Resultats de la cerca
Es mostren 6323 resultats
Associació Internacional de Crítics d’Art
Associació fundada el 1949 com a resultat dels congressos internacionals de la crítica d’art.
És membre consultiu de la UNESCO des del 1951 Aplega professionals de la crítica, la historiografia, el tractadisme i l’organització d’exposicions de més de vuitanta països d’arreu del món Entre els seus principals objectius hi ha el de desenvolupar una cooperació internacional, la defensa professional dels seus membres, la recerca de noves metodologies i l’intercanvi d’informació Celebra anualment una assemblea i un congrés en un país diferent el 1979 tingué lloc a la Fundació Joan Miró de Barcelona N'han estat presidents J Johnson Sweeney, Giulio Carlo Argan, Jacques Lassaigne…
Castell de Marcovau (Foradada)
Art romànic
Aquest castell és conegut des de l’any 1068, en què apareix en el testament d’Arsenda, esposa d’Arnau Mir de Tost Arsenda establí que el castell de Marcovau fos donat a Sant Miquel de Montmagastre, priorat de Sant Pere d’Àger des del 1065, i a Santa Maria d’Artesa, i que el seu nebot Ramon Bernat el posseís al servei del seu senyor i de les dites esglésies Fins el 1193 no es tenen noves referències sobre Marcovau, concretament en el testament de Guerau Alemany, on Marcovau figura entre els feus que aquest posseïa pel vescomte d’Àger Actualment no resta res del castell al poble de…
Rafael Vallès
Música
Compositor mallorquí.
Entre el 1727 i el 1730 exercí provisionalment de mestre a la capella catedralícia de Mallorca, després de la renúncia de M Planes i la malaltia del seu successor Joan Martí A la mort del mestre Martí, Vallès fou nomenat nou mestre titular, càrrec que exercí fins el 1747 Com a compositor, treballà dins un marc estilístic propi del canvi de segle i combinà el rigor polifònic i multicoralista amb les noves troballes formals i expressives de caràcter més lleuger i popular pròpies de la música hispànica del XVIII És autor del motet Memento Domine , a vuit veus i baix continu, i d’uns Villancicos…
Paul Lacombe
Música
Compositor francès.
Fou bàsicament autodidacte i el seu únic professor fou un organista de Carcassona, François Teysserre Amic personal de C Saint-Saëns, el 1901 fou elegit membre de la Legió d’Honor La Societé Nationale de Musique, entitat que tenia com a objectiu donar a conèixer les noves generacions de compositors francesos, estrenà diverses de les seves obres El catàleg de Lacombe supera les 150 obres -majoritàriament per a piano, peces de cambra, per a orquestra i nombroses cançons-, entre les quals destaquen Ouverture symphonique , Marche dernière per a piano i la Sonata per a violí , que fou…
Bartolomé de Quevedo
Música
Teòric i compositor lleonès.
Entre el 1549 i el 1552 treballà al servei de la princesa de Portugal, la infanta Juana, al castell d’Arévalo L’any 1553 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec del qual fou acomiadat per mala conducta el 1563 i substituït per Bernardino de Ribera Fou l’autor d’un comentari en llatí sobre el decret Docta sanctorum del papa Joan XXII, titulat De vita et honestate clericorum , on critica les noves formes de la polifonia litúrgica, l’ús d’instruments als temples i els excessos cromàtics de moltes composicions A la catedral de Toledo se n’han conservat algunes…
zona erotògena
Psicologia
Cadascuna de les diverses parts del cos particularment aptes, en ésser manipulades o tocades, a produir plaer i excitació sexuals.
Bé que de fet tot el cos pot esdevenir zona erotògena o ésser tractat com a zona erotògena, hom considera com a tals els òrgans genitals externs, els pits i els mugrons en les dones, la boca i algunes parts de l’epidermis galtes, clatell, etc L’experiència eròtica dels cos no és, tanmateix, sempre immediata, sinó que implica una pràctica i repetició i un possible enriquiment amb el descobriment de noves zones erotògenes, i alhora existeix una psicologia sexual diferecial que implica una particularització de sensibilitat en cada individu Històricament l’estudi de les zones…
Grup Instrumental de València
Música
Conjunt instrumental creat el 1991 sota el patrocini de la Generalitat Valenciana, que té com a principal objectiu la interpretació i la difusió de la música del segle XX.
Amb una plantilla variable, segons les exigències de cada partitura, el grup abraça obres de tot el segle, amb una atenció preferent a la recuperació del patrimoni musical espanyol, des dels compositors del final del segle XIX fins a les noves generacions musicals El conjunt valencià participa regularment en la programació de música de cambra del Palau de la Música de València, en el festival ENSEMS i en alguns dels actes més importants de la nova música a Espanya, com el Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant Ha estat convidat en diversos festivals nacionals i…
Escola Timberland de Vela Adaptada

Curs per a nens invidents de l’Escola Timberland de Vela Adaptada
ETVA
Vela
Escola de vela adaptada de Sitges.
Fou fundada el 1988 per Victòria Fumadó Situada al port d’Aiguadolç, té com a principals objectius l’ensenyament de la navegació i la integració de persones amb discapacitat física, intellectual o sensorial mitjançant la vela També ajuda persones amb necessitats especials, com ara la gent gran Forma alumnes per poder ser monitors de vela, ofereix suport per a la creació de noves escoles de vela, promou la investigació per oferir millor accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda i s’encarrega de la legislació i el reglament específic per a la competició Organitza…
Penya Ciclista Nicky’s
Ciclisme
Club de ciclisme de Terrassa.
Fou fundada l’any 1946 a l’entorn de la botiga de bicicletes Can Mazas i amb Celestí Manent com a primer president Muntà una primera estructura d’equip on destacà Francesc Casasayas Progressivament organitzà noves competicions com el Premi Manent, la Copa Avellaneda i el Premi Matadepera 1950, la Pujada a l’Obac 1976 i el Campionat de Terrassa A partir del 1954 Josep Betriu n’assolí la presidència, que ocupà en diferents períodes El seus equips ampliaren els efectius i les categories incorporant juvenils i aficionats amb ciclistes com Joan Crespo, Anicet Utset, Josep Terradellas…
Unió Monetària Llatina
Dret internacional
Acord firmat l’any 1865 per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia (i posteriorment Grècia) amb la finalitat d’uniformitzar la moneda europea.
Aquests estats adquiriren el compromís d’emetre monedes de dos francs d’argent de 835 millèsimes, que podien circular lliurement per llur territori per fer pagaments a l’estat Pel que fa a la moneda d’or, l’acord n'uniformitzava el patró assimilat als valors 5, 10, 20, 25 i 100 francs d’or de 900 millèsimes Altres estats alinearen llurs sistemes monetaris al de la Unió Grècia, Finlàndia, Rússia, Romania, Àustria, Bulgària, Espanya, etc A la dècada del 1870 el descobriment de noves mines d’argent abaratí el preu d’aquest metall i provocà pressions damunt els països lligats al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina