Resultats de la cerca
Es mostren 1564 resultats
Moura Lympany
Música
Pianista anglesa.
Inicià la seva carrera concertística a dotze anys El 1929 debutà a Harrogate amb la interpretació del Concert núm 1 de F Mendelssohn Fou alumna de la Royal Academy of Music de Londres Posteriorment amplià estudis a Viena amb Paul Weingarten També ho feu amb Mathilde Verne, Tobias Matthay i Edward Steuermann L’any 1948 inicià una important trajectòria als Estats Units, on gaudí d’un enorme prestigi També actuà amb gran èxit al Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, diversos països de l’Amèrica del Sud, l’Índia i el continent europeu Excellí especialment amb obres d’A Khačaturjan, S…
neogramàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística alemanya els representants de la qual foren anomenats Junggrammatiker
.
El seu manifest és el llibre d’Osthoff i Brugmann Morphologische Untersuchungen ‘Investigacions morfològiques’, 1878-90, on hom declara que les lleis fonètiques es compleixen sense excepció, un dels punts sobre el qual polemitzaren més els enemics de l’escola neolingüística Tanmateix, a la pràctica ningú no ha dubtat mai de les lleis fonètiques l’error dels neogramàtics és que volgueren fer-ne un axioma, tot i que mai no han estat més que un postulat S'interessaren també per la llengua parlada, ampliant, en lingüística, la limitació de llurs predecessors a la llengua escrita…
Josep Maria Lladó Costa
Esports aeris
Pilot d’aerostació.
Membre del Baló Club Mediterrani, és pilot d’aerostació des del 1978 El 1980 viatjà en globus per Àfrica durant onze mesos, acompanyat de Jaume Llansana i Joan Comellas El 1983 fundà, juntament amb Carles Lladó, l’empresa de globus Ultramagic Guanyà cinc Campionats d’Espanya d’aerostació, fou segon en els Jocs Aeris Mundials 2001 i tres vegades campió del Winter Chateau d’Oix, a Suïssa Ha volat pel Alps, els Andes, el Pol Nord, el continent africà, els Estats Units, el Canadà, el Japó, l’Índia i nombrosos països europeus El 2010 sobrevolà l’Aconcagua, volant a més de 9000 m d’altura…
Quartet de Cleveland
Música
Quartet de corda nord-americà.
Fundat el 1968, debutà l’any següent a Marlboro Vermont Ha estat integrat per Donald Weilerstein 1969-89 i William Preucil des del 1989, primer violí Peter Salaff, segon violí Martha Strongin-Katz 1969-80, Atar Arad 1980-89 i James Dunham des del 1989, viola, i Paul Katz, violoncel Fou quartet resident a l’Institut de Música de Cleveland en 1969-71 -d’aquí el seu nom- i aquest darrer any entrà com a conjunt resident a la Universitat de Buffalo El seu repertori alternava les obres dels segles XVIII i XIX amb obres de compositors del XX, com Ch Ives o S Barber El 1985 estrenà el…
Vell i Nou
Publicacions periòdiques
Revista d’art apareguda a Barcelona el 13 de març de 1915.
Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes Fins el 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment Fou dirigida successivament pel mateix Segura, Joaquim Folch i Torres, Romà Jori i Joan Sacs Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi collaboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes —Aragay, Ferrà, Gassol, López-Picó, Lleonart, Ors, Riba, CSoldevila, Torres i Garcia, etc— Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època a l’abril del 1920,…
vall d’Estós
Vall de la Ribagorça, dins el terme de Benasc, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila.
La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Posets i Anyescruces la separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Posets i les tuques d’Ixeia, de la qual davallen la coma de la Paül i les valls de Bardamina, Turmo i Vaticelles al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyescruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós 2532 m alt A la part alta de la vall, a la confluència amb la de Gies, hi…
Henri Bernardin de Saint-Pierre

Jacques-Henri Bernardin de Saint-Pierre , escultura de Louis Holweck (1907)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Literatura francesa
Escriptor francès preromàntic.
Féu nombrosos viatges El 1768 fou enviat a l’illa de Maurici com a enginyer del rei Durant la Revolució Francesa fou nomenat intendent del Jardin des Plantes 1792 Escriví Voyage à l’île de France 1773, en forma epistolar, on es prefiguren les idees sobre la natura que exposà més tard en Études de la nature 1784 És autor també del conte La chaumière indienne 1790, de les Harmonies de la nature 1796 i de la important novella Paul et Virginie 1787, història d’amors irrealitzables que transcorre en un clima exòtic i ple de color, considerada un antecedent de Chateaubriand La seva ideologia suposa…
Pierre Bonnard
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf postimpressionista francès.
Amb Maurice Denis, Édouard Vuillard, Paul Sérusier i d’altres pintors, el 1889 constituí el grup dels nabís El 1896 féu la seva primera exposició individual La seva pintura d’aquests primers anys fou influïda per Gauguin i per les estampes japoneses El 1910 descobrí la llum de Provença, on s’establí Excellent illustrador de llibres, féu litografies per a Parallèlement , de Verlaine, Daphnis et Chloé , de Longus, i per a obres d’Octave Mirbeau, André Gide, etc A més de les natures mortes, la seva temàtica són els interiors, en els quals una finestra o una porta permeten de veure…
Surinam 2014
Estat
Les fortes inversions d’empreses estrangeres en els principals sectors d’exportació or i petroli són les que contribueixen al manteniment continuat del creixement econòmic D’aquesta manera, per quart any consecutiu es va superar el 4% en l’augment del PIB En l’àmbit polític, a l’abril es va trencar la coalició de govern perquè el líder del Pertjajah Luhur Party, Paul Somohardjo, va decidir abandonar-lo Tot i això, el president Dési Bouterse va poder seguir governant, ja que va aconseguir mantenir suports parlamentaris suficients, i més endavant va anunciar que es presentaria a la…
Léon Boëllmann
Música
Organista i compositor alsacià.
Es formà a l’Escola Niedermeyer de París, on ingressà el 1871 Allí fou deixeble de Gustave Lefèvre i Eugène Gigout En acabar els estudis el 1881, accedí al càrrec d’organista segon a Saint Vincent de Paul, a París Organista excellent i hàbil compositor, assolí la fama, gràcies sobretot a la seva obra per a orgue Entre les peces per a aquest instrument destaquen la Suite gothique 1895 i Les Heures mystiques una collecció de cent peces curtes i la Fantaisie dialoguée per orgue i orquestra Pel que fa a la resta de la seva producció, cal destacar les Variations symphoniques 1893 —…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina