Resultats de la cerca

Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…

És l’esdeveniment atlètic vigent més antic de Catalunya, només interromput durant la Guerra Civil, i els anys 1955 i 1967, quan fou suspesa puntualment Organitzada per Mundo Deportivo  —en diverses ocasions des del 1926 i anualment des del 1941—, el seu origen respon a la iniciativa d’un grup de periodistes amants de l’atletisme Josep Anton Trabal, Luis Meléndez i Rossend Calvet, guanyador de la primera edició, que batejaren la cursa amb el nom d’un mític atleta francès de la dècada de 1910, Jean Bouin , plusmarquista mundial de 10000 m i subcampió olímpic Estocolm, 1912 en la…

Iniciat en gimnàstica artística, l’any 2003 començà a practicar la gimnàstica aeròbica passant pels clubs Creu Alta Club, Club Esportiu Bunkay i el Club de Gimnasia La Mina-Gervasio Deferr Becat al CAR de Sant Cugat, debutà amb la selecció estatal l’any 2004 i un dels seus primers èxits fou la consecució de la medalla de plata al Campionat del Món júnior 2004 En categoria sènior, fou dues vegades campió del món individual 2008, 2012, dues vegades campió d’Europa 2009, 2011 i guanyà la medalla d’or als Jocs Mundials de Kaohsiung 2009 Prèviament havia aconseguit la medalla de plata al Campionat…

Conegut com el Zamora de l’hoquei , s’inicià a la Reial Societat Esportiva Pompeia 1918-19 com a davanter La temporada següent passà al Reial Club de Polo 1919-28, amb què desenvolupà la seva carrera com a porter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya i quatre d’Espanya Internacional en catorze ocasions, fou olímpic en els Jocs d’Amsterdam 1928 Posteriorment, presidí la Federació Catalana de Hockey 1933-44 i, arran de la fusió d’aquesta amb la de patinatge, dirigí la federació resultant fins el 1952 Juntament amb Joan Antoni Samaranch, organitzà el Campionat d’Europa de Patinatge…

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera definitiva la medicina de l’…

Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou…

Començà jugant al Club Universitari 1928 Jugà també al Júnior Futbol Club de Sant Cugat 1929-30, al FC Barcelona 1931-32, al Barcelona Tennis Club 1933 i al Reial Club de Polo 1934-36 Guanyà el Campionat de Catalunya 1931 Durant la Guerra Civil emigrà a Lugano Suïssa, on seguí jugant Acabada la guerra tornà al Reial Club de Polo i poc després fitxà pel FC Barcelona 1941-42, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 L’any següent jugà a València i posteriorment al Club Atlético Aviación de Madrid 1944-46, amb el qual aconseguí la Copa de Castilla En aquest període també feu d’entrenador El…

El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…

S’inicià al Club Natació Atlètic després Atlètic-Barceloneta, fitxà pel CN Sant Andreu i, el 1987, seguint el seu entrenador Jordi Murio, passà al CN Montjuïc El mateix any marxà a estudiar a la Universitat d’Indiana EUA, on rebé el consell de Doc Counsilman entrenador del múltiple medallista olímpic Mark Spitz, i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis 1987 Posteriorment, també competí per l’American University de Washington Aconseguí la medalla de bronze dels 200 m braça en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i fou quart als de Barcelona 1992 en la mateixa prova En les dues…

Entrenat des d’infant pel seu pare, es formà com a nedador d’elit a la Universitat de Florida Competeix internacionalment des de l’any 2004 i ha esdevingut un dels nedadors més destacats de la seva generació en les categories d’estil lliure, esquena i estils Recordista mundial diverses vegades en els estils esmentats, hom pot destacar l’or aconseguit als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 4 x 200 m lliures, Pequín 2008 200 m esquena i 4 x 200 m lliures, Londres 2012 400 m esquena i 4 x 200 m lliures i Rio de Janeiro 2016 4 x 200 m lliures, i al Campionat del Món de Mont-real 2005 4 x 200 m lliures,…