètrica de l’avantguarda europea del primer terç del segle…

Des del segle XVIII, alguns estats europeus tractaren de revitalitzar la producció agrària sense tocar l’estructura d’unes societats basades en la supervivència del règim senyorial Aquest fou el cas del reformisme illustrat espanyol, obsessionat per la recerca de la “llei agrària” que havia de solucionar-ho tot El liberalisme burgès proposava, en canvi, de deixar lliure joc a les forces econòmiques, però això només podia bastar allà on una obra política de signe revolucionari hagués liquidat prèviament l’estructura de la propietat característica de l’Antic Règim, tal com s’esdevingué a França…

Fill del professor de dibuix i pintor José Ruiz Blasco Fou mal alumne en els primers estudis Els seus primers dibuixos daten del 1891, any que la família es traslladà a la Corunya, on es produí la desclosa del seu geni El 1895 retornà a Màlaga i, a la tardor, s’establí a Barcelona i ingressà a Llotja, on fou deixeble d’Antoni Caba La Primera Comunió figurà a l’Exposició de Belles Arts del 1896 Compartí, amb Manuel Pallarès, el taller del carrer de la Plata, 4 Ciència i Caritat obtingué menció honorífica a l’Exposició Nacional de Madrid del 1897 La seva activitat es diversificà en…

Posa en pràctica les directrius establertes al Pla de Museus de Catalunya 2007, segons el qual els museus catalans s’agrupen en quatre grups temàtics o “constellacions” història de l’art, història, contemporaneïtat i ciències naturals Els objectius de la Xarxa són la millora en la documentació, el coneixement i l’accessibilitat de les colleccions dels museus membres, i el desplegament de programes de treball conjunts des de les particularitats de cadascun El Museu Nacional d’Art de Catalunya  en constitueix el centre integrador i articulador En el moment de la seva creació, la Xarxa incloïa,…

Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les…

Drena el terme el Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà L’agricultura 888 ha conreades és la principal font de riquesa del municipi la vinya té, pràcticament, el caràcter de monocultura 637 ha, 223 de les quals són destinades a la producció de cariñena 35% el 60% a varietats nobles, sobretot garnatxes 265 ha 41% moscatell 79 ha 12%, i macabeu 30 ha 5% Hi ha, a més, 32 ha de fruiters 24 ha d’albercoquers, 5 de presseguers, 2 de pereres i 1 de pomeres i 4 ha conreades d’hortalisses carxofes i enciams La ramaderia, 473 caps de bestiar oví i 45 de boví, complementa l’economia El…