Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
Les cimodoceàcies
Una fanerògama marina força freqüent a la Mediterrània i a les costes occidentals d’Àfrica és Cymodocea nodosa , el nom de la qual prové d’una nimfa de les aigües de la mitologia grega Viu en substrats submergits sorrencs o fangosos i a fondàries que poden arribar als 15 m i floreix entre l’abril i el setembre, encara que les flors no són visibles perquè resten dins les beines de les fulles Javier Romero Formen part d’aquesta família cinc gèneres i una quinzena d’espècies de les mars tropicals i subtropicals A les nostres costes es troba Cymodocea nodosa , espècie dioica de rizoma fi, llarg i…
El gobiesòcid de l'alguer de posidònia
Exemplar d’ Opeatogenys gracilis que mostra la coloració rosada i verdosa típica de l’espècie Robert Patzner El gobiesòcid Opeatogenys gracilis té el cos molt prim i lleugerament deprimit a la part davantera El cap té forma triangular vist des de dalt i és clarament aplatat Una espina molt aguda a la part inferior de l’opercle el diferencia de la resta de gobiesòcids Les aletes dorsal i ventral es troben simètricament oposades, són curtes i presenten 3-4 i 4 radis respectivament Les aletes pelvianes estan unides formant la potent ventosa adherent característica de la família El cos pot ser…
paradoxa del gat de Schrödinger
Química
Paradoxa a la qual s’arriba com a conseqüència de l’aplicació de la mecànica quàntica a un sistema físic macroscòpic.
Aquest experiment teòric, plantejat per Erwin Schrödinger l’any 1935, consisteix a tancar en una caixa un gat juntament amb una partícula de material radioactiu i una ampolla de verí que es trenca en cas que la partícula radioactiva es desintegri la partícula té un 50% de probabilitats de desintegrar-se en un termini de temps donat Segons les lleis de la mecànica quàntica, les partícules són descrites per una funció d’ona formada per la superposició de tots els estats possibles de la partícula que, en un moment determinat, permet calcular la probabilitat de trobar-la en un cert estat En les…
enciclopedisme
Filosofia
Visió de la natura i de la societat, variant radical de la Il·lustració, pròpia dels creadors de l’Enciclopèdia.
El pensament enciclopedista pot ésser identificat amb el dels anomenats “filòsofs” francesos de la segona meitat del segle XVIII Fora de França, la influència de l’enciclopedisme fou força notable, especialment a Suïssa, a Polònia i a les penínsules ibèrica i italiana així, per exemple, la Junta de Comerç de Barcelona tenia l' Enciclopèdia a la seva biblioteca, malgrat que havia estat prohibida per la inquisició En rebutjar el dogmatisme i la tradició establerta, basant-se visiblement en el racionalisme i l’empirisme, els enciclopedistes pretenien d’assolir l’objectivitat crítica mitjançant…
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…
Jean-Jacques Rousseau
Filosofia
Literatura francesa
Escriptor i filòsof suís en llengua francesa.
Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…
Cabussó coll-negre
El cabussó collnegre Podiceps nigricollis en plomatge d’estiu, com a la fotografia d’aquest exemplar del delta del Llobregat, és molt característic pel coll negre, les plomes negres del capell i les daurades de darrere els ulls A l’hivern, tot ell és menys acolorit i pot confondre’s, per la mida 28-31 cm, amb el rar cabussó orellut P auritus Noteu també, la lleugera curvatura del bec Ramon Torres Migrador i hivernant escàs, però regular al Rosselló, on se’n troben petits grups en estanys litorals, especialment el de Salses, i més rarament a l’embassament de Vilanova de la Raó i a l’estany…
mesuratge
Història del dret català
Del s XIII al XVII, dret o exacció sobre el mesurament del gra, que es pagava a raó d’una part de la mercaderia, a profit dels municipis.
divagar
Deixar anar la pensa, el discurs, d’un costat a l’altre, especialment allunyar-se de l’afer de què es tracta, fora dels límits de la raó.
accent lliure
Fonètica i fonologia
Accent propi de les llengües que, per raó de llur estructura, l’admeten en síl·labes distintes dels mots, segons les diverses circumstàncies fonètiques, morfològiques o sintàctiques (menja, menjà).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina