Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
Matti Salminen
Música
Baix finès.
Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966 Perfeccionà la seva formació a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finesa Entre el 1972 i el 1979 romangué a l’Òpera de Colònia i també actuà als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica al Gran Teatre del Liceu, on tornà tres anys més tard amb el paper titular de Borís Godunov , de M Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanšcina , obra del mateix compositor Destacat cantant wagnerià, verdià i…
Gottlob Frick
Música
Baix alemany.
Malgrat els seus inicis en estudis tècnics, es decantà definitivament cap a la música després d’una formació no oficial, començada al Conservatori de Stuttgart, ciutat on fou corista del teatre d’òpera Després de participar en una audició davant de S Wagner, entrà a formar part del cor de Bayreuth En òpera, debutà com a solista el 1934, en el paper de Daland a L’holandès errant K Böhm el contractà com a membre integrant de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1950 S’especialitzà en els grans papers wagnerians, juntament amb els d’òperes de G Verdi, WA Mozart o, fins i tot, d’autors…
Karl Gottlieb Reissiger
Música
Director i compositor alemany.
Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone abbandonata…
Rudolf Steglich
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig En aquest darrer centre fou deixeble d’A Sandberger, J Wolf i H Riemann i es doctorà el 1911 Fou corresponsal del "Hannoverscher Anzeiger" 1919-29 i professor del Conservatori de Hannover des del 1925 El 1930 obtingué un postdoctorat a la Universitat d’Erlangen, on fou cap del departament de musicologia Entre el 1935 i el 1944 impartí la docència al conservatori i a la Wirtschaftshochschule de Nuremberg i a partir del 1955 fou editor del "Händel-Ausgabe" S’especialitzà en música dels segles XVIII i XIX, centrat…
Edward Holmes
Música
Crític musical i organista anglès.
Estudià música a casa de V Novello, on conegué el poeta PB Shelley i els músics T Attwood, JN Hummel, F Mendelssohn i F Liszt Fou crític musical de les revistes "Atlas", "The Spectator", "Fraser’s magazine" i "Musical Times" Arran d’un viatge per Alemanya publicà un fresc de l’actualitat musical germànica A Ramble among the musicians of Germany , 1828 que conté valuoses informacions sobre intèrprets, compositors i el funcionament institucional de la música en ciutats com Berlín, Colònia, Munic, Viena o Praga L’entusiasme de Holmes per Mozart, que ja es respira en aquestes…
Giovanni Battista Pinello di Ghirardi
Música
Compositor italià.
L’any 1569 era actiu com a cantor de la capella de la cort bavaresa a Munic Dos anys després, cap al 1571, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Vicenza Entre el 1576 i el 1577 serví, altre cop com a cantor, a la cort d’Innsbruck Fou el successor d’A Scandello com a mestre de capella a Dresden l’any 1580 D’aquí passà a Praga, on està documentat com a tenor a partir del 1584 Publicà, entre d’altres, quatre llibres de Canzoni napolitane a tres veus -tres a Venècia 1571, 1572 i 1575 i un a Dresden 1585-, sis misses a quatre veus Dresden 1582, vint magníficats en…
Franz Christoph Neubauer
Música
Violinista i compositor bohemi.
Rebé classes elementals de violí al seu poble natal i després anà a Praga per perfeccionar els estudis Inicià una carrera com a violinista itinerant que el portà per tot Europa, tocant en canvi de menjar i allotjament Al llarg dels seus viatges conegué alguns compositors importants, com ara J Haydn i WA Mozart, que trobà a Viena El 1790 aconseguí la seva primera feina fixa, la de mestre de capella del príncep de Weilburg, càrrec que ocupà fins el 1794 El 1795 succeí a JCF Bach en el mateix càrrec a Bückeburg, però morí al cap de pocs mesos Compongué música per a l’escena, com Fernando und…
María Rodrigo
Música
Compositora espanyola.
S’inicià en la música guiada pel seu pare, que era professor, i posteriorment estudià piano amb José Trago i composició amb Emilio Se rrano Més tard amplià estudis a Munic El 1933 ocupà la càtedra de conjunt vocal i instrumental del Conservatori de Madrid, però el 1939 s’exilià a Puerto Rico, on es dedicà a l’ensenyament i la composició La seva àmplia producció comprèn diverses òperes, entre les quals Becqueriana , Canción de amor o Diana cazadora peces per a orquestra, com Sinfonía una suite per a cors i orquestra, Caprichos de Goya música de cambra, com ara un Quartet i un…
Willi Apel
Música
Musicòleg americà d’origen alemany.
Estudià matemàtiques a les universitats de Bonn, Munic i Berlín De formació musicològica pràcticament autodidàctica, el 1936 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la tonalitat als segles XV i XVI Després de la seva presentació es veié obligat a emigrar als EUA, on ensenyà a les universitats de Harvard 1938-42 i Indiana 1950-70 És autor del llibre The notation of polyphonic music, 900-1600 1942, manual indispensable sobre aquesta matèria Els seus interessos se centraren en el cant gregorià, la música del final del segle XIV i la música per a tecla fins al segle XVII El…
Juan Blas de Castro
Música
Compositor aragonès.
Cap al 1590 apareix com a músic al servei del duc d’Alba, a Salamanca, juntament amb Lope de Vega, de qui musicà alguns poemes i amb qui collaborà en diverses ocasions Al seu torn, el poeta el va elogiar en algunes de les seves obres, com també ho feren Tirso de Molina i C Suárez de Figueroa Uns quants anys després s’incorporà a la capella dels reis Felip III 1599 i Felip IV de Castella 1621, dels quals fou músic de cambra Escriví molta música profana, preferentment tonos i romances , la major part dels quals s’han perdut Algunes de les seves obres es troben recopilades en el recull antològic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina