Resultats de la cerca

El sector occidental és muntanyós el Garbí, 654 m alt i cobert per boscs de pi blanc L’agricultura és la principal font econòmica El regadiu taronges i arbres fruiters és a la vora del riu i aprofita l’aigua de la séquia d’Algar, i també n'hi ha prop de la font de Beselga Hi predomina, però, el secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya Hi ha bestiar oví, però els pasturatges són arrendats als ramats transhumants de la vall de Sogorb Hi ha petita indústria de la fusta, dues petites serradores i dues fàbriques de fertilitzants Hi té importància l’estiueig, que ha desenvolupat el…

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es…

Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies…

Tingué una formació autodidàctica El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l' Assumpta Treballà també a la Mercè 1775 El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’escola de Llotja fins el 1815 Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid 1777 Construí a Mataró 1779 el retaule major de l’església arxiprestal destruït el 1936 hi tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on feú el retaule —destruït— de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la…

Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’oposà a la…

Amb altres editorials, participà en la collecció “Club de butxaca”, que publicava obres ja consagrades També editava la collecció “El Pi de les Tres Branques”, amb llibres d’història i de filologia L’any 1989 la família Sales, propietària de l’editorial, arribà a un acord d’associació amb l’editorial Columna que no reactivà, però, el migrat ritme de publicacions en què havia caigut Club Editor els anys anteriors, malgrat la publicació d’una traducció d’ Els miserables , de Victor Hugo el 1998 La fase d’inactivitat continuà el 1999, en passar Columna a Planeta Associada amb …

Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula Alguna font assegura que rebé lliçons de F Liszt i S Thalberg quan aquests visitaren Barcelona El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853 El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental…

Anà a Barcelona i estudià Belles Arts i Ciències a Llotja Assolí el títol d’arquitecte per l’Academia de San Fernando 1833 Es doctorà després en ciències exactes i fou catedràtic i director de l’institut de Barcelona En qualitat de delegat regi visità l’exposició internacional de Londres del 1851 És autor dels projectes del ferrocarril de Barcelona a Girona i a Sant Joan de les Abadesses Arquitecte municipal de Sabadell, fou l’autor del pla d’ordenació de la ciutat 1847-58, de les Peixateries 1858 i de la Casa de Beneficència i Hospital 1856 Professor de dibuix a les escoles de Tarragona i…

Alta Cerdanya Bolquera Castell de Bolquera Èguet Castell d’Èguet Eina Castell d’Eina Enveig Castell d’Enveig Font-romeu Castell de Vià La Guingueta d’Ix Casal o palau comtal d’Ix Llo Castell de Llo Torre de Vaquero Castell vell de Llo Montlluís Castell d’Ovança Naüja Força de Naüja Porta Castell de Querol Portè Castell de la Torre Cerdana Sallagosa Força de Ro Sant Pere dels Forcats Castell de Riufred La Tor de Querol Torre de Querol Baixa Cerdanya Alp La Torrassa Bellver de Cerdanya Castell i vila de Bellver de Cerdanya Castell de Talló Castell de Pi Torre o casa forta de Cadell…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara en l’actualitat Les primeres notícies es remunten a l’any 905, quan fou consagrada l’església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i, en canvi, hi apareix la de Sant Genís del Pi…