Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
sírfids

Eristalis tenax
Cheryl Moorehead (CC BY 2.0)
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla mitjana o grossa, de coloració fosca, però alguns, com els eristalis, de coloracions brillants (molt semblants a les abelles), potes marxadores i, alguns, saltadores.
S'alimenten sobretot de líquids ensucrats nèctar de les flors i aigua, però hi ha espècies de règim sapròfag, fitòfag, simbiont amb formigues i depredador Els gèneres Eristalis, Volucella i Syrphus són abundants als Països Catalans
meròpids

meròpids Abellerol irisat (Merops ornatus)
Geoff Whalan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, de 15 a 35 cm, que tenen les potes curtes i febles, el bec llarg, esmolat i lleugerament corbat cap avall, dotze timoneres i les ales punxegudes.
Comprèn vint-i-cinc espècies, repartides en set gèneres, els més importants dels quals són Merops, Melittophagus i Nyctiornis L’únic representant a Europa és l’ abellerol
colom de Nicobar

Colom de Nicobar
Heather Paul (CC BY-ND 2.0)
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, que té les potes altes, semblants a les de la gallina, i el plomatge verd bronzejat, amb les plomes del coll llargues i caigudes, formant una espècie de pitet.
Habita a les illes Nicobar, Moluques i Nova Guinea
gavinot

Gavinot
© Andreas Trepte
Ornitologia
Ocells de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 70 cm amb les potes d’un color rosat blanquinós, el bec robust i la resta del cos com el gavià argentat.
Habita a les costes nòrdiques d’Europa i a l’hivern a la Mediterrània occidental És comú als Països Catalans
fumarell
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 25 cm de llarg, de tronc esvelt, ales llargues i estretes, bec llarg, prim i punxegut i potes curtes.
Són gregaris, s’alimenten de cucs, peixets, insectes aquàtics, cap-grossos i granotes petites, i habiten a les aigües dolces d’estanys i aiguamolls
becplaner

Becplaner
© Andreas Trepte
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels tresquiornítids, d’uns 85 cm, de plomatge blanc, potes llargues i negres i bec negre amb punta groga, llarg i de forma espatulada molt característica.
Els adults tenen un plomall estival Habita a les aigües poc profundes de maresmes i estuaris i nia dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses És propi de l’Europa meridional
amfiúmids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels integrada per individus de cos gros i cilíndric, anguil·liforme, recobert per una secre ció mucosa, i de potes molt reduïdes; llurs eritròcits són els més grans entre tots els dels vertebrats.
Són animals que viuen en llacs i rius dels Estats Units i només surten per pondre els ous a la vora de l’aigua El principal gènere de la família és Amphiuma
Els heteròpters: bernats i xinxes o escarabats xinesos
Característiques del grup Els heteròpters són insectes hemimetàbols proveïts d’un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre o bec lliure i situat gairebé sempre davant del cap, i amb el cos de forma variable i acolorit diversament És característica la pudor que desprenen algunes espècies com a estratègies advertidores i de defensa Dins del grup, hi ha, tanmateix, una gran varietat de morfologies Actualment hom coneix unes 40 000 espècies d’heteròpters a tot el món, distribuïdes especialment per les regions càlides del planeta Al voltant d’unes 1200 espècies habiten als Països Catalans…
potera

Potera
Pesca
Ormeig per a pescar potes, pops, calamars, etc., consistent en una peça cònica de plom, suspesa d’un cordill molt llarg i proveïda en la seva part inferior de quatre o més ganxos girats cap amunt.
Hom l’amolla fins a prop del fons de la mar i la fa anar i venir constantment fins que amb una de les punxes enfila la presa
troglodítids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 9 a 22 cm, que són de color bru o gris i tacat d’una manera característica; tenen les ales curtes i arrodonides i les potes fortes.
Es desplacen a prop de terra, saltant o bé volant distàncies curtes S'alimenten d’invertebrats, que cerquen a les escorces i les fulles mortes Tenen el bec prim, punxegut i generalment una mica corbat cap avall No presenten dimorfisme sexual i són sedentaris Comprèn 59 espècies, repartides entre 14 gèneres, els principals dels quals són Troglodytes, Cistothorus, Campylorhynchus i Ferminia L’únic representant als Països Catalans és el cargolet Ttroglodytes , que habita a Euràsia, l’Àfrica del nord i l’Amèrica del Nord
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina